dilluns, 31 de desembre del 2012

Sant Silvestre manlleuenca.


   La millor manera d'acomiadar l'any per als amants del córrer és participar en una cursa. Que sigui  nocturna, familiar i cada vegada més festiva, la converteix en especial, diferent i molt a la vora del que crec que ha de ser l'atletisme popular, perquè quan l'esperit competitiu desapareix per a la gran majoria dels participants fa que es converteixi en  una celebració esportiva i social en majúscules. Molts coneguts van coincidir en aquesta Sant Silvestre que es converteix en la més participativa de les que s'organitzen a Manlleu.Quan les condicions meteorològiques acompanyen la gent s'aboca al carrer i en les darreres edicions s'hi han comptat  sempre al voltant dels 800 atletes.
     En Joan va venir amb en Martí  i la Irene. En Josep Maria es va recuperant de la lesió i va venir amb en Jan i l'Oriol. La Carme va participar també amb els seus fills: en Ferran i l'Eudald. L'Armand s'hi va afegir amb la Sílvia, que debutava en una cursa de 5km. En Lluís tampoc no es va deixar perdre la festa. I quan vam acabar, ho vam rematar a casa brindant perquè en la Sant Silvestre de l'any 2013 puguem ser uns quants més a participar-hi i a ser una mica més feliços! 

dimecres, 26 de desembre del 2012

Cursa Entre ponts de Roda.

   Aquesta cursa està ben posada. Ens permet fer lloc als àpats nadalencs que encara ens queden. M'agrada l'Entre ponts: popular i molt familiar. En Toni, la Carme i l'Eudald s'hi han apuntat en l'últim moment i no se n'han penedit pas perquè ens ho hem passat d'allò més bé. Arribem a Roda i en Joan, que ha portat barretines per a tots, ja ens espera amb en Martí, que debuta en la distància de 5km! La temperatura , molt benèvola per a aquestes dates, ens acompanya en aquest dia de sant Esteve, i després de 2 voltes, una xocolata ben calentona amb coca remata una matinal esportiva molt maca! La sant Silvestre manlleuenca ens espera!!!









diumenge, 16 de desembre del 2012

2a cursa solidària David Piedrabuena a Manlleu.



   Quan estava a punt d'inscriure'm a la cursa del RACC a Montmeló, l'Eduard m'explica que a Manlleu es farà la 2a edició de la cursa solidària David Piedrabuena. Sense dubtar-ne ni un moment m'hi apunto i convido a la Carme i a en Toni a participar-hi. En Gerard, en Joan i en Lluís ja s'havien inscrit a l'altra. També s'ha pogut fer una caminada de més de 5km, però la decisió tardana de fer-la ha ocasionat una participació modesta d'aquesta modalitat. De tota manera, tot fa pensar que si es continua oferint aquesta possibilitat i s'anuncia juntament amb la cursa, n'augmentarà sens dubte la participació. De fet s'han exhaurit les samarretes i l'organització en farà una segona remesa per a tots els qui n'han quedat sense. El bon temps que ha fet i l'esperit solidari de tot plegat ha provocat que aquesta jornada esportiva hagi estat un èxit .
   Hem quedat que els amics de Ripoll vindran a casa a 2/4 de 10, però en Toni finalment no ha pogut venir. Així que amb la Carme anem cap a la plaça i veiem que es respira un ambient de festa molt maco. Quan hem deixat la motxilla al guarda-roba anem a la zona assolellada de la plaça a esperar els 10 minuts escassos que falten per sortir. Anem saludant coneguts...i veiem en un banc i ben equipats  en Ferran, la Montse i la Sira que ja estan a punt de fer la caminada! Em fa molt molt feliç que hagin vingut!
    Després de la foto de tota la colla, em sembla que gairebé arribem als 300 entre tots, comencem a córrer. Jo havia previst fer uns 55 minuts, però la Carme porta un bon ritme i això em fa preveure que arribarem per sota d'aquest temps. Quan som a dalt del tenis, em passa pel cap telefonar a la Maria que vingui a veure'ns a l'arribada! Però està ben calentoneta a casa i diu que ja està contenta de saber que ens ho passem bé i que han vingut els amics de Vic a caminar. Anem fent km enmig d'un dia esplèndid. Molts ens han dit que on anem amb samarreta de màniga curta. Portem dues capes eh! Però l'experiència i el bon temps que fa no ens traeix perquè després de 2km molts que anaven més abrigats es queixaven que tenien massa calor!!!   Arribem a la plaça en un mica més de 51 minuts. Anem a buscar l'abrigall, agafem aigua i mandarines i anem al Koala, punt de trobada amb els caminaires, que no triguen gaire a aparèixer, però sense la Sira, que a causa d'unes molèsties a la cama s'ha estimat més pujar al cotxe escombra! Ai, aquest jovent! He he!Quan arriba la lesionada comentem entre tots la jornada esportiva i acabem parlant de poesia oriental!!!
    Espero que tornem a repetir l'experiència. Paga la pena col·laborar en causes nobles i si a més a més ens ho passem bé, què més es pot demanar!?

diumenge, 18 de novembre del 2012

Marató de València


   L'Eduard Arumí, el nou president de l'Olímpic Manlleu, organitza la sortida a València per participar en la 32a edició de la marató als que vulguin anar-hi. No m'hi penso dues vegades i m'hi apunto a ulls clucs. És una bona oportunitat per visitar un lloc que no hi he estat mai, i alhora per retrobar-me ni que sigui per uns moments amb en Paco! De seguida omplim les 8 places de la seva furgoneta: la Carme en David March, l'Albert, en Leandre i en David i en Jordi, l'Eduard i jo som els membres de l'expedició, més 2 cotxes particulars que ens acompanyaran i altres que van marxar el dia abans o que van pel seu compte. El dia abans em passen a recollir a les 7 del matí. Durant les més de 4 hores de camí que tenim per davant tenim temps per explicar-nos els objectius que perseguim tots. M'adono de seguida que alguns dels que viatgen amb mi m'hauran d'esperar perquè estan preparats per baixar...de les 3 hores!!! Arribem a València i ens adrecem a un hotel molt ben endreçat que és a 5 minuts a peu d'on es recullen els pitralls i d'on es comença i acaba la cursa. Està ple de corredors  que demà emprendran il·lsionats l'aventura dels 42km. Quan hem deixat les maletes a  l'hotel anem a la Ciutat de les Arts i les Ciències a recollir el pitrall i la bossa del corredor.



  Als atletes se'ns ofereix gratuïtament menjar 350grs d'arròs, fruita i beguda allà mateix i no ho desaprofitem pas. Ben tranquil·lets dinem al costat d'estructures arquitectòniques molt modernes,
  Després d'anar a prendre un cafè, un te en el meu cas, i continuar parlant de les possible pluges que ens acompanyaran l'endemà mentre fem la marató, decidim agafar un bus i desplaçar-nos cap al centre a veure els edificis més emblemàtics de la ciutat: l'Ajuntament, la Catedral, la Llotja de la seda (patrimoni de la humanitat).
Ajuntament
 Ens passegem tranquil·lament pels carrerons del nucli antic de València i passem per davant d' una orxateria tradicional de la terra.

  Tornem a agafar el bus i sopem a la vora de l'hotel on ens hostatgem. La pasta no falta en cada plat de tota la colla. Anem a reposar i l'endemà ens preparem per rememorar la gesta de Filípides amb la sorpresa agradable que els pronòstics meteorològics no s'han acomplert. No plou, ni plourà durant tota la cursa. Em proposo seguir Galloway i la Carme també s'hi apunta. La sortida és espectacular: cap a 8 mil maratonians i 6 mil corredors que faran els 10km permeten aquesta imatge que recull el diari Las Provincias.



 Ens mengem els km amb facilitat i passem la mitja marató per sota de les 2 hores, ben conscients però que la cursa de debò comença a partir d'ara. L'ambientació és espectacular: música en directe, animadors disfressats, altaveus als túnels, la gent cridant i animant... Tot ajuda per anar fent km.



   Passem pels llocs més emblemàtics de la ciutat: Mestalla, el centre històric de la ciutat, parcs...42km donen molt de si!!!

