dilluns, 20 de juny del 2022

La Ribalera. Pallars Sobirà. 14km

 



  Aprofito l'oportunitat de poder fer una cursa al Pallars Sobirà, i com no podia ser de cap altra manera, de muntanya. De les tres distàncies, 42, 23 i 14 km, trio evidentment la de 14km. Tot i que quan vaig acabar-la, vaig pensar que també hauria pogut fer la de 23 perquè el paisatge s'ho mereix. 
   Decidim fer estada a Sort, capital d'aquesta comarca pirinenca. Quan vam arribar la sorpresa va ser que estaven preparant una baixada de Falles, que són patrimoni de la Humanitat.

   Quan es va fer de nit, de lluny es veien serpentejar una corrua de cuquetes de llum que anaven descendint  la muntanya, amb llanternes perquè la situació de sequera extrema era extremadament perillosa, però que van encendre quan van arribar al poble. Va ser màgic...

  La festa va durar fins a les 2 de la matinada. Teníem el nostre allotjament  a pocs metres d'on es va fer la foguera final, i si tenim en compte que a les 6 del matí m'havia de llevar per anar fins a Tírvia, el repòs que vaig tenir no va ser de gaire qualitat. De tota manera haver pogut gaudir d'aquest espectacle no va tenir preu i el sacrifici me'l dono per ben pagat.
   A 2/4 de 8 arribo a Tírvia. La temperatura és fresqueta, 14 graus. i encara que els 700 metres de desnivell positiu imposen una mica, el fet de no fer una calor excessiva em va animar.







Els 7 primers kilòmetres són els més durs, la pujada fins a les Bordes de la Coma la faig pràcticament tota caminant mentre travessem un bosc pirinenc preciós.









  Un cop assolida la cota màxima, anem fent la carena i ens permet córrer, i després baixar contínuament a partir del km 8 fins al final per uns corriols d'ensomni. Em vaig aturar una altra vegada a fotografiar, en aquesta ocasió el poble de Farrera, on després de l'arcada hi havia un dels 6 avituallaments que hi havia en els 14km de la cursa. L'atenció al corredor va ser excel·lent. És una  cursa absolutament recomanable i que no descarto tornar-la a fer.

 Havent sortit d'aquest poble de postal, observo al fons unes muntanyes entre les quals crec que hi ha la Pica d'Estats i que em va fer pensar per uns instants  en l'any que hi vaig pujar amb un meu amic i en Carles, el nebot.
    Un altre mirador que feia tallar l'alè era el de la Mare de Déu de la Serra. Parada obligatòria per poder immortalitzar aquest moment.

   Al fons ja es veia Tírvia. On vaig arribar després de 2hores i 3 minuts de cursa. No em pensava pas que acabés en la 26a posició de 85 arribats. Quan vaig consultar la classificació em va cridar l'atenció la participació d'un senyor de 82 anys que també la va fer amb un no gens menyspreable temps de 2h i poc més de 45 minuts. 





   Després d'un bon dinar i d'una agradable migdiada, vam anar a fer una volta per Sort. Ens vam adonar que el general Moragues hi va néixer.
   Es va acabant el meu repte. Ja només em queden les comarques de la Terra Alta i de la Ribera d'Ebre.

























diumenge, 5 de juny del 2022

Cantonigròs.

 


   Després d'uns quants anys de no poder gaudir corrent dels meravellosos paisatges del Cabrerès ha tornat enguany aquesta competició que rememora el pioner de les curses populars a Catalunya, en Ramon Oliu. La discreta difusió que se n'ha fet segurament n'ha condicionat l'escassa participació, però probablement ha estat intencionada, per tal de poder avaluar tranquil·lament quins resultats es tenien de la sempre complicada preparació d'una cursa, i poder així assegurar en properes edicions un projecte més ambiciós, i si tenim en compte que l'any que ve serà el 100è  aniversari del naixement de l'eminent enginyer i amant de l'esport nascut a Cantonigròs. De  tota manera la participació de la llegendària Quima Casas ha donat una nota de qualitat en aquesta edició. La incombustible Eva Serradell i la Carme Brugarola no van perdre l'oportunitat de fer-se una foto al costat d'aquesta gran atleta


La meva setena participació en aquesta prova l'he compartida amb la Carme i en Moha, però hi hem trobat altres atletes, amics i coneguts. M'ha fet especial il·lusió prendre la línia de sortida amb en Joan, en David i l'Albert.
   El recorregut no ha variat, després d'una petita volta pel municipi ens hem endinsat pel corriol preciós del  camí dels Enamorats 
fins a dalt l'esplanada al km 5, on hi hem trobat un sempre agraït avituallament d'aigua. A la tornada, i ja en descens, hem pogut gaudir de l'espectacular paisatge muntanyenc que teníem davant dels nostres ulls. Un veritable luxe. I l'arribada, sempre emocionant, ens ha deixat amb ganes de tornar a poder gaudir més endavant del nostre esport preferit.

De tota manera, i si no surt cap entrebanc, el dia 19 faré una cursa de muntanya a Tírvia. D'aquesta manera ja tindré el Pallars Sobirà. Ja en l'etapa final del meu repte: Una cursa, una comarca.