diumenge, 30 de març del 2014

CURSA SOLIDÀRIA GRANOLLERS.


   Dia plujós a Granollers. La causa solidària es mereix l'esforç i anar sumant curses per a en Josep Costa també. Després de fer temps en una granja propera a la pista d'atletisme ens dirigim al punt de sortida i decideixo acompanyar durant tot el recorregut a en Josep. Ha estat una bona manera de desencallar-me una miqueta després de la marató de Roma de la setmana passada. 


  Diumenge que ve cursa Corte Inglés!!!


diumenge, 23 de març del 2014

MARATÓ DE ROMA


   Fantàstica experiència vital, cultural i esportiva. Tenim el vol a les 10. Passo a buscar en Joan a 3/4 de 7 del matí a casa seva, serà el meu cicerone de luxe en una visita llampec, però completíssima durant tota la tarda de dissabte pels carrers i placetes de la ciutat eterna. Cada racó és una nova descoberta i quedo impregnat de la vida que hi sura i que la respiro i la sento per tots els porus de la meva pell. Visitem el fòrum romà, la Piazza di Campidoglio, el barri del Trastevere, la Piazza Navona i tota la gent que hi ha gaudint de la vida al carrer , la Fontana di Trevi, la piazza Spagna, el Panteó, l'església de San Luigi dei Francesci amb les tres pintures de Caravaggio,i la inoblidable grappa al cafè Greco, on em vaig imaginar Ibsen, Keats, Stendhal, Leopardi i tants d'altres escriptors i artistes prenent també alguna cosa com nosaltres estàvem fent en aquell moment, i també  tants d'altres llocs que vam trepitjar.Tot això després d'haver anat primer al Palau de Congressos a recollir el pitrall, fer un bon dinar i deixar la maleta en un hotelet molt a prop del Coliseu. Un altre luxe, tant per la ubicació en un punt tan cèntric, com per la proximitat de la sortida i de l'arribada de la marató.

   El que és curiós és que no vam parar, però mai vaig tenir la sensació de precipitació. Ho vam saber degustar tot amb molta calma però anant fent. Després d'un bon sopar preceptiu de pasta vam tornar a l'hotel, cansats, però satisfets. El lloc prou s'ho valia. 

   L'endemà arriba la part esportiva del viatge. La pluja fina que ens dóna el bon dia fa que la prova mítica encara adquireixi un to més èpic. Anem però ben preparats i l'espera a la línia de sortida no es fa pas tan feixuga com les inclemències meteorològiques ens feien témer.

   Em proposo acabar la marató entre les 4hores i les 4h 15' i per això intento controlar les llebres que porten el ritme d'aquest temps. Fins i tot a partir del km 10 les avanço, però a mesura que van passant els quilòmetres i a partir del 30, afluixo el ritme i no segueixo el mètode Galloway estrictament, sinó que m'aturo quan veig que no paga la pena esforçar-se excessivament i en va. El recorregut és preciós, m'aturo a fer una foto al km 17 quan se'm presenta davant meu de cop i volta la basílica de sant Pere del Vaticà.

  
Els darrers 7km són inoblidables, piazza Navona, piazza di Spagna:




   I l'arribada de la marató sempre és especial. La satisfacció d'haver completat els 42km és immensa.

Malgrat el temps modestíssim que he fet, darrera meu han arribat més de 8.000 atletes. La gent sap que una marató s'ha de preparar, però per davant de tot, que s'ha de gaudir.


   En Joan també ha acomplert el seu objectiu i ens premiem amb un bon dinar. I com que el vol no és fins a quarts de nou del vespre anem a visitar el Vaticà. 
   Tot això et fa dir que la vida és maca... L'esforç de la preparació de la cursa ha estat recompensat amb escreix.


  Vídeo de la cursa:






































diumenge, 9 de març del 2014

Cursa Montornès del Vallès.


   La cursa anterior a Badalona em va donar molta satisfacció però alhora m'ha donat un ensurt. Em noto encara  el genoll esquerre tocat i he estat 15 dies pràcticament sense córrer. El fantasma de la lesió s'ha tornat a fer present. Per això, malgrat que m'havia apuntat a la mitja marató i que volia acompanyar en Gerard en el seu debut en els 21km, he decidit per precaució fer la cursa de 5,8 km amb en Josep Costa i també la Carme,que no acaba de fer net de l'esperó. Malgrat que en el km 2 he sentit punxades al genoll, després han desaparegut i he acabat la cursa sense cap altra molèstia. Haig d'anar amb molta prudència per poder ser a la línia de sortida de la marató de Roma.
   En Gerard ha completat la mitja amb un temps excel·lent de 1h50'. La companyia d'en Joan ha estat també molt important en l'èxit indiscutible del seu debut, tot i que el resultat que havia fet a la maratest ja feia preveure que ho tenia a l'abast.
   Per cert, jo m'havia autoconvençut que no participaria mai més en la cursa curta de Montornés perquè tenia el record d'un recorregut exclusiu per polígons industrials. Les circumstàncies han fet que la repetís, no es pot dir mai d'aquesta aigua no beuré, però la sorpresa positiva ha estat que han canviat el recorregut i ha estat molt més atractiu.
  Propera cursa: La Maratona di Roma. Molta  il·lusió, també por pels indicis de lesió  i  profund respecte davant una marató. Aquells que diuen que córrer és de covards, els convido a posar-se no davant dels mítics 42km, sinó només a la línia de sortida d'una cursa de 5km, de segur que canviaran de cop aquesta desafortunada afirmació que s'ha fet famosa entre la gent que probablement amaga la seva impotència a esforçar-se a practicar l'esport que ens fa als qui estimem l'atletisme senzillament feliços.