Quan estava a punt d'inscriure'm a la cursa del RACC a Montmeló, l'Eduard m'explica que a Manlleu es farà la 2a edició de la cursa solidària David Piedrabuena. Sense dubtar-ne ni un moment m'hi apunto i convido a la Carme i a en Toni a participar-hi. En Gerard, en Joan i en Lluís ja s'havien inscrit a l'altra. També s'ha pogut fer una caminada de més de 5km, però la decisió tardana de fer-la ha ocasionat una participació modesta d'aquesta modalitat. De tota manera, tot fa pensar que si es continua oferint aquesta possibilitat i s'anuncia juntament amb la cursa, n'augmentarà sens dubte la participació. De fet s'han exhaurit les samarretes i l'organització en farà una segona remesa per a tots els qui n'han quedat sense. El bon temps que ha fet i l'esperit solidari de tot plegat ha provocat que aquesta jornada esportiva hagi estat un èxit .
Hem quedat que els amics de Ripoll vindran a casa a 2/4 de 10, però en Toni finalment no ha pogut venir. Així que amb la Carme anem cap a la plaça i veiem que es respira un ambient de festa molt maco. Quan hem deixat la motxilla al guarda-roba anem a la zona assolellada de la plaça a esperar els 10 minuts escassos que falten per sortir. Anem saludant coneguts...i veiem en un banc i ben equipats en Ferran, la Montse i la Sira que ja estan a punt de fer la caminada! Em fa molt molt feliç que hagin vingut!
Després de la foto de tota la colla, em sembla que gairebé arribem als 300 entre tots, comencem a córrer. Jo havia previst fer uns 55 minuts, però la Carme porta un bon ritme i això em fa preveure que arribarem per sota d'aquest temps. Quan som a dalt del tenis, em passa pel cap telefonar a la Maria que vingui a veure'ns a l'arribada! Però està ben calentoneta a casa i diu que ja està contenta de saber que ens ho passem bé i que han vingut els amics de Vic a caminar. Anem fent km enmig d'un dia esplèndid. Molts ens han dit que on anem amb samarreta de màniga curta. Portem dues capes eh! Però l'experiència i el bon temps que fa no ens traeix perquè després de 2km molts que anaven més abrigats es queixaven que tenien massa calor!!! Arribem a la plaça en un mica més de 51 minuts. Anem a buscar l'abrigall, agafem aigua i mandarines i anem al Koala, punt de trobada amb els caminaires, que no triguen gaire a aparèixer, però sense la Sira, que a causa d'unes molèsties a la cama s'ha estimat més pujar al cotxe escombra! Ai, aquest jovent! He he!Quan arriba la lesionada comentem entre tots la jornada esportiva i acabem parlant de poesia oriental!!!
Espero que tornem a repetir l'experiència. Paga la pena col·laborar en causes nobles i si a més a més ens ho passem bé, què més es pot demanar!?