dissabte, 19 de setembre del 2015

Marató per relleus. Manlleu


  Recuperem  una modalitat de cursa que feia ja força temps que no fèiem: els relleus. La Carme, en Ferran, en Gerard i jo formem un equip que aspira a passar-s'ho tan bé com sigui possible, col·laborar amb l'hospital de sant Joan de Déu, i gaudir de l'impressionant ambient que es vivia a la plaça, ja que molt encertadament es va fer coincidir amb la Festa de l'Esport. Cadascú haurà de fer al seu ritme els 10,5 km per tal de completar entre tots la distància mítica de la marató.

   Vam gaudir d'una excel·lent organització i de la possibilitat de seguir en temps real el desenvolupament de la cursa, això em va fer fer pensar en la complexitat que devia representar quan fa temps també s'havia fet la marató per relleus a Manlleu i no existia encara el xip actual.
     Vaig fer el primer relleu i reconec que la segona volta se'm fer un xic feixuga, però l'arribada a la plaça sempre és emocionant i sempre et fa dir que paga la pena tot l'esforç que hi hagis posat.

  Després d'haver acabat el meu relleu vaig anar a buscar la Maria, i vam tenir temps d'anar comentant tots plegats com s'anava desenvolupant la marató, enmig de la joia (i també del sofriment) que sentim quan practiquem el nostre esport. Crec que és una manera de demostrar la voluntat tossuda que tenim els atletes de donar sentit una mica a la vida, d'aquesta manera tan peculiar i a vegades poc compresa, tot i que cada vegada som més els qui ens calcem les vambes i sortim a córrer.

   Els organitzadors, satisfets de l'èxit aconseguit, ja estan pensant en les millores que es poden fer de cara a la marató per relleus del 2016!








diumenge, 6 de setembre del 2015

27a cursa castell de Montesquiu.


  A vegades necessitem una petita empenteta per fer les coses. Efectivament, no hauria pas participat  a la cursa de Montesquiu si en Joan no hagués penjat un whatsapp al grup que tenim de corredors, en què ens informava que s'havia inscrit a la cursa. Després de consultar-ho al coixí, l'endemà mateix m'hi apunto, tot i ser conscient que, malgrat no haver deixat de fer exercici durant l'estiu, potser no portava prou quilòmetres a les cames per fer-la amb comoditat. Recordava la pujada imponent del començament i una altra cap al km 7, però els tobogans són continus i reconec que se m'ha fet dura; de tota manera no he tingut cap mania, i quan he vist que havia de patir excessivament he caminat sempre que ho cregut convenient. Ah! Després de la pluja d'aquests dies, el bosc estava magnífic i poder córrer entremig de la bellesa del recorregut, ja ha pagat la pena!
He trigat 1h i 7`a fer els gairebé 12km. Un bon començament de temporada, que ens hem premiat amb un esmorzar a l'arribada mentre anàvem comentant la cursa. La propera, si no surt cap entrebanc, serà la marató per relleus de Manlleu.