Mitja marató de Ripoll 21 de novembre del 2004

D'aquesta cursa recordo el magnífic paisatge de tardor que ens va acompanyar des de la sortida de Ripoll fins a Sant Joan de les Abadesses. Els boscos s'havien vestit de totes les tonalitats de grocs, marrons i vermells que us pugueu imaginar a banda i banda del recorregut. Serra Cavallera es va vestir de gala per a la munió d'atletes que la podien admirar. La joia de córrer es multiplicapava per 10 en aquest marc idíl.lic.També recordo el consell que em va donar en Josep Costa: havia de reservar forces fins a Sant Joan i després, si tot havia anat bé, tornar cap a Ripoll amb més empenta. Com que m'incorporava al món de les curses de fons al 40 anys acomplerts, des de sempre vaig tenir clar que el crono quedaria sempre en segon terme i posaria sempre per davant la satisfacció i el plaer de córrer.Recordo també perfectament que la Carme es va apuntar a fer la mitja del seu poble per primera vegada i amb no gaire entrenament la va acabar. Tot i que feia molt més temps que jo que corria, a partir d'aquesta cursa va començar a entrenar amb més regularitat i així vam poder  compartir des d'aleshores moltes curses.
Classificació

Córrer per córrer 14 de novembre del 2004

Les curses organitzades per en Josep Costa sempre han tingut el gust cada vegada més difícil de trobar de cursa POPULAR per excel.lència i el nom que se li ha donat ho exemplifica abastament: Córrer per córrer. No hi ha obsequi per al guanyador, la inscripció és gratuïta i al final un bon esmorzar per als  corredors i acompanyants. L'atractiu de la cursa no és el regal llaminer que podem trobar en altres curses i que tothom sap quines són, sinó les ganes de fer esport i compartir-les amb altres corredors. Aquesta va ser la tercera cursa en què vaig participar i em sorprèn que després de gairebé 8 anys la recordi perfectament.Potser perquè el dia esplèndid que va fer i que feia dir als participants de fora que no hi havien participat mai, comentaris d'admiració quan arribaven a dalt del Tenis Manlleu perquè es podia gaudir d'una vista extraordinària de les muntanyes del Lluçanès a ponent, del Pirineu al nord i del Cabrerès a l'est...Representava com un premi després d'haver superat el pendent des del Bac de Roda i que preparava la tornada cap a la pista de darrere el pavelló.

També sempre ha estat un bon entrenament per a la mitja de Ripoll que l'havia de fer una setmana després de la cursa manlleuenca.