dimarts, 31 de desembre del 2019

Sant Silvestre manlleuenca


   Mentre pugui anar fent aquesta cursa reiteraré la meva satisfacció, reflectida en el meu blog, d'acomiadar l'any corrent pel meu poble. És una festa esportiva i reconec que m'agrada compartir-la. Enguany a més a més de la Carme s'hi afegit la veïna i  mare d'un alumne de l'institut, la Sandra, amb el propòsit de fer tot el circuit plegats.
 Han estat uns 5km gaudint de l'esport i de l'ambient nadalenc. Hem anat comentant  tot el que ens envoltava. Hi ha hagut poques competicions en què m'ha agradat fer la meva, perquè sens dubte, participar d'una cursa acompanyat, i a més a més d'aquestes característiques,  és d'una immensa satisfacció. Sensacions que vaig trobar a faltar a la dels nassos de Mont-roig del Camp en què veia molts grups de gent que pretenien només gaudir de la gran joia de córrer, de viure. Malgrat que m'ho vaig passar molt bé, vaig trobar a faltar poder comentar i compartir amb algú el que veia i sentia, la qual cosa sí que es va materialitzar a Manlleu, i que ho va convertir en uns moments màgics.
 El brindis tradicional a casa va arrodonir una altra jornada sens dubte memorable.
   

diumenge, 29 de desembre del 2019

Cursa dels Nassos. Mont-roig del Camp


   
   Buscant, buscant em vaig entrebancar amb la cursa dels nassos de la població mironiana de Mont-roig del Camp. Això m'ha permès anar completant el meu mapa esportiu. En aquesta ocasió el Baix Camp, i ja només me'n queden 8, de comarques!
   La data de la cursa m'anava d'allò més bé perquè em permetia així de poder participar en la tradicional sant Silvestre del meu poble, malgrat que l'encostipat que porto des de fa gairebé tres setmanes em va fer dubtar fins al darrer moment de poder-hi anar.
    He estat entrenant per tant ben poc, però em vaig trobar realment molt còmode, i si tenim en compte que el primer km era d'una pujada amb un desnivell considerable,
 i que més de la meitat de la cursa transcorria per corriols i camins de carro, vaig creuar la línia d'arribada molt satisfet i sense patir gaire en cap moment.
 M'agraden aquestes curses de cap d'any, reflecteixen el meu ideari esportiu: són molt populars i per tant la majoria de la gent s'ho agafa d'una manera festiva, poc competitiva, que d'altra banda crec que són com sempre haurien de ser, amb l'objectiu d'anar a fer salut i de passar-s'ho bé. La xocolata desfeta que ens va oferir l'organització a l'arribada va acabar d'arrodonir una matinal esportiva excel·lent.





diumenge, 17 de novembre del 2019

Cursa comte Guifré. Ripoll


Resultat d'imatges de mitja marato de ripoll 2019

   Una altra trobada Concurre en un matí glaçat a Ripoll. En Joan ha fet la seva 200a cursa participant en la mitja marató, mentre que la resta del grup hem estrenat la primera edició dels 10k. Enguany, els amants de l'atletisme de fons podien triar 3 distàncies: 5k, 10k i 21k. Bona pensada dels organitzadors que han vist incrementada la participació respecte l'any passat en més de 150 corredors.


 Ambient esportiu molt càlid, que contrastava amb el  grau negatiu que ens ha acompanyat durant tota la cursa, en un moment de la qual, el Taga ens ha deixat veure el seu cim nevat, mentre que els arbres pintats de tardor embolcallaven tot el recorregut amb tota la gamma de colors propis d'aquesta estació. Un veritable regal per als sentits que culminava amb l'arribada magnífica davant la impressionant portalada romànica del monestir de la capital del Ripollès.


   Malgrat que no m'han desaparegut les molèsties plantars, com que tampoc han anat a més, i diumenge passat vaig tenir bones sensacions al Córrer per córrer manlleuenc, avui tenia la intenció d'intentar millorar el temps que vaig fer fa set dies (53'45''). Feia molts anys que no em venia de gust preocupar-me pel cronòmetre, per això vaig programar el meu Garmin perquè m'avisés quan no anés al ritme entre 5' i 5'10''. Sabia que si aconseguia córrer dintre d'aquest marge, assoliria el meu propòsit. I així ha estat. M'he sentit molt còmode anant a un ritme de 5'05''-5'07'' i he creuat la línia d'arribada en poc més de 51' segons la classificació oficial, tot i que el meu cronòmetre em marcava 50'35''. De tota manera l'objectiu ha estat aconseguit.
   Mirarem de fer una altra trobada Concurre a finals de gener. De tota manera, jo abans tinc la intenció de participar en la cursa solidària per la marató de TV3 de desembre, dedicada a les malalties minoritàries, i també fer la sant Silvestre manlleuenca, que sempre és una bona manera d'acomiadar l'any.

diumenge, 10 de novembre del 2019

Córrer per córrer. Manlleu


Resultat d'imatges de córrer per córrer 2019

  Primer de tot cal felicitar la junta de l'Olímpic Manlleu per la feinada d'organització de la cursa. Mentre baixava cap al pavelló, en Josep Costa, que va presidir durant molts anys el club, manifestava el desig que es pogués continuar celebrant-la. Estan quedant poquíssimes curses que puguin presumir de ser veritablement populars, és a dir gratuïtes, i sense renunciar però, en absolut, del rigor i les exigències que aquests temps ens tenen acostumats als corredors, com pot ser per exemple saber els minuts que has fet gairebé immediatament després de la cursa i a través del web del club. Ah! I tampoc hi ha faltat la clàssica botifarrada que premia tots els corredors després de la satisfacció d'haver completat els 10km d'un recorregut preciós i força exigent pel camí Vora Ter fins al Pla de l'aire on hem pogut adornar-nos com  el Pirineu i el massís del Montseny ens contemplaven ja  ben emblanquinats. I com diu la dita, Montseny florit, fred a la Plana de Vic, la fresqueta que ens ha fet, encara ens ha convidat més a fer un bon pa amb tomàquet amb l'embotit tan nostrat!

Abans de sortir ens hem fet una foto amb uns quants dels atletes de l'institut Antoni Pous, amb la samarreta  que representa el projecte esportiu que dirigeix en Joan d'una manera tan engrescadora.




foto de Joan Mitjavila.

   El fantasma de la fascitis plantar m'ha perseguit durant tota la cursa. No em vaig decidir de participar-hi ben bé fins a l'últim moment. Divendres vaig fer 5km suaus, i si bé les molèsties no em van desparèixer, tampoc em van augmentar, i això em va fer decidir finalment de fer-la. Haig de reconèixer que en tenia moltes ganes, però em prendré una altra setmana de descans actiu, i faré el·líptica i bicicleta altra volta fins divendres, que tornaré a fer un rodatge curt, i així decidir si vaig als 10K de Ripoll de diumenge que ve. Si no em desapareixen aquests primers símptomes hauré de fer una visita al fisioterapeuta.
   De tota manera, he gaudit molt de l'ambient esportiu que he viscut, dels espais per on hem passat perquè són els que més sovint utilitzo per entrenar, tot i que cada vegada m'agrada més anar cap a les muntanyes que envolten sant Hipòlit de Voltregà. El passeig del Ter, ara a la tardor, mostrava un aspecte magnífic, amb una orgia de colors al costat de la remor del riu, que fan de la cursa una experiència impagable.
   Estic molt content dels meus 54 modestos minuts que he emprat per completar la cursa i desitjo recuperar-me aviat per poder continuar fent una de les activitats que més m'agraden: córrer.










divendres, 18 d’octubre del 2019

Darrer tram de la Marxa per la llibertat.


Resultat d'imatges de marxa per la llibertat 2019
  En Joan em convida a participar a la Marxa per la llibertat, i amb molta il·lusió finalment hi puc anar. Desenes de milers de persones vam respondre a aquesta convocatòria com a mitjà pacífic de protesta, a imitació de la marxa de la sal de Gandhi, per la injusta sentència cap als presos polítics. Dels 100 km que es podien fer, nosaltres ens vam afegir a l´últim tram de 20km, des de sant Quirze del Vallès fins a la capital de Catalunya. No entenc com després de tants anys de manifestacions massives, els governs espanyols les han ignorades, sempre amb tanta indiferència i menyspreu. Qualsevol estat que es manifestés democràtic i que ho fos realment, hauria dialogat i intentat buscar-ne una solució negociada.
A punta de dia arribem a la població vallesana i ens disposem a iniciar la marxa. L'emoció que em produeix compartir el que sento amb tanta gent no m'abandonarà durant totes les 5 hores que durarà el trajecte, ni la resta de la meva vida.



Quan arribem a Barcelona ens acomiadem de les companyes que  han compartit la caminada amb nosaltres, perquè volen anar a la manifestació de la tarda. En Joan, en Moha i jo havíem decidit tornar a peu fins al cotxe. El que no sabia era que passaríem per paratges bellíssims i carregats d'història i que són tan a l'abast de la ciutat comtal. La serra de Collserola, farcit de corriols i camins de terra, ens ha ofert vistes espectaculars i racons realment bonics, com el pi centenari anomenat d'en Xandri. Arbre monumental que la gent de sant Cugat va salvar de l'especulació urbanística salvatge, que hauria fet desaparèixer no només aquest arbre, sinó el seu entorn, d'un valor natural i paisagístic indiscutible.


Hem acabat fent en total,una mica més de 47 km. Se'ns ha fet fosc pel camí, però realment contents d'una jornada per recordar-la sempre, i  en tots els sentits.


diumenge, 6 d’octubre del 2019

Mitja marató de muntanya de Falset


Resultat d'imatges de marató del priorat 2019


  Expedició amb la Maria al Priorat, des de divendres fins diumenge amb l'excusa de la meva  participació en la mitja marató de muntanya de Falset. Si els 21km ja em feien respecte, no en parlem pas de la marató, i més quan es tracta de superar desnivells considerables. Confesso que, fins i tot, si haguessin ofert l'opció de córrer 10km, hauria triat sense cap mena de dubte la distància més curta. De tota manera, cal tenir en compte que des de l'organització, ja se'ns va informar del caràcter festiu de la cursa i que es convidava els participants a oblidar el cronòmetre i de gaudir dels avituallaments proveïts amb els famosos i potents garnatxes de la terra, i alhora anar disfressats. Inevitablement em va venir al cap la participació a la famosa marató del Médoc que, fa 10 anys ja,  vaig poder gaudir amb la Carme, en Joan i en Josep Maria. També s'ha de dir, i molt assenyadament, que l'organització ens advertia de l'exigència de la prova i que calia anar-hi ben preparat. I els atletes n'eren ben conscients perquè a la marató hi va haver 101 arribats mentre que a la mitja vam ser-ne 547.
   El fet que hi hagués presents corredors de 15 països d'arreu del món, denota que aquesta cursa va agafant popularitat, tot i que pel fet també de ser de muntanya, es limita el nombre d'inscripcions.
Arribem a la capital del Priorat divendres al migdia, la qual cosa ens permet havent dinat d'explorar aquesta població que no arriba als 3000 habitants, però que està prenyada d'història.




  L'endemà ens escapem al cor del Montsant a veure les restes de la cartoixa d'Escaladei. L'entorn és d'una bellesa i d'una solitud que fa posar els pèls de punta. Un cel extremadament nítid, enlluernadorament blau i transparent, donava un to místic al lloc,de recolliment, d'harmonia amb la natura, que ens fa imaginar la vida que havien de dur els monjos cartoixans en aquella època.



L'etiqueta d'un vi que vaig trobar a Falset conté un dibuix que ens permet saber com havia de ser aquesta cartoixa abans de la seva destrucció després de la desamortització de Mendizábal.


   També ens va plaure d'anar a Porrera. Poble que gràcies a en Lluís Llach s'ha fet famós arreu del nostres país. En vam visitar també la botiga del poble, on hi ha una bona mostra dels vins de la contrada.

  I arribem al diumenge. Em llevo d'hora per fer un bon esmorzar, però faig el mandra a l'habitació fins a les 9. Tinc la sortida en una de les catedrals del vi d'aquestes terres, i a 5' a peu de l'hotel on ens hostatgem. Quan hi arribo m'adono ràpidament de l'ambient festiu que s'hi respira amb més de la meitat dels participants amb les disfresses més variades que ens puguem imaginar. Abans que ens adverteixin per megafonia que ens podem anar preparant, em faig la fotografia de rigor.

Ens fan entrar dins la cooperativa Falset Marçà i ens adonem de la grandiositat d'aquest celler.
I tot seguit comencem l'aventura atlètica pels 21 km que ens faran passar per 6 avituallaments amb música en directe i bons vins. De tota manera els gairebé 700 metres de desnivell positiu la converteixen en una prova força exigent.

Sé que si hagués participat en aquesta cursa amb concurres, de segur que ens hauríem disfressat i que hauríem fet parada i fonda a cadascun d'aquests avituallaments. Jo només m'aturo per menjar una mica, beure beguda isotònica i fer també un petit tastet dels excel·lents garnatxes que ens ofereixen. I continuo fent la meva. És per això que quan arribo a casa quedo "sorprès" de la posició que he aconseguit a la general. De segur que en una cursa normal hauria quedat força més enrere. De fet...no em va preocupar en cap moment, perquè sempre, i des de sempre, he donat prioritat a l'equilibri entre la satisfacció i l'esforç, procurant patir el mínim possible.





Ja puc acolorir el Priorat en el meu mapa. De mica en mica vaig completant la meva peculiar col·lecció de curses arreu del país.














diumenge, 29 de setembre del 2019

Cursa de la Mercè. Barcelona.


Impressionant ambient esportiu a Barcelona. 12.000 inscrits a la cursa de la Mercè d'enguany. I la cirereta: retrobada de Concurres!!!

Una autèntica festa esportiva. Amb gent de totes les edats i condicions físiques. Quan el que menys importa per a la majoria de participants és el temps que arribis fer, la satisfacció és realment enorme, i això s'ha respirat des del primer a l'últim km. El diploma que genera championchip és testimoni que he donat prioritat al gaudi,  més que no pas al temps que es pogués aconseguir.

 En Gerard s'ha compromès a buscar una cursa cada dos mesos aproximadament, per tal de poder retrobar-nos tots plegats. A veure si podem aconseguir que hi hagi continuïtat, i si pot ser, que la família Concurre augmenti.


dilluns, 29 de juliol del 2019

La lineal. Camí de ronda. Torre Valentina-S'Agaró.

Resultat d'imatges de vall d'aro curses 2019
     De quina manera podia celebrar millor el meu aniversari? Primer de tot, amb un bon dinar familiar, però com a aperitiu no podia començar més bé que practicant el meu esport favorit: córrer. En Joan em convida a una cursa que ressegueix el camí de ronda que va de S'Agaró fins a Torre Valentina. No és fàcil que coincideixin el dia que faig anys i una cursa. Em ve al cap la primera vegada que vaig participar en la de l'Espluga de Francolí l'any 2007, i crec que en tot el meu historial no n'hi ha cap més en un 28 de juliol. Com que ja m'havia refet de la darrera cursa de muntanya al Pallars Jussà, que per cert, com més va més m'adono que necessito més dies per recuperar-me, m'hi vaig apuntar amb molta il·lusió. 
   En Joan em passa a buscar a 2/4 de 5 de la matinada. La cursa comença a les 7, però abans hem de recollir el dorsal a la platja de sant Pol de s'Agaró i agafar el bus llançadora que ens ha de portar al punt d'inici a Sant Antoni de Calonge.



    Per tal d'evitar problemes quan fem la cursa, tots sabem com són els camins de ronda, l'organització decideix amb molt bon criteri fer sortides cada 15" per ordre de número de dorsal. Per això hem calculat que ens haurem d'esperar un quart ben bo. Ho aprofitem per fer la foto de rigor prèvia a la sortida.
   El recorregut és preciós, i tot i que no hi ha un desnivell important, no arriba als 200 metres, les escales i molts trams amb sorra fan la cursa molt més dura del que hom pugui pensar. El paisatge és espectacular i sovint talla l'alè. Llàstima que la Carme s'està recuperant d'una fractura nasal, perquè també n'hauria gaudit moltíssim.

   El tram final permet visualitzar perfectament el punt d'arribada i transcorre per un dels llocs més emblemàtics del camí de ronda de S'Agaró.



  En Joan i en Ramon ja fa força minuts que han arribat quan completo jo els poc més de  10km en 1h17' d'esforç i de satisfacció.
Ens ho premiem amb un bany de mar i amb un vermut abans de tornar tots feliços cap a casa.

Enllaç d'un vídeo de la cursa molt bonic: https://youtu.be/5RTB2JLi6Ms





   


  

dissabte, 13 de juliol del 2019

Cursa La Cabanera.



Ja tinc una altra comarca a la meva col·lecció particular de curses. En aquesta ocasió hi puc afegir el Pallars Jussà.

 Com en d'altres comarques, trobar-ne una d'asfalt era molt complicat. De tota manera, quan em vaig adonar que la cursa vertical de La Cabanera s'havia transformat en la primera cursa de muntanya, i que oferien la possibilitat de triar dues distàncies, no m'hi vaig pas pensar gaire i em vaig inscriure a la més curta. 13km amb  853 metres de desnivell positiu, que Déu n'hi do!
   Divendres ens instal·lem a Tremp i tot i que no arriba a 7000 habitants disposa de tots els serveis necessaris i propis de qualsevol altre capital de comarca. Ens va criar l'atenció la basílica que porta el nom deliciós i enormement evocador de la Mare de Déu de Valldeflors, amb un orgue impressionant.



I la creu de terme que hi ha al mig del poble traeix la càrrega històrica de Tremp.



Hem descobert una llibreria amb un dipòsit de llibres de vell molt més ben nodrida que algunes de les que hem visitat a Barcelona, i que ens va permetre trobar petits tresors a molt bon preu.
   L'endemà em desplaço fins al punt de sortida una hora abans de l'inici de la cursa. I constato que una trentena de valents corredors faran la de 23km, i que la marxa-cursa de 13km serà una mica més concorreguda, tot i que no arribem a la seixantena de participants.

   De tota manera, el més important és que tornaré a poder gaudir d'un paisatge que forma part del meu imaginari del paradís perdut de la infantesa. Una vall,uns pobles i principalment unes muntanyes que estimo i que alhora em fan encongir el cor, perquè et fan sentir  poca cosa al costat de la seva grandesa i majestuositat. A mesura que em faig enfilant cap a l'ermita de santa Bàrbara em vaig  parant per contemplar i fotografiar embadalit tot el que vaig veient.




La pujada es fa realment dura i agraeixo haver agafat els bastons perquè em donen una ajuda inestimable fins que arribo a l'ermita.

A partir d'aquí s'inicia una baixada vertiginosa que ressegueix la carena dels Obacs fins que arribes al fons de la vall. Abunden els torrents i rierols, i ho aprofito per refrescar-me abans d'encarar els últims km.

   Arribo feliç. He acabat el recorregut amb poc més de 2h i mitja.

Hem decidit fer una altra nit a la capital del Pallars Jussà. Així puc reposar tranquil·lament i aprofitem la tarda per visitar un museu molt interessant,anomenat Epicentre, que ens permet conèixer una mica més el passat d'aquestes terres, que expliquen el seu present, i que fan veure el futur amb esperança.


   Propera comarca: el Priorat. Mitja marató...de muntanya. Sense tan desnivell, però.