Em fa molt il·lusió acompanyar en Gerard en el seu debut a una distància superior als 10km. La Carme també s'apunta a l'aventura. La cursa de fons de Canovelles no és fàcil: bona part del recorregut és de terra i no pas exempta de pujadetes compromeses, però decidim fer-la amb seny i anar fent.
La primera cosa que ens sorprèn és el preu de la inscripció:5€. Al final de la cursa ens regalen el butlletí del club i se'ns explica que estan farts que molts inscrits empaiten només l'obsequi i no participen després a la cursa, amb la qual cosa priven de participar-hi a molts altres corredors que sí que tenen moltes ganes de córrer per un recorregut molt atractiu, però que quan s'ha arribat al límit d'inscrits la tanquen i en queden fora. Per això, sense renunciar a una organització perfecta i a la botifarrada final, decideixen reduir el preu i els obsequis que ofereixen a favor de l'esport.
He trobat un reportatge fotogràfic de la cursa molt complet i en una foto descobreixo en Gerard que s'adreça al lloc on hi ha les llistes d'inscrits per saber el seu número de pitrall
L'Arcadi Alibés és una cara famosa que ens acompanya sovint en moltes de les curses populars i no falta a la cita de Canovelles
En aquesta seqüència se'ns veu quan hem fet pocs metres de la sortida i ben decidits a gaudir d'una bona matinal atlètica.
De seguida sortim de l'entorn urbà i comencem els trams de terra i amb un paisatge molt atractiu, que em va sorprendre ja quan vaig participar per primera vegada en aquesta cursa. Estem tan acostumats a anar en cotxe que quan veiem el nom Canovelles, només ens suggereix autovies i carreteres i no és així:
En Gerard se sent molt còmode i a mesura que anem sumant km va augmentant el ritme i ens permet fer els 2 últims km fins a la meta amb un ritme molt viu i amb molt bones sensacions.
L'esmorzar que ens espera és la cirereta d'una cursa que no em faria pas res tornar-la a fer en una altra ocasió.