L'Eduard Arumí, el nou president de l'Olímpic Manlleu, organitza la sortida a València per participar en la 32a edició de la marató als que vulguin anar-hi. No m'hi penso dues vegades i m'hi apunto a ulls clucs. És una bona oportunitat per visitar un lloc que no hi he estat mai, i alhora per retrobar-me ni que sigui per uns moments amb en Paco! De seguida omplim les 8 places de la seva furgoneta: la Carme en David March, l'Albert, en Leandre i en David i en Jordi, l'Eduard i jo som els membres de l'expedició, més 2 cotxes particulars que ens acompanyaran i altres que van marxar el dia abans o que van pel seu compte. El dia abans em passen a recollir a les 7 del matí. Durant les més de 4 hores de camí que tenim per davant tenim temps per explicar-nos els objectius que perseguim tots. M'adono de seguida que alguns dels que viatgen amb mi m'hauran d'esperar perquè estan preparats per baixar...de les 3 hores!!! Arribem a València i ens adrecem a un hotel molt ben endreçat que és a 5 minuts a peu d'on es recullen els pitralls i d'on es comença i acaba la cursa. Està ple de corredors que demà emprendran il·lsionats l'aventura dels 42km. Quan hem deixat les maletes a l'hotel anem a la Ciutat de les Arts i les Ciències a recollir el pitrall i la bossa del corredor.
Als atletes se'ns ofereix gratuïtament menjar 350grs d'arròs, fruita i beguda allà mateix i no ho desaprofitem pas. Ben tranquil·lets dinem al costat d'estructures arquitectòniques molt modernes,
Després d'anar a prendre un cafè, un te en el meu cas, i continuar parlant de les possible pluges que ens acompanyaran l'endemà mentre fem la marató, decidim agafar un bus i desplaçar-nos cap al centre a veure els edificis més emblemàtics de la ciutat: l'Ajuntament, la Catedral, la Llotja de la seda (patrimoni de la humanitat).
 |
| Ajuntament |
Ens passegem tranquil·lament pels carrerons del nucli antic de València i passem per davant d' una orxateria tradicional de la terra.
Tornem a agafar el bus i sopem a la vora de l'hotel on ens hostatgem. La pasta no falta en cada plat de tota la colla. Anem a reposar i l'endemà ens preparem per rememorar la gesta de Filípides amb la sorpresa agradable que els pronòstics meteorològics no s'han acomplert. No plou, ni plourà durant tota la cursa. Em proposo seguir Galloway i la Carme també s'hi apunta. La sortida és espectacular: cap a 8 mil maratonians i 6 mil corredors que faran els 10km permeten aquesta imatge que recull el diari Las Provincias.
Ens mengem els km amb facilitat i passem la mitja marató per sota de les 2 hores, ben conscients però que la cursa de debò comença a partir d'ara. L'ambientació és espectacular: música en directe, animadors disfressats, altaveus als túnels, la gent cridant i animant... Tot ajuda per anar fent km.
Passem pels llocs més emblemàtics de la ciutat: Mestalla, el centre històric de la ciutat, parcs...42km donen molt de si!!!
Cap al km 37 m'adono que la Carme va molt forta i li dic que faci la seva, que ja ens trobarem a la meta, però m'assegura que no pot pas fer més del que fa i que cal reservar-se pels darrers km, els més difícils de tots. L'arribada de qualsevol cursa sempre és maca, però quan es tracta d'una marató té un valor especial per l'esforç que representa. Sempre m'emociono i encara més quan a la recta final veig que en Paco i la seva companya em criden animant-me en els últims metres.
7a marató acabada. Un altre record inoblidable.
Fem petar una estona la xerrada amb en Paco i la seva companya i ens prometem que ens trucarem i que farem un soparot perquè tenen previst pujar a Catalunya aviat. Fem un bon dinar i cap a les 5 deixem la capital del Túria i a quarts de 10 arribem a Manlleu. Haig d'explicar moltes coses a la Maria!!!
Vídeo promocional de la marató
Altres vídeos de l'organització:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada