diumenge, 14 d’abril del 2019

Mitja marató de la Garrotxa.


   Feia 1 any just que no feia una mitja marató. I va ser precisament els 21km d'Olot. Finalment som un bona colleta els qui hi participem, tot i que en Joan i l'Albert faran la seva perquè l'acabaran 45' abans que nosaltres.

   M'he proposat acompanyar en Moha, tal i com vaig fer l'any passat. Enguany s'hi ha afegit la Carme. Anem fent km i sento que un corredor comenta que una cursa absolutament recomanable és la marató del Priorat. I li demano si fan altres distàncies. Em respon que també fan els 21k, la qual cosa em fa obrir els ulls perquè és una comarca que em falta a la col·lecció. Em diu que si bé és de muntanya, l'organització permet fer-la en 6 hores! I que és molt semblant a la del Médoc, en el sentit que es passen per cellers i es van fent tastes dels vins de la zona. M'ho hauré de mirar.
   Deixem de parlar i em torno a concentrar en la cursa, que no se li pot faltar el respecte, i més quan he estat prioritzant durant tot l'any altres distàncies. De tota manera ens hem proposat repetir el temps de l'any passat, per això no patirem en excés.
   L'anècdota maca ens ha sorprès en els darrers 5km quan una noia de Terrassa se'ns ha afegit al nostre grup, i  hem arribat fent pinya, carregats de joia i satisfacció per haver-la pogut finalitzar. A més a més el fill d'en Moha ha fet uns quants metres al seu costat. Què més es pot demanar?


      Bona organització i generositat cap als corredors que han finalitzat la cursa, amb l'obsequi d'una espatlla de porc que ens la farà recordar cada vegada que en fem tallades amb pa amb tomàquet.

   Esportivitat, salut, amistat, esforç, alegria i també una mica de sofriment...Tot això fa que el temps final aconseguit no tingui cap importància. I tal i com va dir algú, dins d'aquest món de l'atletisme popular, tant passarà a la història d'aquest esport el qui avui ha arribat primer, com nosaltres, que hem arribat dels darrers.