   Cap al km 37 m'adono que la Carme va molt forta i li dic que faci la seva, que ja ens trobarem a la meta, però m'assegura que no pot pas fer més del que fa i que cal reservar-se pels darrers km, els  més difícils de tots. L'arribada de qualsevol cursa sempre és maca, però quan es tracta d'una marató té un valor especial per l'esforç que representa. Sempre m'emociono i encara més quan a la recta final veig que en Paco i la seva companya em criden animant-me en els últims metres.


   7a marató acabada. Un altre record inoblidable.

    Fem petar una estona la xerrada amb en Paco i la seva companya i ens prometem que ens trucarem i que farem un soparot perquè tenen previst pujar a Catalunya aviat. Fem un bon dinar i cap a les 5 deixem la capital del Túria i a quarts de 10 arribem a Manlleu. Haig d'explicar moltes coses a la Maria!!!


Vídeo promocional de la marató



Altres vídeos de l'organització:









diumenge, 11 de novembre del 2012

Córrer per córrer. 11 de novembre de 2012


    Nova edició del Córrer per córrer, nova junta i nou recorregut. Quan la Carme ha vingut a casa ens hem dirigit cap  al pavelló i ja hi hem trobat en Joan i en Lluís. Després dels prolegòmens típics de qualsevol cursa ens preparem per afrontar els 10km que ens esperen. Hem fet un tros del camí Vora Ter des del pavelló fins al pont de la Gleva, ens hem enfilat fins a la Moreta, i retorn cap a Manlleu fins al passeig del Ter amb final clàssic a la pista d'atletisme. He fet la cursa en 50'39'', no cal forçar massa i si tenim en compte que diumenge que ve m'espera la marató de València, on en "Paco"-Francesc m'ha dit que em vindrà a animar!           La gent comentava  la bellesa del circuit amb un paisatge magnífic de plena tardor. I si tenim en compte que la inscripció és gratuïta, amb la situació econòmica que patim,  no és estrany que s'hagi tornat a fer rècord de participació. Un bon entrepà a l'arribada ha estat un bon colofó d'una matinal esportiva molt maca. 
Com ja vaig repetint any rere any he convençut una colla d'alumnes a participar-hi! Tots molt contents i ja esperem tots plegats la Sant Silvestre! M'agradaria molt molt molt que en Ferran de Vic s'animés a participar-hi!
Ah! En Fouzi Mansouri, un ex-alumne de l'aula d'acollida ha quedat el primer! Ja va guanyar la cursa de la Festa Major i la de Montesquiu en la seva categoria. Llàstima que no s'ho agafi seriosament perquè en sentiríem a parlar.







diumenge, 21 d’octubre del 2012

10km CASTELLDEFELS


Estrenem samarreta!!! Molt maca i còmoda! Espero passejar-la per molts molts indrets on facin curses! 




   Avui tocava Castelldefels! No les teníem pas totes perquè la previsió meteorològica indicava aiguats forts. A 2/4 de 6 de la matinada, i quan faltava poc per haver-me de llevar, un fort ruixat es desploma sobre Manlleu. La Maria es desperta i em diu si de debò m'ho he pensat bé d'anar a córrer amb aquest temps. Per uns moments em vénen unes ganes desmesurades d'estar-me ben calentonet al llit sentint com va caient la pluja. La temptació és enorme, però no m'hi penso i em llevo, que aviat vindrà en Joan i de segur que en Josep ja fa estona que està a punt.
   Pel camí no les tenim pas totes, la pluja gairebé no ens deixa veure el que tenim a un pam del nas, però fent broma diem que a allà baix ens farà fins i tot sol. En Josep diu que ja estaria bé que deixés de ploure i que aguantés fins que acabéssim de córrer! Res feia pensar que  abans d'acabar els 10km l'astre rei ens vindria a saludar amb tota la seva esplendor! 
   Arribem a l'hotel on es recullen els pitralls, punt de trobada amb en Gerard que el dia abans ja ens els havia anat a recollir. En preparem i anem cap al parc Olímpic amb la intenció en Josep, de fer una bona cursa, amb l'intent d'en Gerard i jo de baixar dels 49 minuts i en Joan de fer més bon temps que a Roda!


