diumenge, 14 d’abril del 2024

Mitja marató Montornès del Vallès.

 



       47ena mitja marató! Ja en falten poquetes per acabar el repte de la cinquantena. Cursa molt ben organitzada i amb l'obsequi generós d'una empresa de productes de neteja, els dorsals s'acaben ràpidament. El que no es preveia era la calor. Potser ha estat la mitja més dura que he realitzat darrerament. Només que s'hagués avançat una hora l'inici de la cursa, potser hauria estat de més bon portar. Un termòmetre assenyalava gairebé els 30 graus, exagerada per a un mes d'abril.
    Arribo amb la Carme amb més d'una hora d'antelació, amb tot i això hem de deixar força allunyat el cotxe. Fem la foto de rigor abans de començar a suar de valent la cansalada:


   Anem molt bé durant els 10 primers km, però cada vegada fa més calor i els tres darrers km han estat molt i molt durs. De tota manera, i malgrat el temps modestíssim que he fet, la posició 704 de 807 em deixa més que satisfet.

   Per acabar de rematar l'esforç físic hem hagut de fer dos viatges per poder transportar el pesat obsequi que tanta fama ha adquirit a Montornès del Vallès.

  Si em recupero bé, voldria fer la cursa curta d'Alpens. A veure.





   


dilluns, 26 de febrer del 2024

Mitja marató Granollers. 2024

 


  14a participació a una de les curses que hi tinc més estima, per l'ambient espectacular que s'hi respira només comparable amb la gran Behobia basca i per les persones amb qui tants anys he pogut compartir els 21km. Només desitjo poder tenir salut per poder-la repetir tantes vegades com em sigui possible. 
  Amb en Joan decidim marxar d'hora perquè els gairebé 8000 inscrits en les diferents proves ens fa pensar que potser trobarem problemes d'aparcament, però ens adonem que l'Albert encara ha matinat més i ha pogut deixar el cotxe més a la vora del punt de sortida que nosaltres. De tota manera encara tenim temps sobrer per anar a fer un cafetó i fer la xerrada amb la sempre agradable companyia d'en Joan i de fer-nos la foto de rigor abans de començar la cursa.


  M'he proposat, com sempre, gaudir al màxim d'aquesta competició vallesana i  anar a la velocitat que el cos em demani per no patir excessivament i poder acabar-la en condicions per poder fer d'avi la setmana que ve i cuidar els pares només arribar a casa. Em col·loco darrere les llebres de les 2h, però veig de seguida que no m'hi sentiré còmode i segueixo anant al meu ritme, que serà molt regular durant tota la cursa tal i com vaig constatar amb la gràfica que ens ha ofert el web de l'organització :

      Vaig adonar-me que arribava prou bé de forces a la Garriga:


   però que si no volia patir, encara em quedava la meitat de la cursa, no calia arriscar-me a augmentar el ritme fins al km 17. Malauradament em va venir flat i no em va desaparèixer fins ben bé al km 18. De fet, m'és igual, tampoc pagava la pena esgarrapar potser un minut al temps real final de 2h2´39". 
  Vaig dedicar la cursa a en Santi, el veí tan estimat que ens va deixar ahir. Sempre s'interessava per les curses que jo feia. El trobaré a faltar molt.


 Més que satisfets vam tornar cap a casa. Ja falten menys mitges per assolir el repte d'acabar-ne 50 com a mínim. Montornès m'espera al mes d'abril.
   






dilluns, 29 de gener del 2024

Mitja marató Terrassa

 


  Continuo amb el repte d'acabar 50 mitges maratons. En aquesta ocasió vaig completar la meva 45ena cursa 21k. Arribem a Terrassa i després de fer un cafetó ens fem la foto de rigor abans de començar la cursa.

  No triguem gaire a trobar altres corredors de Manlleu, com l'Albert Corominas o el maratonià Ramon Camprubí, que està preparant la marató de Boston.
   Ambient espectacular amb més de 2500 corredors entre la cursa 5k i la mitja marató. 

   Havíem pensat fer el mètode Galloway, però el recorregut ple de pujades i baixades ens fa decidir anar a un ritme suau i si convé fer alguna parada quan hi hagi alguna pujada .

  Però a mesura que anem fent km veiem que ens sentim prou valents com per anar fent sense fer cap parada. Tanquem el cronòmetre amb un temps modestíssim de 2h12'42''. Hem millorat el temps que vam fer a Figueres, però la satisfacció ha estat molt més gran. A mesura que anem fent curses ens sentim mes valents i n'hem gaudit molt més. Ja espero amb il·lusió la mitja de Granollers.

 

       


 

 








diumenge, 31 de desembre del 2023

Sant Silvestre manlleuenca.

 


   Cada vegada reitero les mateixes sensacions: quin sort i quina joia poder acabar l'any corrent amb mig miler d'atletes que, a part d'uns pocs que sembla que competeixin, compartim l'alegria de sentir-nos vius. No podia faltar tampoc el brindis a casa amb la Maria, la Carme, en Toni i en Joan, tot esperant que puguem tornar-ho a repetir l'any que ve.


dimarts, 5 de desembre del 2023

Mitja marató de Figueres

 


   En Joan em va dir que potser faria aquesta mitja. Vaig buscar informació i vaig veure que el recorregut seria preciós: Figueres-Vilabertran-Peralada-Cabanes-Figueres. M'hi apunto i li ho comento a la Carme. La seva participació va perillar fins a l'últim moment per un encostipat que va agafar, i dies després en Joan em va dir que finalment no la faria per un compromís amb la seva banda de música.
  Arribem a Figueres amb un fred molt viu, però també amb un dia clar i lluminós. Sort d'anar d'hora perquè el tall de carrers va dificultar força trobar una zona d'aparcament. Després de recollir el dorsal ens acostem a la zona de sortida, davant per davant de la Torre Galatea daliniana:

   No triguem gaire a trobar corredors de l'Olímpic Manlleu. Avui també se celebra la marató de València, amb tots ells, i uns quants més, fa ja 11 anys que hi vam anar plegats:


   A la línia de sortida també vaig fer una bona estona la discutida amb l'incombustible Ramon Camprubí, que està preparant la marató de Boston. Ja només li quedarà Londres per completar les Majors. Enveja sana!

   Tenint en compte que l'organització ens dóna 2h30' per acabar la cursa, calculo que la podem acabar sense patir excessivament en dues hores i quart. Anem fent km i gaudint del sempre agraït paisatge empordanès.




   Repte aconseguit. Creuem la línia d'arribada en 2h16`. Una altra mitja a la butxaca.















 





diumenge, 17 de setembre del 2023

Mitja marató Costa Maresme Barcelona.

 



   M'he proposat assolir un mínim de 50 mitges maratons i mirant el calendari em vaig adonar que aquesta cursa em venia com l'anell al dit. En Joan, sempre mostrant la seva amabilitat,  em va venir a buscar a casa a les 6 del matí i cap a 1/4 de 8 vam arribar a Calella. Amb tota la tranquil·litat del món vam anar a recollir el dorsal.

   Vam tenir temps d'anar a fer un cafetó, que sempre es posa bé abans d'una cursa, i quan faltaven 15' minuts per començar-la vam fer una mica d'escalfament.

   Havent acabat ens vam dirigir cap al punt de sortida i en Ramon Camprubí ens va explicar que estava preparant la marató de Boston i que l'any que ve completarà la seva participació a les sis Majors! Enveja sana!!!

   Iniciem els 21km i m'he proposat acabar, com ja és habitual, al voltant de les 2 hores. I si bé al començament em trobava entre les llebres de 1h55' i 2h

  A partir del km 17 vaig notar que la xafogor i la calor em feien pujar massa les pulsacions i vaig decidir abaixar una mica el ritme

   Les arribades, com també les sortides, sempre són molt, molt emotives. Vaig creuar la línia de meta en poc més de 2hores


  Ens vam premiar l'esforç amb un bon bany de mar, i quan vam arribar a casa amb el tast de 2 whiskys amb els comentaris sempre ben encertats d'en Joan. Una altra matinal esportiva que et fa celebrar el goig de viure. Ja estic rumiant quin ha de ser el proper repte. M'agradaria fer una cursa de muntanya abans de la mitja de Ripoll.




















   


dissabte, 15 de juliol del 2023

La Cabanera. 22km. La Vall Fosca

 

   Sempre havia somniat poder recórrer la zona dels llacs per sobre del port de Rus. Descartava anar-hi sol, per això, quan vaig veure que s'organitzava aquesta cursa, no vaig dubtar ni un moment a apuntar-m'hi.



   El vídeo promocional era més que engrescador:

   L'únic problema que hi vaig veure era que s'havia d'assolir la collada de la Morera en un temps màxim de 2h30', i la situació encara es va complicar més quan, just abans de sortir, se'ns va comunicar que, per problemes de cobertura, el tall es faria a dalt del pic de l'Espada...i amb el mateix temps!!! La qual cosa em va semblar inadequada perquè s'augmentava la distància i el desnivell exigit en un primer moment i no pas també els minuts per tal d'entrar en el tall de temps que se'ns obligava a fer. No hi vaig pensar més, i em vaig proposar anar fent la meva, gaudir tant com fos possible del paisatge i si se'm desqualificava de la prova, abandonar-la i punt.
   A les 7 del matí vaig arribar al pla de Toveria, una hora abans de la cursa per tal de no trobar entrebancs en l'aparcament.

   Després de comprovar el material exigit per l'organització es va donar el tret de sortida a les 8 en punt. Es tractava de pujar el camí de l'Escala Blanca amb un fort desnivell de 500 metres positius en menys de 3 km.


 Durant la pujada vèiem a sota el pantà de Sallente.

      Un cop vam arribar al camí del carrilet



 vaig poder córrer uns 3km fins arribar a l'emblemàtic Estany Gento

   A partir d'aquí vam anar a buscar el coll de Morera. En cap moment vaig mirar el cronòmetre, prioritat gaudir del meu somni fet realitat. i anar immortalitzant els llocs per on passava mentre pujava. Sallente el veia una altra vegada des de l'altre vessant de la muntanya.

  Al pas de Morera ja vaig veure corredors que baixaven del pic de l'Espada. Aquí sí, vaig mirar el rellotge i em vaig adonar que potser arribaria abans del temps exigit per l'organització. Mentre pujava, m'adonava que el paisatge cada vegada era més espectacular.

Vaig fer el cim amb 2h 20'. Estava més que satisfet. Podria continuar la cursa amb la seguretat dels controls de l'organització. M'hi vaig estar una estona gaudint del paisatge que m'envoltava.


  Quan vaig baixar del cim vaig veure participants que encara no havien pujat l'Espada i algun corredor que manifestava que no el faria i que, per tant, quedarien fora de cursa. Això també volia dir que a partir d'aquest moment jo tancava caixa dels corredors de la Cabanera. Però això no va ser impediment perquè m'aturés a fotografiar el Tapat:

   El Morera:

El Salado:

El Travessan:

  I el Francí:

   Encara em quedava baixar tot el port de Rus, amb parada obligatòria al salt (de Rus)

   Després d'arribar a Capdella, vaig haver d'enfilar fins al pla de Toveria. El meu GPS m'indicava 5 hores d'activitat i 45' de parada...3/4 d'hora ben justificats per assaborir la bellesa del que m'envoltava, encara que això representés haver fet l'última posició dels corredors arribats.

   Molt content d'haver fet els gairebé 23 km de la cursa, i encara més d'haver pogut materialitzar un somni que feia molt de temps que em ballava pel cap.

Vídeo de la cursa: