Vaig tenir els meus dubtes alhora de
tornar a participar a la mitja de Granollers. Pateixo una petita
crisi pel que fa a les ganes de posar-me a la línia de sortida d'una
cursa...M'hauria equivocat, com sempre ha estat una festa
esportiva enmig d'un ambient senzillament impressionant. Cada vegada
hi ha més gent al carrer animant els atletes, de tal manera que en
un determinat moment em va fer pensar en la Behobia. En aquesta
ocasió s'hi va afegir la Carme i com que no estem a l'alçada d'en
Joan, nosaltres anem al nostre ritme. Acabem tots plegats la cursa
amb un somriure als llavis i amb el desig de tornar l'any que ve i si
pot ser amb la companyia d'algun concurre més.