 Al final tots aconseguim el nostre propòsit: en Josep acaba la cursa amb poc més d'una hora i deixa molts corredors enrere; nosaltres fem 48'50 en la posició 712 de 2300 arribats i en Joan fa poc més d'1h30' en la mitja marató! Emprenem el camí de tornada explicant-nos les sensacions de la cursa i els nous projectes que ens esperen.




diumenge, 14 d’octubre del 2012

10 km de Roda


    Després de Carcassona toca Roda...bé, la Carme, en Gerard (que feia molt de temps que no el veia per culpa de la meva lesió) i jo farem la de 10km i en Joan repetirà mitja! Quina naturalesa més forta que té! Ens diu que vol baixar el temps fet la setmana passada...i ho ha aconseguit sense despentinar-se! Jo em sento encara cansat de la mitja de diumenge passat i quan en Gerard em diu que li agradaria intentar baixar dels 50' no ho veig gaire clar, però a partir del km 3-4 em sento còmode anant a 5' per km i ho veig possible. Al km 6, però, en Gerard em diu que fem la nostra. La Carme i jo fem 49'53'' i ell arriba 30'' més tard. Per tant, per poc no ho assoleix. Ho tornarem a intentar diumenge que ve a Castelldefels, i si tenim en compte que en el circuit osonenc hi ha força tobogans, és molt molt probable que ens en sortim.
Ambient esportiu fantàstic, amb molt participants de l'Olímpic Manlleu que esperen amb il·lusió el repte de la marató de València i l'estrena de la nova samarreta del club que aviat podrem lluir.
La sorpresa maca de la matinal ha estat que en Ferran de Vic ens ha vingut a veure i ens ha explicat que ha reprès els entrenaments. Estic convençut que aviat el tornarem a tenir al nostre costat, a la línia de sortida de moltes curses.





diumenge, 7 d’octubre del 2012

Mitja marató de Carcassona. Octubre 2012




 Quan s'ajunta amistat, història, esport i bellesa fa que l'empremta del que has viscut aquell dia sigui inesborrable. En Joan em va proposar dos mesos enrere de provar l'aventura occitana. No m'hi vaig pensar dues vegades, i convido la Carme a apuntar-s'hi. Coincideix que en aquesta data toca fer tirada llarga, i com que ens preparem per la marató de València, ens va perfecte fer un entrenament de qualitat. Tampoc la Carme va vacil·lar gaire i tot i que ja hi havia estat, com en Joan, li fa molta il·lusió d'anar-hi.
Com que em molesta moltíssim conduir de nit, en Joan s'ofereix a portar el cotxe i ens passa a buscar a Manlleu a les 5 de la matinada. Una xerrada apassionada sobre la situació política, amanida també amb la música trobadoresca que porta en Joan, fa que les 3 hores de viatge s'escolin sense adonar-nos-en. Quan falten alguns km per arribar, la silueta inconfusible d'aquest monument declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco em fa emocionar. Enllestim de pressa els tràmits de recollida dels pitralls i aprofitem que anem d'hora per arribar-nos per primera vegada a l'interior de la ciutat emmurallada. Realment és impressionant, per fi trepitjo la ciutat d'Ermessenda de Carcassona, que va tenir un paper fonamental per al futur del Casal de Barcelona i en Joan ens explica la llegenda de la senyora de Carcas! Estic vivint un viatge al passat medieval al·lucinant.
Quan falten 15 minuts per  començar la cursa ens acostem al punt de sortida que es troba ben bé davant de les muralles medievals.

Li proposo  a la Carme fer Galloway per així preveure quin temps podem fer a València. El recorregut és del més bonics que he fet: els trams a la vora del riu i d'altres que voregen el canal du Midi fan que els 21km siguin un veritable plaer, tot i que els últims km i quan les cames ja pesen, ens faci patir força, però això no és cap impediment perquè la Carme faci récord personal de mitja marató amb un temps de 1h56'53''. En Joan ja feia 20 minuts que havia arribat, demostrant una altra volta que està en un estat de forma realment envejable.

