dissabte, 31 de desembre del 2022

Sant Sivestre manlleuenca.

 




       Hi havia ganes de tornar a la normalitat. Si bé el bon temps, amb temperatures molt més suaus de les que correspondrien per la data, ha influït en l'alta participació tant d'atletes com d'espectadors, també és cert que hi havia il·lusió de recuperar una normalitat total que no vèiem des del 2019. Això ens va permetre que després de la cursa, que la vam acabar amb poc més de 27 minuts


poguéssim també recuperar el tradicional brindis que any rere any havíem anat fent a casa. Només desitjo tenir bona salut per continuar practicant aquest esport, que tantes satisfaccions m'ha donat.
  Acabo l'any amb un total de km, d'hores i de desnivell correguts següent:












dilluns, 19 de desembre del 2022

Cursa solidària TV3. Manlleu

 


   Torno a fer aquesta cursa en què el maridatge esport, solidaritat i salut encaixen perfectament. Sense fer un fred rigorós segueixo  el criteri d'anar una mica abrigat quan el termòmetre assenyala menys de dos dígits i reconec que la roba no m'ha fet gens de nosa. Abans de córrer els 10k he anat a recollir el dorsal i la samarreta, que enguany llueix un disseny relacionat amb les malalties cardiovasculars. He tingut ocasió de parlar amb l'atleta Eva Serradell, que va recollint trofeus en les darreres curses on ha participat.
   Abans de les 11h, hora prevista del tret de sortida, em faig la foto de rigor.


  Però encara hi ha temps per fer-ne una amb tots els participants:



  
   M'he proposat fer un temps al voltant dels 52' minuts i quan arribo tanco el cronòmetre en un temps de 52'30". Objectiu, per tant, assolit. Molt content d'haver pogut participar en aquesta cursa solidària, amb un ambient de tardor preciós. Ara espero també amb il·lusió la sant Silvestre manlleuenca.










diumenge, 20 de novembre del 2022

Cursa del vi. Gandesa.

 


    Ara entenc perquè en diuen la Terra Alta, venint des de Tortosa només vaig fer que pujar fins a Gandesa! Vaig travessar la serra de Pàndols, salvatge i feréstega, alhora bellíssima , prenyada també pel record de la guerra civil i la terrible batalla de l'Ebre. A Gandesa aquest passat històric hi és ben present:


   Com que desconeixia el lloc, em vaig estimar més arribar-me a la capital de la Terra Alta amb temps. Això em va permetre poder aparcar el cotxe ben bé al costat del Celler modernista Cooperatiu, des d'on es començava la cursa. Edifici preciós.


       Quan em desplaço lluny i haig de conduir força hores, si puc, sempre trio la distància més curta. Tot i que en un primer moment vaig pensar a fer la de 10k, finalment vaig continuar amb el mateix criteri que he anat seguint en els desplaçaments llargs i em vaig inscriure a la de 5km. Era la primera vegada que s'organitzava una cursa a Gandesa i tot va funcionar com un rellotge. No em vaig poder estar de felicitar-los quan la vaig haver acabada. Malgrat el vent que hi va fer, em vaig sentir físicament molt bé i vaig acabar els 5km en 24'10. Feia anys que no baixava dels 25' en aquesta distància. Ja sé que és un temps modestíssim, però me'n vaig sentir molt satisfet.


  S'està acabant el meu repte de fer una cursa a cada comarca. Ja només em queda la Ribera d'Ebre. M'enduré un molt bon  record, però, de la capital de la Terra Alta.
















dimarts, 4 d’octubre del 2022

XXXIX cursa popular fires de sant Lluc.Olot. 10k

 


Ja fa 9 anys que vaig acompanyar en Josep Costa a fer aquesta cursa, quan ell estava completant el seu repte d’aconseguir acabar 1000 curses. El bon record que en tenia em va fer venir ganes de tornar-hi a participar amb la intenció d’intentar baixar de l’hora amb la Carme.



 Després dels 5 primers km força còmodes i plenament urbans, els altres 5 que ens quedaven ja eren una mica més complicats, plens de continus tobogans trencacames, però els indrets per on vam passar ens van fer dir que l’esforç pagava molt la pena: el preciós passeig dels Desemparats:


La Font de la gruta:

 

I la sempre sorprenent pista d’atletisme dissenyada pels multipremiats arquitectes del RCR:


 

  Vam creuar l’arc d’arribada per sota de l’hora. Objectiu assolit. De tota manera, si no s’hagués aconseguit, la preciosa matinal que vam viure diumenge passat va ser sens dubte més important que el que ens havia marcat el cronòmetre




   A veure si abans d’anar a Gandesa al novembre, trobo alguna altra cursa que pugui fer. Sempre hi trobo un ambient ple de salut, de vida, d’il·lusió…que m’engresca a continuar gaudint d’aquest esport que tant m’ajuda a reconciliar-me amb el món, que tal i com està, ja és prou difícil.



dilluns, 20 de juny del 2022

La Ribalera. Pallars Sobirà. 14km

 



  Aprofito l'oportunitat de poder fer una cursa al Pallars Sobirà, i com no podia ser de cap altra manera, de muntanya. De les tres distàncies, 42, 23 i 14 km, trio evidentment la de 14km. Tot i que quan vaig acabar-la, vaig pensar que també hauria pogut fer la de 23 perquè el paisatge s'ho mereix. 
   Decidim fer estada a Sort, capital d'aquesta comarca pirinenca. Quan vam arribar la sorpresa va ser que estaven preparant una baixada de Falles, que són patrimoni de la Humanitat.

   Quan es va fer de nit, de lluny es veien serpentejar una corrua de cuquetes de llum que anaven descendint  la muntanya, amb llanternes perquè la situació de sequera extrema era extremadament perillosa, però que van encendre quan van arribar al poble. Va ser màgic...

  La festa va durar fins a les 2 de la matinada. Teníem el nostre allotjament  a pocs metres d'on es va fer la foguera final, i si tenim en compte que a les 6 del matí m'havia de llevar per anar fins a Tírvia, el repòs que vaig tenir no va ser de gaire qualitat. De tota manera haver pogut gaudir d'aquest espectacle no va tenir preu i el sacrifici me'l dono per ben pagat.
   A 2/4 de 8 arribo a Tírvia. La temperatura és fresqueta, 14 graus. i encara que els 700 metres de desnivell positiu imposen una mica, el fet de no fer una calor excessiva em va animar.







Els 7 primers kilòmetres són els més durs, la pujada fins a les Bordes de la Coma la faig pràcticament tota caminant mentre travessem un bosc pirinenc preciós.









  Un cop assolida la cota màxima, anem fent la carena i ens permet córrer, i després baixar contínuament a partir del km 8 fins al final per uns corriols d'ensomni. Em vaig aturar una altra vegada a fotografiar, en aquesta ocasió el poble de Farrera, on després de l'arcada hi havia un dels 6 avituallaments que hi havia en els 14km de la cursa. L'atenció al corredor va ser excel·lent. És una  cursa absolutament recomanable i que no descarto tornar-la a fer.

 Havent sortit d'aquest poble de postal, observo al fons unes muntanyes entre les quals crec que hi ha la Pica d'Estats i que em va fer pensar per uns instants  en l'any que hi vaig pujar amb un meu amic i en Carles, el nebot.
    Un altre mirador que feia tallar l'alè era el de la Mare de Déu de la Serra. Parada obligatòria per poder immortalitzar aquest moment.

   Al fons ja es veia Tírvia. On vaig arribar després de 2hores i 3 minuts de cursa. No em pensava pas que acabés en la 26a posició de 85 arribats. Quan vaig consultar la classificació em va cridar l'atenció la participació d'un senyor de 82 anys que també la va fer amb un no gens menyspreable temps de 2h i poc més de 45 minuts. 





   Després d'un bon dinar i d'una agradable migdiada, vam anar a fer una volta per Sort. Ens vam adonar que el general Moragues hi va néixer.
   Es va acabant el meu repte. Ja només em queden les comarques de la Terra Alta i de la Ribera d'Ebre.

























diumenge, 5 de juny del 2022

Cantonigròs.

 


   Després d'uns quants anys de no poder gaudir corrent dels meravellosos paisatges del Cabrerès ha tornat enguany aquesta competició que rememora el pioner de les curses populars a Catalunya, en Ramon Oliu. La discreta difusió que se n'ha fet segurament n'ha condicionat l'escassa participació, però probablement ha estat intencionada, per tal de poder avaluar tranquil·lament quins resultats es tenien de la sempre complicada preparació d'una cursa, i poder així assegurar en properes edicions un projecte més ambiciós, i si tenim en compte que l'any que ve serà el 100è  aniversari del naixement de l'eminent enginyer i amant de l'esport nascut a Cantonigròs. De  tota manera la participació de la llegendària Quima Casas ha donat una nota de qualitat en aquesta edició. La incombustible Eva Serradell i la Carme Brugarola no van perdre l'oportunitat de fer-se una foto al costat d'aquesta gran atleta


La meva setena participació en aquesta prova l'he compartida amb la Carme i en Moha, però hi hem trobat altres atletes, amics i coneguts. M'ha fet especial il·lusió prendre la línia de sortida amb en Joan, en David i l'Albert.
   El recorregut no ha variat, després d'una petita volta pel municipi ens hem endinsat pel corriol preciós del  camí dels Enamorats 
fins a dalt l'esplanada al km 5, on hi hem trobat un sempre agraït avituallament d'aigua. A la tornada, i ja en descens, hem pogut gaudir de l'espectacular paisatge muntanyenc que teníem davant dels nostres ulls. Un veritable luxe. I l'arribada, sempre emocionant, ens ha deixat amb ganes de tornar a poder gaudir més endavant del nostre esport preferit.

De tota manera, i si no surt cap entrebanc, el dia 19 faré una cursa de muntanya a Tírvia. D'aquesta manera ja tindré el Pallars Sobirà. Ja en l'etapa final del meu repte: Una cursa, una comarca.













dimarts, 22 de març del 2022

Mitja marató de la Garrotxa.

 


   Mentre espero completar el repte: una cursa-una comarca, me n'he proposat un altre: arribar a les 50 mitges maratons, 100 curses 10k i les que pugui 5k (200 estaria bé). Les 10 maratons ja les tinc fetes, tot i que no descarto fer-ne alguna altra. 
   Després de la pandèmia ha tornat una mitja molt maca, la que organitza el CN Olot. Malgrat la pluja que ens ha acompanyat en els primeres 5 km, un lleuger impermeable no ens ha fet gens de nosa,

no ha estat cap impediment per gaudir del meravellós paisatge garrotxí. Hem anat fent sense patir excessivament amb el propòsit d'arribar a la línia d'arribada abans de les 2h30' que ens dictava l'organització com a temps màxim per aconseguir la clàssica espatlla per als corredors que completen els 21k. I ho vam aconseguir.


   Quan vaig mirar les classificacions em va fer gràcia saber que la Quima Casas, referent de l'atletisme català,  amb els seus 70 anys va arribar poc després de nosaltres. Ens agradaria poder gaudir de l'esport que tant estimem també nosaltres quan arribem a la seva edat. 









diumenge, 6 de febrer del 2022

Mitja marató de Granollers.

 


   Primera cursa del 2022 amb un fort regust nostàlgic. 12a participació en una de les mitges maratons més boniques del nostre país. La primera va ser l'any 2005, amb la participació del mític Haile Gebreselassie. D'això, per tant, ja en fa 17 anys! I sembla que fos ahir. Més que un tòpic és una realitat: el temps s'escola que ni ens n'adonem. Per això, envoltat de tanta gent que tenia ganes de córrer, ergo, de sentir-se viu, em va omplir d'una enorme felicitat. Reconec que m'hi vaig apuntar sense pensar-m'hi, el meu objectiu era fer els 21k d'Olot, però davant de la incertesa de si es faria o no en l'estat encara pandèmic actual, em va fer decidir a participar-hi a poques setmanes vista. I ho vaig encertar. L'ambient esportiu és únic, amb la gent de Granollers, les Franqueses i de la Garriga abocada al carrer animant els centenars d'atletes que ens hi vam aplegar.
    Abans de sortir, em va agradar molt retrobar-me amb en Joan, que s'ha convertit en el corredor més entusiasta del nostre petit grup, i que amb el seu exemple ens engresca contínuament a practicar l'atletisme.

  Dia fresquet, però radiant, per tant, amb unes condicions immillorables per a una cursa de fons. Al cap hi tenia fer la mitja marató al voltant de les 2 hores, i quan vaig arribar a la Garriga em vaig adonar que ho podia aconseguir, estava prou bé de cames per fer el retorn cap a Granollers més ràpid que els primers 10km i mig que ja havia realitzat. Les dades que ens ha ofert l'organització amb el control que ens fan cada 5km m'ho confirmen: els meus primers 10km els vaig fer en 58'27'' i els segons 10km en 54'27''. El km i 100 metres restants que em quedaven els vaig fer en 5' i 55'', que sumaven tot plegat el temps final de 1h58'55''. 

   Mentre no trobi curses que em permetin completar el meu repte "una comarca, una cursa", n'aniré buscant d'altres que em plaguin, ara que de mica en mica se'n van normalitzant les organitzacions, després de dos anys pandèmics que n'han limitat moltíssim la possibilitat de participar-hi. Avui mateix he tf al CN Olot i m'han assegurat que tenen la intenció d'obrir inscripcions a finals de setmana i que es farà la mitja de la Garrotxa al mes que ve.

Vídeo. Surto al temps 1h33'45''

Km 4
Km 18

Vídeo de la mitja. Surto al minut 52'46''