divendres, 31 de desembre del 2004

Sant Silvestre barcelonina 2004

En Miquel em va convidar a participar a la Sant Silvestre de Barcelona...jo no ho tenia gaire clar, perquè em feia molta il·lusió també fer la de casa. Finalment em va convèncer quan em va dir que amb una mica de sort podríem fer també la de Manlleu. Un ambient de festa impressionant ens esperava a la capital de Catalunya. Recordo una posta de sol preciosa darrere del Tibidabo mentre bandes de música animaven la cursa. Quan vam tornar a Manlleu, ja feia alguns minuts que havien disparat el tret de sortida ; ens hi vam afegir i la vam acabar.Llàstima que no vam poder formalitzar a temps la inscripció i per tant, oficialment no la vam fer.

Classificacions

Enllaç vídeo Sant Silvestre

diumenge, 21 de novembre del 2004

Mitja marató de Ripoll 21 de novembre del 2004

D'aquesta cursa recordo el magnífic paisatge de tardor que ens va acompanyar des de la sortida de Ripoll fins a Sant Joan de les Abadesses. Els boscos s'havien vestit de totes les tonalitats de grocs, marrons i vermells que us pugueu imaginar a banda i banda del recorregut. Serra Cavallera es va vestir de gala per a la munió d'atletes que la podien admirar. La joia de córrer es multiplicapava per 10 en aquest marc idíl.lic.També recordo el consell que em va donar en Josep Costa: havia de reservar forces fins a Sant Joan i després, si tot havia anat bé, tornar cap a Ripoll amb més empenta. Com que m'incorporava al món de les curses de fons al 40 anys acomplerts, des de sempre vaig tenir clar que el crono quedaria sempre en segon terme i posaria sempre per davant la satisfacció i el plaer de córrer.Recordo també perfectament que la Carme es va apuntar a fer la mitja del seu poble per primera vegada i amb no gaire entrenament la va acabar. Tot i que feia molt més temps que jo que corria, a partir d'aquesta cursa va començar a entrenar amb més regularitat i així vam poder  compartir des d'aleshores moltes curses.
Classificació

diumenge, 14 de novembre del 2004

Córrer per córrer 14 de novembre del 2004

Les curses organitzades per en Josep Costa sempre han tingut el gust cada vegada més difícil de trobar de cursa POPULAR per excel.lència i el nom que se li ha donat ho exemplifica abastament: Córrer per córrer. No hi ha obsequi per al guanyador, la inscripció és gratuïta i al final un bon esmorzar per als  corredors i acompanyants. L'atractiu de la cursa no és el regal llaminer que podem trobar en altres curses i que tothom sap quines són, sinó les ganes de fer esport i compartir-les amb altres corredors. Aquesta va ser la tercera cursa en què vaig participar i em sorprèn que després de gairebé 8 anys la recordi perfectament.Potser perquè el dia esplèndid que va fer i que feia dir als participants de fora que no hi havien participat mai, comentaris d'admiració quan arribaven a dalt del Tenis Manlleu perquè es podia gaudir d'una vista extraordinària de les muntanyes del Lluçanès a ponent, del Pirineu al nord i del Cabrerès a l'est...Representava com un premi després d'haver superat el pendent des del Bac de Roda i que preparava la tornada cap a la pista de darrere el pavelló.
També sempre ha estat un bon entrenament per a la mitja de Ripoll que l'havia de fer una setmana després de la cursa manlleuenca.

diumenge, 10 d’octubre del 2004

Mitja marató de Roda 2004.

També va arribar l'estrena en la mitja marató...Un mes després de fer la meva primera cursa a Mataró, em vaig llençar als 21km. Tot i que anava ben preparat: tirades de 2 hores als caps de setmana que em donaven el suficient fons per assegurar que podia acabar aquesta distància, una certa sensació d'incertesa planava en la línia de sortida. Recordo com si fos ara que el tret de sortida va provocar immediatament que desparegués l'angoixa i amb un ritme còmode vaig anar-me empassant km fins a arribar a Roda amb una satisfacció enorme.

Classificació

dissabte, 11 de setembre del 2004

Cursa Mataró. 11 de setembre del 2004

Primera cursa de la meva vida. M'acompanyen en Josep i la Rosa. Reconec que estic nerviós tot i que sé perfectament que la distància de 10km no és cap obstacle perquè he fet ja tirades llargues de més km, però allò que és desconegut sempre ens fa por i respecte. En Josep coneix perfectament el lloc,sap on hem d'aparcar per no tenir problemes i m'ensenya tots els protocols que s'han de seguir: consultar llistes, recollida del pitrall... Comença la cursa i em sembla que tothom vola, se'm fa difícil agafar un ritme, mai havia entrenat a aquella velocitat, vaig tenir prou seny per no deixar-me endur i deixar els altres que fessin el que vulguessin i fer la meva cursa. De mica en mica em vaig anar sentint bé i a partir del km 4-5 em sentia ple d'una força que no defallia ni en una rampa força pronunciada...em sentia feliç; però va arribar un moment, devia ser al km 7-8, que el sofriment va passar al davant de la joia i insconscientment vaig afluixar...no havia vingut a patir, sinó a gaudir de la festa, el dolor no podia passar al davant de la satisfacció de córrer. Quan vaig acabar, la idea que córrer valia la pena sense aconseguir ni èxits ni victòries tenia sentit si la satisfacció i el plaer passaven sempre per sobre de l'inevitable sofriment que comporta també la cursa de fons.
Classificació