dissabte, 31 de desembre del 2016

Sant Silvestre. Manlleu





   
És un luxe poder fer la sant Silvestre davant de casa i encara més, havent acabat, fer un brindis de comiat de l'any que finalitza.



 Llàstima que una lleu tendinitis no ha permès que la Carme hi pogués participar, així com l'Eudald, que s'està recuperant d'una malaltia, i en Martí, que no ha pogut venir. A veure si a la propera edició podem ser més colla. Amb en Joan fem un escalfament d'1,5km en un ambient tèrmic força fred, però compensat amb escreix per l'escalfor humana, perquè tornarà a ser una sant Silvestre molt participativa. Em proposo fer 25' i si és possible menys. Em sento molt bé i de seguida veig que serà possible aconseguir l'objectiu que m'he proposat sense patir gaire. Paro el cronòmetre amb poc més de 23' i, molt satisfet me'n vaig cap a casa. En Joan ha fet més bon temps que jo sense despentinar-se! Bona cursa i bona companyia...si no és això la felicitat és que no existeix.



dilluns, 26 de desembre del 2016

Entre Ponts. Roda de Ter.




  Continuem la preparació per a la marató de les Vies Verdes i el programa que seguim exigia per diumenge fer una competició de 5km. Aprofitem l'Entre Ponts i passem l'entrenament a dilluns, diada de sant Esteve. En Joan ja fa dies que va dir que hi volia participar i la Carme finalment pot venir, la malaltia d'un familiar feia dubtar-ne la seva participació. Arribem a Roda i escalfem una mica entremig d'una boira espessa que convida a no estar gaire aturats. Hem anat saludant coneguts i finalment veiem en Joan i familiars seus que participaran a la cursa. Després de la foto de rigor

   ens situem a la línia de sortida i em proposo amb la Carme seguir un ritme de 5'. Les dues pujades que hem de fer del pont, amb un desnivell molt fort ho impedeixen, però ens hi acostem força; 25'40''. Ens premiem l'esforç amb una excel·lent xocolata desfeta, i ja tenim al cap la sant Silvestre manlleuenca. 




   

diumenge, 18 de desembre del 2016

Cursa solidària per la marató de TV3.


foto de Cursa 10 km.

   Necessito fer tirada llarga de cara a la marató de les Vies verdes de febrer, però també m' agrada col·laborar a la marató solidària de TV3. Molt bé el club de boxa Hook School i l'Olímpic Manlleu que ho permeten!   La Carme, que també vol tornar a emular Filípides s'hi ha apuntat i, per tant, decidim fer una tirada tranquil·la abans de "competir", i ens surten 14km. Com que la cursa de 10 ja serà més exigent ho donem per bo. 24 km ens permetran saber com estem de fons. Som molt prudents a les pujades i anem fent fins a completar-la per sota de l'hora i ens adonem que estem prou bé. D'aquí a 3 setmanes tocarà fer més de 30km! Abans l'Entre ponts de Roda i la sant Silvestre manlleuenca!!!







foto de Cursa 10 km.

diumenge, 9 d’octubre del 2016

10K Roda de Ter


    En Joan acaba d'arribar de viatge amb alumnes de l'institut i es veu amb cor de fer la mitja! És molt valent! Ara, que en Moha, tot i la lesió que té, també s'hi ha atrevit!!! En Gerard i jo farem la de 10km. Ah! I estrenem recorreguts en aquesta competició tan veterana i consolidada.
   Em fa l'efecte que la temperatura és l'adequada per no patir calor i m'ofereixo acompanyar en Gerard, però prefereix fer la seva cursa sense pressió de ningú i es proposa anar a 5'. Comencem amb puntualitat i deixo passar els primers quilòmetres de pujada cap a les Cases Noves a un ritme suau i aprofito la baixada per incrementar el meu ritme. Baixo amb facilitat dels 5', però em proposo que si pateixo massa no tindré cap mena de prevenció a baixar-ne la intensitat. I així ho faig, quan és pla i avall accelero i quan fa pujada freno...el patiment mai ha d'ofegar la satisfacció de córrer! Sempre ho he tingut clar i ara més que mai. Fins i tot em menjo els quilòmetres finals sense mirar el cronòmetre i quan arribo m'adono que baixaré dels 50' del marcador oficial de l'arc d'arribada. El meu rellotge em marca 48'52". Feia molt de temps que no feia un temps semblant i el més important: la lesió coneguda com a pota d'ànec, la tinc molt ben controlada i no me n'he sentit gens ni mica. De tota manera, per evitar sorpreses, ja tinc hora al fisioterapeuta per dimarts de la setmana que ve. 
   Propera cursa: Córrer per córrer de casa!!!



dissabte, 17 de setembre del 2016

4XM Manlleu.




