dilluns, 18 de març del 2019

Camins de fusta. Sant Guim de Freixenet.


   M'hauria agradat fer una cursa a la capital de la Segarra, però no he sabut trobar-ne cap. Per això he decidit participar a la de muntanya de sant Guim de Freixenet. Això no ha impedit poder organitzar una sortida familiar amb els pares, la Maria i la Fosca.




 Ens hem establert a Cervera des de dissabte,  i això sí, avui m'he hagut de desplaçar a sant Guim amb cotxe, que és a uns 19 km d'aquesta ciutat.
  No m'he proposat cap fita, només acabar-la, però com que els organitzadors havien penjat a la pàgina web de la cursa el desnivell que hauria de superar, em vaig haver  de preparar mínimament:

Per això, vaig fer 3 entrenaments de muntanya des de la Gleva fins a sant Martí Xic. La distància d'11km no és que em fes patir, però el desnivell positiu de 450 metres em feia una mica de respecte.
També al web de la cursa se'ns explica molt bé què vol dir Camins de fusta:

En zona fronterera, entre la Segarra i l’Anoia, just a tocar de Sant Guim de Freixenet, hi ha uns camins, de pujada i de baixada, enmig de boscos, marges, rieres i barrancs amb nom propi: són els Camins de Fusta.
Cada camí, per on antigament es passava per recollir les branques, els troncs, la llenya que un dia es convertiria ja en fusta, té una història per explicar. És per això que ens encanta compartir un origen d’entre molts; una història d’entre moltes; uns camins d’entre molts. Ens agrada la natura i l’esport. Estimem la nostra terra i volem compartir-la amb tu.
Estàs a 800 metres d’altura i això, vulguis o no, et farà sentir especial. Des d’aquesta altura tot sembla més fàcil. De sobte, et veus contemplant l’essència de la Segarra històrica. Som al Barranc de la Coma. Al nord, hi ha la Vall del Sió; a l’oest, la Vall de l’Ondara, i a l’est, albirem l’horitzó flanquejat per Montserrat, la muntanya màgica amb nosaltres, sempre.



Arribo a sant Guim 3/4 d'hora abans de l'inici de la cursa. No m'agrada anar just de temps. Així puc aparcar amb tranquil·litat i anar a buscar el dorsal i prendre un cafè envoltat de l'ambient atlètic característic d'aquests esdeveniments esportius, i que tant m'agrada. 15 minuts abans faig la foto inicial de rigor, i em disposo a fer un bon escalfament per tal d'aprofitar els 3km de baixada que m'esperaran només començar la cursa.
   El dia és esplèndid i el paisatge és preciós enmig dels corriols que els antics habitants d'aquestes contrades utilitzaven per proveir-se de fusta. Les pujades me les agafo caminant, i aprofito quan és pla i avall per tal d'equilibrar el temps "perdut" quan el desnivell és positiu.


 És una cursa amb pocs participants (60 a la de 11km i 70 a la de 21), però molt ben organitzada, tant a la sortida i arribada com durant tot el recorregut. Estic content d'haver-la fet i m'és igual acabar amb els meus sempre modestos temps que assoleixo:
Ja he pogut acolorir una altra comarca a la meva col·lecció de curses per Catalunya:
Possiblement el dia 2 de juny podré fer una altra cursa de muntanya al Solsonès. A veure.