Quan s'ajunta amistat, història, esport i bellesa fa que l'empremta del que has viscut aquell dia sigui inesborrable. En Joan em va proposar dos mesos enrere de provar l'aventura occitana. No m'hi vaig pensar dues vegades, i convido la Carme a apuntar-s'hi. Coincideix que en aquesta data toca fer tirada llarga, i com que ens preparem per la marató de València, ens va perfecte fer un entrenament de qualitat. Tampoc la Carme va vacil·lar gaire i tot i que ja hi havia estat, com en Joan, li fa molta il·lusió d'anar-hi.
Com que em molesta moltíssim conduir de nit, en Joan s'ofereix a portar el cotxe i ens passa a buscar a Manlleu a les 5 de la matinada. Una xerrada apassionada sobre la situació política, amanida també amb la música trobadoresca que porta en Joan, fa que les 3 hores de viatge s'escolin sense adonar-nos-en. Quan falten alguns km per arribar, la silueta inconfusible d'aquest monument declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco em fa emocionar. Enllestim de pressa els tràmits de recollida dels pitralls i aprofitem que anem d'hora per arribar-nos per primera vegada a l'interior de la ciutat emmurallada. Realment és impressionant, per fi trepitjo la ciutat d'Ermessenda de Carcassona, que va tenir un paper fonamental per al futur del Casal de Barcelona i en Joan ens explica la llegenda de la senyora de Carcas! Estic vivint un viatge al passat medieval al·lucinant.Quan falten 15 minuts per començar la cursa ens acostem al punt de sortida que es troba ben bé davant de les muralles medievals.
Li proposo a la Carme fer Galloway per així preveure quin temps podem fer a València. El recorregut és del més bonics que he fet: els trams a la vora del riu i d'altres que voregen el canal du Midi fan que els 21km siguin un veritable plaer, tot i que els últims km i quan les cames ja pesen, ens faci patir força, però això no és cap impediment perquè la Carme faci récord personal de mitja marató amb un temps de 1h56'53''. En Joan ja feia 20 minuts que havia arribat, demostrant una altra volta que està en un estat de forma realment envejable.
Estem força cansats, però això no serà cap impediment per havent acabat la cursa, adreçar-nos novament a la Cité i correm pel perímetre interior i exterior. Uns 6km d'immersió a un entorn de somni.
Ens canviem i fem un passeig per l'interior dels carrerons de la ciutat. Identifico un restaurant recomanat en una guia gastronòmica que havia consultat per internet, però és tancat. Finalment, en trobem un altre que ens fa peça i gaudim d'un bon àpat tot repassant les sensacions que hem viscut durant la cursa i explicant-nos també una mica la vida, ben tranquil·lament i gaudint d'un entorn meravellós.
Diumenge que ve ens espera la cursa de Roda i retrobaré en Gerard! Que ja fa massa que no el veig per culpa de la meva fascitis plantar, que per sort crec que la tinc controlada!
Enllaç a L'Indépendant on se'ns informa que no es farà més la mitja en aquesta contrada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada