dilluns, 16 d’abril del 2018

Mitja marató de la Garrotxa. Cursa núm.200!!!



   Cursa "important" perquè representa la número 200 del meu historial iniciat el 2004. Hauria de consultar algun estudi antropològic per esbrinar per què els humans des de sempre hem donat valor simbòlic als números.
   En aquesta ocasió he gaudit de la companyia d'en Joan i d'en Moha, tot i que la manifestació que es feia a Barcelona per la llibertat dels presos polítics em va fer pensar que potser aniria a Olot sol. De tota manera si ve teníem  les cames  a la capital de la Garrotxa,  el cor sempre el vam tenir on tants milers de ciutadants s'estaven manifestant.

  M'hauria agradat que la Carme hagués vingut, de fet estava apuntada, però un encostipat molt fort la va privar d'afrontar uns sempre respectables 21k!
  A diferència d'Igualada, que vam córrer sempre amb pluja, diumenge vam poder gaudir d'un dia radiant, amb una temperatura molt agradable que, afegit al paisatge espectacular per on es desenvolupava la cursa, va convertir l'esdeveniment atlètic en un autèntic plaer. 
   Li vaig prometre a en Moha que l'acompanyaria, i aplicant el mètode Galloway ens vam anar menjant els km sense adonar-nos-en. Vam completar la cursa en poc més de 2h.




   L'obsequi del pernil per a tots els atletes que completessin els 21k sempre és celebrat per tothom!

Una altra cursa al currículum! La propera: Tàrrega. Aquesta em permetrà tenir una altra comarca al meu particular col·leccionable!



   

diumenge, 8 d’abril del 2018

10km Igualada



   Continuo ampliant la meva particular col·lecció de curses amb la voluntat de participar com a mínim en cadascuna de les comarques catalanes. En aquesta ocasió he pogut acolorir  l'Anoia:

  Com ja és força habitual ho aprofitem per fer parada i fonda als llocs on vaig a córrer. Per tant hi fem estada des de dissabte i descobrim una ciutat que malgrat, i com passa sempre, que els rastres medievals pràcticament han desparegut i són substituïts per construccions modernistes força interessants a causa de la industrialització, el traçat dels carrers al voltant de la plaça de l'ajuntament, per exemple, traeixen aquest passat històric. L'Arnau ens aconsella que tornem anar a visitar el magnífic cementri nou dissenyat per l'arquitecte Enric Miralles, però finalment ens decantem per passejar per indrets que no havíem vist en l'última visita que vam fer a la capital de l'Anoia.
  La previsió meteorològica per aquests dies no era gaire falaguera, però hem tingut sort que el temps s'aguantés tot el dissabte. Diumenge ja va ser una altra història i em preparo i em mentalitzo per fer el 10km sota la pluja:

   Arribo a dos quarts i cinc de deu a la rambla de sant Isidre, punt de sortida i d'arribada. Normalment intento ser-hi una hora abans de córrer, però ja havia recollit dissabte el dorsal, i parlo amb alguns atletes que s'aixopluguen com poden abans de començar la cursa a les 10. No és un xàfec gaire fort, però no para de ploure en els pocs més de 52' que trigo a completar aquests 10k!


   Diumenge faré la mitja de la Garrotxa. Ja la vaig fer l'any passat. No podré afegir una altra comarca fins al mes de maig: Tárrega, capital de l'Urgell. Si no surt cap entrebanc hi faré un altre 10k.