diumenge, 19 de febrer del 2017

Marató vies verdes. Ruta del carrilet.


    Des dels seus orígens, aquesta marató em va cridar l'atenció pel seu recorregut. Sense ser de muntanya, defuig la cursa clàssica d'asfalt i s'endinsa sovint per paratges de gran interès paisatgístic, Es va seguint la ruta del carrilet Girona-Sant Feliu, però amb final  a platja d'Aro per tal de completar els 42,195 metres. En David March em va acabar de convèncer, tot i que finalment per culpa d'una lesió no l'ha poguda fer. La Carme s'hi ha apuntat també.  I en Joan, dins la seva programació d'acabar 50 mitges maratons, ha participat en els 21k...per cert, ha assolit una molt meritòria 3a posició! 
   El vídeo de promoció d'aquesta cursa encara em va fer augmentar més el desig de participar-hi:



   El fet que el recorregut sigui unidireccional: Girona-Platja d'Aro, ens ha obligat a matinar molt per poder agafar el bus que ens havia de portar al punt de sortida inicial. L'excel·lent organització i l'atenció al corredor que hem rebut en tot moment, ha fet que aquest inconvenient hagi estat oblidat ràpidament. De les 4 distàncies possibles (10k, 21k, 30k i 42 k) la marató ha estat la menys participativa amb poc més de 200 participants, 226 arribats per ser exactes.

    Ens hem proposat seguir el mètode Galloway, és a dir, córrer una milla i caminar 1 minut per tal d'assegurar que podíem acabar la cursa sense un desgast excessiu. A més a més, també hem seguit la pauta que ens va donar la prova d'esforç de no passar jo, de les 160 pulsacions i la Carme de 162.

 A partir del km 35 aproximadament, he constatat que passava d'aquest llindar i he baixat moltíssim el ritme per no forçar el motor, la qual cosa ha evitat un sofriment que hauria estat excessiu i absurd, quan el que pretenem és, per davant de tot, i malgrat la duresa inevitable de la prova, gaudir-ne tant com sigui possible. El paisatge hi ha contribuït moltíssim, així com la companyia de la Carme, amb qui he compartit moltes curses.






    Aquesta ha estat la meva desena marató. Acabar-ne qualsevol dóna una satisfacció enorme, que només els qui formem part d'aquest món poden valorar i entendre. El meu modestíssim temps no ha provocat que avui deixés d'emocionar-me una altra vegada quan he creuat la línia d'arribada.








   

   




diumenge, 5 de febrer del 2017

Mitja marató de Granollers. 2017



   La mitja marató de Granollers sempre ha estat especial per mi, la d'enguany perquè és la primera cursa que faig el 2017 i perquè, sense ni saber-ho, he finalitzat la que ha fet 10 a la capital vallesana. Va ser la de les primeres mitges que vaig fer, i l'ambient que es respira quan arribes a la Garriga o els 3km finals a Granollers m'han fet pensar en la Behobia, després d'haver pogut viure-la i gaudir el 2011. 
   Estic preparant la marató de les Vies Verdes amb la Carme (finalment en David, per culpa d'una lesió, no la podrà fer, i en Joan farà la mitja) Aquesta  tirada de 21km ens ajudarà a acabar d'arrodonir els entrenaments que hem estat fent des de fa uns quants mesos. Hem compartit els primers 10km amb en Moha, però acaba de sortir d'una lesió i molt prudentment ha alentit el ritme, mentre la Carme i jo anàvem seguint amb el que ens proposem realitzar a la marató. No cal dir, que abans de començar la cursa ja ens sentíem tots plegats uns veritables campions i no hem dubtat ni un moment a pujar al podi.

   Hem aplicat el mètode Galloway des del començament, però a les envistes de Granollers, quan faltaven 5km i ens hem adonat que anàvem molt i molt bé, hem "volat" fins a la meta amb un somriure d'orella a orella. El crono s'ha aturat a 1h58'30'', temps modestíssim, però he tornat a ser feliç com un nen, això ja no m'ho pren ningú.
 Propera fita: els 42km195m que ens separaran de Girona a Platja d'Aro per la via del carrilet. També serà la meva desena marató. Desitjo gaudir-la tant com aquesta mitja de Granollers.