dilluns, 31 de desembre del 2018

Sant silvestre manlleuenca.


   Última cursa del 2018. Tot esdevé com un ritual que es va repetint cada any. Cursa popular per excel·lència: gratuïta, festiva, amb la participació de persones que no les veus en cap altre esdeveniment atlètic, amb famílies inscrites en les diferents distàncies...desitjos de bon any a la gent que coneixes i també a la que no has vist mai. I després dels 5km, el brindis a casa, amb la Maria, la Carme, en Toni, en Joan i la Irene. Tot desitjant que el 2019 sigui molt millor que el 2018, que prou que ho necessita el país. Per dintre meu he pensat que estaria bé que poguéssim celebrar la propera sant Silvestre manlleuenca també amb en Ferran i en Gerard... Tant de bo que tots els bons propòsits es compleixin.

Cursa dels Nassos d'Oliana.


   No tenia pas planejat participar en aquesta cursa, però xafardejant per internet vaig veure que tenia la possibilitat d'afegir l'Alt Urgell a la meva particular col·lecció de curses. En un principi vaig pensar que, tenint en compte que l'esdeveniment començava a 2/4 d'11, no calia matinar excessivament per tal de participar-hi. Quan li ho vaig dir a la Maria em va proposar d'avançar el cap d'any un parell de dies i celebrar-ho fent una nit fora de casa. No m'hi vaig pas pensar dues vegades i vaig trobar un hotel a la vora de la població de Peramola, a uns 4km d'Oliana. La meva sorpresa va ser, quan hi vam arribar, que tenien a la venda unes edicions molt maques de dos llibres de Miquel Martí i Pol, i els vaig demanar si entre els propietaris de l'hotel hi havia algun lletraferit amant de la poesia del nostre escriptor osonenc. Em van explicar que durant molts anys abans de Pasqua hi feia una estada en aquest establiment, ubicat en un paratge natural preciós. A la tarda, i per pair el dinar, vaig fer una passejada fins arribar a un lloc anomenat Font Viva. Realment bucòlic. Quan tingui un moment miraré si el poeta de Roda té algun text que hi faci referència.

   L'endemà, i després d'esmorzar tranquil·lament, m'arribo fins a Oliana. M'adono que ha estat una bona pensada anar-hi una mica d'hora perquè al cap de 10' tot queda ple de cotxes.Vaig a buscar el dorsal i malgrat el fort regust popular que té tot plegat, m'adono que els organitzadors hi tenen la mà trencada i ofereixen un bon servei al corredor.
 Primer surten els participants de la cursa-caminada de 10km, i després els de 5km.  Malgrat el fred que fa, un grau negatiu i boira, el recorregut ámb pujades i baixades te'l fa passar ràpidament. 

  La xocolata desfeta de l'arribada arrodoneix una molt bona organització. La sorpresa de la bossa del corredor ha estat que, en comptes de la samarreta típica que ens trobem en moltes curses, hi havia un saquet de patates del Pirineu. M'ha fet molta gràcia i ho he trobat absolutament encertat.
Ja he pogut acolorir una altra comarca en el meu mapa de Catalunya:

Demà faré la sant Silvestre manlleuenca. 




divendres, 21 de desembre del 2018

Cursa solidària marató tV3 Manlleu.


   Una altra excel·lent organització ens ha permès participar i, per tant,  col·laborar en aquesta 8a edició dedicada a la lluita contra el càncer.   Fer esport i que sigui una cursa solidària és un maridatge excel·lent. Tant de bo que els diners que en surtin de totes les activitats d'arreu de Catalunya permetin que molta gent en un futur proper, i gràcies a la investigació mèdica, puguin tornar a dur una vida normal després de patir aquesta malaltia.
    Abans d'emprendre la sortida hem vist en Joan, la Irene i els seus amics i ens hem pogut fer la foto de rigor.

 M'he proposat acabar els 10k per sota l'hora i amb la Carme ho hem aconseguit amb molta facilitat. En Joan i la seva filla de seguida han anat força més ràpids que nosaltres, cadascú al seu ritme. Malgrat el dia humit, plujós i fred he gaudit molt de la cursa. El recorregut tan familiar i bonic a la vora del riu sempre m'és plaent, i l'ambient de cursa és un valor afegit que ho agraeixo sempre quan participo en aquests esdeveniments. 

  Propera cursa Sant Silvestre manlleuenca, no podré fer l'Entre ponts de Roda perquè tindré l'Arnau i la Gemma a casa i vull estar amb ells.