Mitja marató Costa Maresme Barcelona.

 

   M'he proposat assolir un mínim de 50 mitges maratons i mirant el calendari em vaig adonar que aquesta cursa em venia com l'anell al dit. En Joan, sempre mostrant la seva amabilitat,  em va venir a buscar a casa a les 6 del matí i cap a 1/4 de 8 vam arribar a Calella. Amb tota la tranquil·litat del món vam anar a recollir el dorsal.

   Vam tenir temps d'anar a fer un cafetó, que sempre es posa bé abans d'una cursa, i quan faltaven 15' minuts per començar-la vam fer una mica d'escalfament.

   Havent acabat ens vam dirigir cap al punt de sortida i en Ramon Camprubí ens va explicar que estava preparant la marató de Boston i que l'any que ve completarà la seva participació a les sis Majors! Enveja sana!!!

   Iniciem els 21km i m'he proposat acabar, com ja és habitual, al voltant de les 2 hores. I si bé al començament em trobava entre les llebres de 1h55' i 2h

  A partir del km 17 vaig notar que la xafogor i la calor em feien pujar massa les pulsacions i vaig decidir abaixar una mica el ritme

   Les arribades, com també les sortides, sempre són molt, molt emotives. Vaig creuar la línia de meta en poc més de 2hores

  Ens vam premiar l'esforç amb un bon bany de mar, i quan vam arribar a casa amb el tast de 2 whiskys amb els comentaris sempre ben encertats d'en Joan. Una altra matinal esportiva que et fa celebrar el goig de viure. Ja estic rumiant quin ha de ser el proper repte. M'agradaria fer una cursa de muntanya abans de la mitja de Ripoll.

   

La Cabanera. 22km. La Vall Fosca

 

   Sempre havia somniat poder recórrer la zona dels llacs per sobre del port de Rus. Descartava anar-hi sol, per això, quan vaig veure que s'organitzava aquesta cursa, no vaig dubtar ni un moment a apuntar-m'hi.

   El vídeo promocional era més que engrescador:

   L'únic problema que hi vaig veure era que s'havia d'assolir la collada de la Morera en un temps màxim de 2h30', i la situació encara es va complicar més quan, just abans de sortir, se'ns va comunicar que, per problemes de cobertura, el tall es faria a dalt del pic de l'Espada...i amb el mateix temps!!! La qual cosa em va semblar inadequada perquè s'augmentava la distància i el desnivell exigit en un primer moment i no pas també els minuts per tal d'entrar en el tall de temps que se'ns obligava a fer. No hi vaig pensar més, i em vaig proposar anar fent la meva, gaudir tant com fos possible del paisatge i si se'm desqualificava de la prova, abandonar-la i punt.

   A les 7 del matí vaig arribar al pla de Toveria, una hora abans de la cursa per tal de no trobar entrebancs en l'aparcament.

   Després de comprovar el material exigit per l'organització es va donar el tret de sortida a les 8 en punt. Es tractava de pujar el camí de l'Escala Blanca amb un fort desnivell de 500 metres positius en menys de 3 km. Durant la pujada vèiem a sota el pantà de Sallente.

      Un cop vam arribar al camí del carrilet vaig poder córrer uns 3km fins arribar a l'emblemàtic Estany Gento

   A partir d'aquí vam anar a buscar el coll de Morera. En cap moment vaig mirar el cronòmetre, prioritat gaudir del meu somni fet realitat. i anar immortalitzant els llocs per on passava mentre pujava. Sallente el veia una altra vegada des de l'altre vessant de la muntanya.

  Al pas de Morera ja vaig veure corredors que baixaven del pic de l'Espada. Aquí sí, vaig mirar el rellotge i em vaig adonar que potser arribaria abans del temps exigit per l'organització. Mentre pujava, m'adonava que el paisatge cada vegada era més espectacular.

Vaig fer el cim amb 2h 20'. Estava més que satisfet. Podria continuar la cursa amb la seguretat dels controls de l'organització. M'hi vaig estar una estona gaudint del paisatge que m'envoltava.

  Quan vaig baixar del cim vaig veure participants que encara no havien pujat l'Espada i algun corredor que manifestava que no el faria i que, per tant, quedarien fora de cursa. