Així com fa quinze dies vaig participar en una cursa a Caldes, avui he retornat, després de més 30 anys, a un altre lloc que també identifico amb l'hoquei sobre patins: Sentmenat. Si bé, naturalment, en ambdues ocasions he canviat les botes per les vambes de córrer. També m'ha servit per trencar el prejudici sobre aquests llocs del Vallès que me'ls feia sempre identificar només amb polígons industrials. Res més lluny de la realitat perquè hem passat amb en Gerard, en Joan i la resta dels 700 corredors per llocs realment bonics. Només sortir de la població hem pogut admirar el majestuós castell medieval de Sentmenat i tot seguit ens hem anat enfilant per una pista forestal d'un desnivell no excessivament pronunciat, però constant fins al km 6,5. Ens esperaven després gairebé 6km més de baixada continuada que ens ha permès a tots gaudir moltíssim de la cursa.