diumenge, 29 de març del 2009

29 de març 2009. IV cursa 5km Montornès


En Josep Costa em parla molt bé d'aquesta cursa, i em diu que no badi perquè en pocs dies s'acaben les inscripcions. L'obsequi és molt generós i la gent s'hi apunta ràpidament. El recorregut, però, és molt lleig: tota l'estona polígons industrials. Està bé perquè no l'havia feta mai, però penso per dintre meu que no la faré mai més, a no ser que sigui per acompanyar algú. De tota manera, l'any següent vaig participar en la mitja i com que el recorregut passa per la Roca del Vallès entremig de zones arbrades, es fa realment agradable. 

diumenge, 15 de març del 2009

15 de març de 2009. 5km de Berga


En Costa m'explica que vol anar a Berga. Jo no hi he estat mai. Només de pas. Una de les coses maques de fer atletisme de fons és l'oportunitat que m'ha donat d'estar en llocs que potser mai hauria trepitjat. Per això no dubto gens ni mica d'apuntar-m'hi i li ho dic també al  meu nebot. Recordo que vam sortir conjuntament amb els corredors de la mitja i que nosaltres vam fer dues voltes a un recorregut amb una rampa pronunciada que feia dir sí senyor. Una matinal esportiva perfecta i una nova cursa a la butxaca.









diumenge, 1 de març del 2009

1 de març 2009. Marató de Barcelona


Tinc bon record de la marató de Barcelona. Vaig decidir agafar el tren amb  la sempre agradable companyia d'en David. Dubto de fer Galloway o provar de fer la cursa sense fer cap pausa. Com que passava un bon moment i no havia tingut cap ensurt de possibles lesions com en altres ocasions, penso dintre meu que aniré fent i que si em  trobo amb alguna molèstia,  faré les parades que calguin. El recorregut va ser molt encertat en aquella edició i crec que encara  continuen amb el mateix criteri de passar pels llocs més emblemàtics de la capital de Catalunya. El fet que gairebé la meitat dels participants eren estrangers demostra que el recorregut turístic funciona. Cada vegada més la gent accepta que durant una cursa s'han de tallar els carrers al trànsit de cotxes i que tot plegat és una festa i que cal afegir-s'hi. De tota manera, encara que cada vegada més es va assumint amb més naturalitat, no arriba encara a l'entusiasme que he trobat en altres curses com la Behobia, per exemple. Com totes les maratons que he fet: inoblidable.




Vídeo de l'arribada: