diumenge, 28 de març del 2010

28 de març 2010. Mitja marató Montornès del Vallès


Després d'haver participat en una edició anterior a la prova de 5km, no en tenia massa ganes perquè el recorregut no va ser gens atractiu: polígons i més polígons...No paga la pena participar-hi tot i ser una de les populars amb més èxit per la quantitat d'obsequis que la gent s'emporta. Recordo que una vegada s'han obert les inscripcions, al cap de pocs dies ja les han tancades.. Però un dia que vaig anar a entrenar amb en Ferran de Vic i  la Luci, vaig comentar que hi havia els 5km d Montornès i em van dir que els agradaria anar-hi. La meva sorpresa va ser que quan em vaig posar davant l'ordinador vaig comprovar que ja s'havien tancat les incripcions per a la prova curta. Ho vaig comentar a en Costa i em va dir que pel mateix preu podia apuntar-los a la mitja i participar en la que volguessin i així ho vaig fer. Vaig telefonar a la Carme a veure si es volia apuntar a la mitja i em va dir que sí. Si no ho hagués tingut bé hauria fet la curta, tot i que a vegades he tingut la necessitat d'anar al meu aire, en aquesta ocasió no volia fer 21km que preveia poc atractius tal i com he comentat anteriorment...la meva sorpresa va ser quan a mesura que anàvem fent km l'entorn era realment bonic, força zones arbrades i un paisatge realment atractiu. No em faria res tornar a repetir-la en una altra ocasió.


diumenge, 14 de març del 2010

14 de març 2010. 10km a Caldes d'Estrac

               (per errada  posa 2009 i hauria de posar 2010, la 22a edició de la cursa va ser el 2011)

En Ferran de Vic em diu que s'ha inscrit a aquesta cursa...Jo també m'hi apunto sense dubtar-ne ni un segon. Sempre m'ha fet gràcia participar en un lloc per primera vegada. M'adono que el córrer em dóna l'oportunitat de poder estar en llocs que potser no hi hauria estat si no m'hagués dedicat a l'atletisme popular. La llàstima és que per una lesió inesperada finalment en Ferran no es pot trobar a la línia de sortida, però em ve a veure igualment i li agraeixo el gest profundament.
 Faig la meva cursa amb la mateixa filosofia de sempre: gaudir-ne al màxim amb el punt d'esforç necessari sense que el sofriment sobrepassi el plaer de córrer.I com és habitual l'acabo una mica per sota dels 50'.