 2a edició de la marató per equips solidària de Manlleu que es fa coincidir amb la festa de l'esport. Feinada de l'Olímpic Manlleu per organitzar una cursa amb una complexitat tan gran com aquesta. La baixa per malaltia a última hora de l'Àlex ens va fer anar una mica de bòlit per trobar-ne un substitut, però ha permès al meu jove veí Ricard a debutar en una cursa. Tots estàvem una mica neguitosos: la Carme s'estava recuperant d'unes molèsties a la cama, en Gerard d'una contractura a les lumbars, jo d'una lesió al genoll, i en Ricard s'enfrontava a un nou repte. De tota manera, i si tenim en compte que la Carme va haver d'aguantar un fort aiguat i en Gerard la meitat del seu relleu a les fosques i ple de bassals, millorar 11" el temps de l'any passat és un veritable èxit i tots n'estem molt satisfets.




 


divendres, 8 de juliol del 2016

La Somnàmbula. Cursa nocturna solidària a Roda de Ter.


   En Joan m'ha passat a buscar a casa i a Roda falta gent! Recollim el "pitrall" i ens dirigim al punt de sortida. 

  Cursa preciosa! El maridatge esport-solidaritat-música-nit ha funcionat a la perfecció. I a més a més si hi afegim que era la primera vegada que hi participàvem, el factor sorpresa ha estat constant i l'emoció per saber què ens trobaríem ha donat un plus d'interès impagable a la cursa . Les àries de Bellini abans de començar a córrer, els trams urbans amb escales, corriols, l´ús del frontal i el fet de saber que els diners estaven destinats a la fundació de Sant Tomàs ha fet que tot plegat convertís aquest esdeveniment esportiu amb alguna cosa especial i diferent a què estem acostumats.
  Estic content, tinc la sensació que he començat amb bon peu les meves vacances. Per celebrar-ho hem tastat un Tokinoka (la fragància del temps). Abans d'anar a dormir he llegit Basho...el cel és a la Terra.

dijous, 7 de juliol del 2016

Cursa set portals.


  No he parat de córrer ni d'entrenar, però reconec que no tinc cursitis. Després, i quan hi sóc, en gaudeixo com un nen amb sabates noves. L'empenteta d'en Joan va ser decisiva i m'hi vaig inscriure amb el seu ordinador abans de començar el claustre de final de curs. 
  Circuit molt bonic pel nucli antic de Vic entremig d'un ambient popular i esportiu fenomenal! 
Quan acabo, en Joan m'espera i em diu que s'ha apuntat a una altra cursa nocturna: La Somnàmbula de Roda de Ter que es fa...l'endemà! Abans d'inscriure'm a la cursa solidària per sant Tomàs, temptejo el terreny a casa, però per un problema informàtic no puc formalitzar-la fins les 8 del matí de divendres mateix!
Insisteixo: m'ho he passat molt i molt bé! 

diumenge, 1 de maig del 2016

Mitja marató d'Empúries


  El que havia de ser la meva desena marató es va convertir en una mitja marató. Una forta tramuntanada va obligar els mossos a aconsellar a l'organització de suspendre la marató. Vaig arribar el dia abans a l'Escala amb la Maria. Abans d'anar a l'hotel vaig anar a recollir el pitrall al pavelló municipal i em vaig entretenir una mica a estudiar el recorregut, que de fet ja el tenia prou conegut.


Ens allotgem en un hotel senzillet però molt ben situat, que ens permet passejar pel centre de la vila sense haver de caminar excessivament. Un bon plat d'arròs per dinar i un altre de pasta per sopar m'asseguren la gasolina necessària per afrontar amb seguretat la prova reina de l'atletisme. Si m'hagués fixat amb més atenció en els núvols esfilagarsats que es veien des del passeig, potser m'hauria adonat del canvi de temps que ens esperava l'endemà.

De fet, ja de matinada el fort vent que va començar a bufar em va despertar més d'una vegada, però no em va passar en cap moment pel cap que fos tan rigorós com per suspendre la cursa. Quan em vaig llevar i em vaig dirigir cap al punt de sortida a uns 2km del lloc on estàvem hostatjats, em vaig adonar que la força del vent era majúscula i que seria un entrebanc important a l'hora de córrer. L'onatge cada vegada era més fort 

i em vaig adonar que els organitzadors havien decidit ajaure les tanques per evitar que el vent se les endugués.
Quan vaig arribar a les envistes de les ruïnes d'Empúries vaig buscar de seguida un refugi que permetés treure'm el xandall còmodament abans de deixar la motxilla al guarda-roba. Quan faltaven 15´per començar la cursa, per megafonia ens van fer reunir a tots els maratonians i ens van anunciar  la decisió de suspendre-la per motius de seguretat i que si volíem ens podíem afegir a la mitja marató. Per compensar aquesta mesura ens han inscrit gratuïtament ja a la marató de l'edició del 2017. Comprenc l'astorament dels atletes, una marató requereix molts mesos de preparació, però davant d'aquestes circumstàncies, jo em vaig posar a la pell dels organitzadors i jo hauria actuat de la mateixa manera.
Així que em vaig disposar a participar en la prova dels 21km...i renoi, si bé en un començament vaig pensar que potser no n'hi havia per tant, al cap d'uns quants km els cops de vent de més de 100km per hora em van deixar les idees clares en aquest punt. En determinats moments em desplaçava, m'aturava i sovint em feia entrebancar! Prefereixo més  aguantar fred o a  entomar pluja  que no pas el vent, que quan feia aixecar la sorra se'ns clavava a la pell com agulles.
Estic satisfet del meu modest temps: 1h50'40''. 

