Ja fa 9 anys que vaig acompanyar en Josep Costa a fer aquesta
cursa, quan ell estava completant el seu repte d’aconseguir acabar 1000 curses.
El bon record que en tenia em va fer venir ganes de tornar-hi a participar amb
la intenció d’intentar baixar de l’hora amb la Carme.
Després dels 5 primers km força còmodes i plenament urbans,
els altres 5 que ens quedaven ja eren una mica més complicats, plens de
continus tobogans trencacames, però els indrets per on vam passar ens van fer
dir que l’esforç pagava molt la pena: el preciós passeig dels Desemparats:
La Font de la gruta:
I la sempre sorprenent pista d’atletisme dissenyada pels multipremiats
arquitectes del RCR:
Vam creuar l’arc d’arribada per sota de l’hora. Objectiu
assolit. De tota manera, si no s’hagués aconseguit, la preciosa matinal que vam
viure diumenge passat va ser sens dubte més important que el que ens havia
marcat el cronòmetre