Estem força cansats, però això no serà cap impediment per havent acabat la cursa, adreçar-nos novament a la Cité i correm pel perímetre interior i exterior. Uns 6km d'immersió a un entorn de somni.

Ens canviem i fem un passeig per l'interior dels carrerons de la ciutat. Identifico un restaurant recomanat en una guia gastronòmica que havia consultat per internet, però és tancat. Finalment, en trobem un altre que ens fa peça i gaudim d'un bon àpat tot repassant les sensacions que hem viscut durant la cursa i explicant-nos també una mica la vida, ben  tranquil·lament i gaudint d'un entorn meravellós.
Diumenge que ve ens espera la cursa de Roda i retrobaré en Gerard! Que ja fa massa que no el veig per culpa de la meva fascitis plantar, que per sort crec que la tinc controlada!


Enllaç a L'Indépendant on se'ns informa que no es farà més la mitja en aquesta contrada




diumenge, 30 de setembre del 2012

1a cursa atlètica del Voltreganès. 30 de setembre 2012


Continuo la preparació de la marató de València. No podia deixar passar per alt aquesta cursa que se celebra per primera vegada a Sant Hipòlit i a les Masies. M'ha fet molta gràcia passar per carrers que feia molts anys que no trepitjava i que formen part dels meus records d'infantesa. La Carme, que també vindrà a  intentar acabar la distància mítica al País Valencià, aprofita la proximitat d'aquesta cursa i s'hi apunta... De fet, els caps de setmana que toca fer tirada llarga entrenem sovint plegats i així, per exemple, la setmana que ve també vindrà a fer la mitja marató de Carcassona i després farem la cursa de 10km de Roda!(En Joan  farà la mitja!!! Uf!)
Quedo amb ella a la gasolinera de la Gleva i anem de seguida a recollir el pitrall. Trobem en Costa i família i  coneguts i comentem el recorregut, que no serà gens fàcil, amb contínues pujades i baixades. Fa fresqueta i això ens anirà bé per poder suportar l'esforç. Més de 100 atletes prenem la sortida. Ens esperen dues voltes de 5km. Portem un bon ritme. Potser podrem completar la distància en 50 minuts perquè no perdem mai de vista la llebre que clava els 25' quan hem fet 5km. Cap al km 7 em ve flat i dic a la Carme que faci sola. Paro una miqueta i per sort em recupero ràpidament! Altres vegades em costava moltíssim que em desaparegués aquest dolor abdominal. Aconsegueixo atrapar la Carme i arribem a la meta amb un temps de 50'53''.
Bona organització i cursa emotivament entranyable. L'any que ve hi tornaré!












diumenge, 16 de setembre del 2012

Cursa dels molins. Calldetenes.


Toca fer tirada llarga segons el pla Galloway que estic seguint amb la Carme per preparar la marató de València del novembre. Toca fer entre 35 i 37 km. Miro el calendari de curses i veig que hi ha una cursa que no he fet mai: la dels Molins de Calldetenes. No m'ho rumio gaire i crec que pot ser divertit anar-hi des de Manlleu, fer la cursa i tornar cap a casa. Com que en Joan també farà una marató a la tardor (la dels Alps marítims entre Niça i Cannes)  s'hi apunta sense dubtar-ne ni un segon, però ell vindrà des de Calldetenes: ens passarà a buscar a Manlleu i anirem tots junts a participar a la cursa, i així finalitzarà el seu entrenament. I malgrat que ja portava més de 27km a les cames va fer 14 o 15 minuts menys que nosaltres! Està molt molt en forma!La Carme i jo arribem pràcticament últims! Encara ens queden més de 13km fins a casa i ens ho agafem amb molta calma! I si en el camí d'anada una boira espessa i humida ens va acompanyar contínuament, la tornada va ser assolellada i vam poder gaudir d'una perspectiva de la comarca que no havia vist mai.
La propera tirada llarga ens coincideix amb la mitja marató de Carcassona i ja només en quedarà l'última. Haig de mirar si la puc lligar amb alguna altra cursa. Tot plegat una bona excusa per voltar i conèixer nous llocs, una bona oportunitat per VIURE!