   Com es pot veure arribo amb la gorra a la mà, més d'una vegada vaig estar a punt de perdre-la per la força del vent!

 De moment vull reposar de la disciplina que em vaig imposar en els darrers mesos per tal d'assegurar que podia acabar la marató,  només vull córrer ara per plaer,  córrer per córrer! 



dilluns, 28 de març del 2016

Cursa Canovelles 5km



   Dins el meu programa de preparació de la marató d'Empúries avui em tocava el test dels 5km. I he aprofitat les vacances i la cursa d'aquesta distància de Canovelles per fer-lo. El que no recordava era que del km2 al 3 hi hagués un fort pendent, i si afegim que un petit problema de control (paral·lelament es feia la cursa de 15km) ens ha fet despistar una mica a uns quants corredors i he perdut uns 30'' ben bons, el resultat del  test no sé si ha estat massa vàlid. De tota manera, m'és igual, m'ho he passat molt bé i estic prou satisfet dels meus 23'27'' finals. A partir d' aquesta mesura he consultat les taules Galloway i hauria de poder acabar la marató al voltant de les 4h.
   Al final m'he premiat amb l'entrepà de botifarra que ens ha ofert l'organització. La bossa d'obsequi també ha estat molt generosa: dos paquets de pasta, un KH7, fruita, aigua i un podòmetre. Tot plegat per 9€, amb la qual cosa no pot pas fer dir a ningú que hi hagi afany de lucre al darrere d'aquesta magnífica cursa que intentaré fer-la més sovint.
 

diumenge, 7 de febrer del 2016

Mitja marató de Granollers


   M'estic preparant per la marató d'Empúries i en el programa d'entrenament que segueixo, la clàssica mitja marató de Granollers em coincidia amb tirada llarga, si bé hauria hagut de fer 35km Galloway, els 21km que em proposo fer sense parar ja faran el fet. 3 dies abans de l'esdeveniment em truca en Moha i em diu que vindrà a córrer a la capital vallesana, no li penso demanar si se l'ha pogut preparar més bé que la de Ripoll o la de Mataró en què els últims km se li van fer un veritable calvari.
   Divendres me'n vaig amb la Maria i els pares a buscar el dorsal de la Carme i el meu, en Moha correrà sense. Mentre les senyores passegen per la Porxada, jo i el meu pare ens dirigim a l'espai Roca Umbert. D'un tros lluny veiem una cua important que arriba al carrer, i en un primer moment ens temem una espera llarga, però l'excel·lent organització fa que en uns 10 minuts ja hagi recollit també els generosos obsequis d'aquesta edició.

  Enguany, i com també ja és tradició en la mitja de Granollers, hi ha la presència de noms coneguts de l'atletisme de fons, dels quals destacava sens dubte en Dennis Kimetto, posseïdor del récord del món de Marató. Això sempre esdevé un bon reclam i no deixa de ser una demostració de l'alt nivell i del prestigi consolidat d'aquesta cursa. De tota manera el discret 7è lloc final em va decebre una mica i no em val que es justifiqués dient que s'està preparant per  la marató de Boston. Els organitzadors i tothom n'esperava alguna cosa més.

   La previsió meteorològica ens va alertar de possibles pluges i així va ser, perquè ens va acompanyar gairebé els 9km darrers. Els comentaris dels atletes coincidien que ja era mala sort que després de gairebé 3 mesos de sequera acabéssim ben xops. De tota manera, malgrat que el vent i la pluja no ens ho va pas posar fàcil, vaig fer un bon plantejament de cursa:començar molt conservadors i a mesura que ens menjàvem els km anar augmentant la velocitat, i crec que ens va sortir molt i molt bé, és de les mitges que he gaudit més en el sentit que no ens va fer mai la sensació d'arribar al límit. La gràfica mostra l'evolució constant de l'augment progressiu de velocitat. 

   De tota manera vam deixar enrere en Moha al km 17. Tal i com va passar en les altres dues mitges, la manca d'entrenament li va passar factura una altra vegada. Vam acabar la cursa enmig d'un ambient espectacular,amb la gent animant els corredors, tant a la Garriga com a Granollers. La pluja després de tants dies també va ser benvinguda per tothom.


Els temps que faig sempre són modestíssims, però per mi el més important és ser feliç practicant l'esport que m'ha donat tantes i tantes satisfaccions.