diumenge, 21 d’octubre del 2012

10km CASTELLDEFELS


Estrenem samarreta!!! Molt maca i còmoda! Espero passejar-la per molts molts indrets on facin curses! 




   Avui tocava Castelldefels! No les teníem pas totes perquè la previsió meteorològica indicava aiguats forts. A 2/4 de 6 de la matinada, i quan faltava poc per haver-me de llevar, un fort ruixat es desploma sobre Manlleu. La Maria es desperta i em diu si de debò m'ho he pensat bé d'anar a córrer amb aquest temps. Per uns moments em vénen unes ganes desmesurades d'estar-me ben calentonet al llit sentint com va caient la pluja. La temptació és enorme, però no m'hi penso i em llevo, que aviat vindrà en Joan i de segur que en Josep ja fa estona que està a punt.
   Pel camí no les tenim pas totes, la pluja gairebé no ens deixa veure el que tenim a un pam del nas, però fent broma diem que a allà baix ens farà fins i tot sol. En Josep diu que ja estaria bé que deixés de ploure i que aguantés fins que acabéssim de córrer! Res feia pensar que  abans d'acabar els 10km l'astre rei ens vindria a saludar amb tota la seva esplendor! 
   Arribem a l'hotel on es recullen els pitralls, punt de trobada amb en Gerard que el dia abans ja ens els havia anat a recollir. En preparem i anem cap al parc Olímpic amb la intenció en Josep, de fer una bona cursa, amb l'intent d'en Gerard i jo de baixar dels 49 minuts i en Joan de fer més bon temps que a Roda!


 Al final tots aconseguim el nostre propòsit: en Josep acaba la cursa amb poc més d'una hora i deixa molts corredors enrere; nosaltres fem 48'50 en la posició 712 de 2300 arribats i en Joan fa poc més d'1h30' en la mitja marató! Emprenem el camí de tornada explicant-nos les sensacions de la cursa i els nous projectes que ens esperen.




diumenge, 14 d’octubre del 2012

10 km de Roda


    Després de Carcassona toca Roda...bé, la Carme, en Gerard (que feia molt de temps que no el veia per culpa de la meva lesió) i jo farem la de 10km i en Joan repetirà mitja! Quina naturalesa més forta que té! Ens diu que vol baixar el temps fet la setmana passada...i ho ha aconseguit sense despentinar-se! Jo em sento encara cansat de la mitja de diumenge passat i quan en Gerard em diu que li agradaria intentar baixar dels 50' no ho veig gaire clar, però a partir del km 3-4 em sento còmode anant a 5' per km i ho veig possible. Al km 6, però, en Gerard em diu que fem la nostra. La Carme i jo fem 49'53'' i ell arriba 30'' més tard. Per tant, per poc no ho assoleix. Ho tornarem a intentar diumenge que ve a Castelldefels, i si tenim en compte que en el circuit osonenc hi ha força tobogans, és molt molt probable que ens en sortim.
Ambient esportiu fantàstic, amb molt participants de l'Olímpic Manlleu que esperen amb il·lusió el repte de la marató de València i l'estrena de la nova samarreta del club que aviat podrem lluir.
La sorpresa maca de la matinal ha estat que en Ferran de Vic ens ha vingut a veure i ens ha explicat que ha reprès els entrenaments. Estic convençut que aviat el tornarem a tenir al nostre costat, a la línia de sortida de moltes curses.





diumenge, 7 d’octubre del 2012

Mitja marató de Carcassona. Octubre 2012




 Quan s'ajunta amistat, història, esport i bellesa fa que l'empremta del que has viscut aquell dia sigui inesborrable. En Joan em va proposar dos mesos enrere de provar l'aventura occitana. No m'hi vaig pensar dues vegades, i convido la Carme a apuntar-s'hi. Coincideix que en aquesta data toca fer tirada llarga, i com que ens preparem per la marató de València, ens va perfecte fer un entrenament de qualitat. Tampoc la Carme va vacil·lar gaire i tot i que ja hi havia estat, com en Joan, li fa molta il·lusió d'anar-hi.
Com que em molesta moltíssim conduir de nit, en Joan s'ofereix a portar el cotxe i ens passa a buscar a Manlleu a les 5 de la matinada. Una xerrada apassionada sobre la situació política, amanida també amb la música trobadoresca que porta en Joan, fa que les 3 hores de viatge s'escolin sense adonar-nos-en. Quan falten alguns km per arribar, la silueta inconfusible d'aquest monument declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco em fa emocionar. Enllestim de pressa els tràmits de recollida dels pitralls i aprofitem que anem d'hora per arribar-nos per primera vegada a l'interior de la ciutat emmurallada. Realment és impressionant, per fi trepitjo la ciutat d'Ermessenda de Carcassona, que va tenir un paper fonamental per al futur del Casal de Barcelona i en Joan ens explica la llegenda de la senyora de Carcas! Estic vivint un viatge al passat medieval al·lucinant.
Quan falten 15 minuts per  començar la cursa ens acostem al punt de sortida que es troba ben bé davant de les muralles medievals.

Li proposo  a la Carme fer Galloway per així preveure quin temps podem fer a València. El recorregut és del més bonics que he fet: els trams a la vora del riu i d'altres que voregen el canal du Midi fan que els 21km siguin un veritable plaer, tot i que els últims km i quan les cames ja pesen, ens faci patir força, però això no és cap impediment perquè la Carme faci récord personal de mitja marató amb un temps de 1h56'53''. En Joan ja feia 20 minuts que havia arribat, demostrant una altra volta que està en un estat de forma realment envejable.

Estem força cansats, però això no serà cap impediment per havent acabat la cursa, adreçar-nos novament a la Cité i correm pel perímetre interior i exterior. Uns 6km d'immersió a un entorn de somni.

Ens canviem i fem un passeig per l'interior dels carrerons de la ciutat. Identifico un restaurant recomanat en una guia gastronòmica que havia consultat per internet, però és tancat. Finalment, en trobem un altre que ens fa peça i gaudim d'un bon àpat tot repassant les sensacions que hem viscut durant la cursa i explicant-nos també una mica la vida, ben  tranquil·lament i gaudint d'un entorn meravellós.
Diumenge que ve ens espera la cursa de Roda i retrobaré en Gerard! Que ja fa massa que no el veig per culpa de la meva fascitis plantar, que per sort crec que la tinc controlada!


Enllaç a L'Indépendant on se'ns informa que no es farà més la mitja en aquesta contrada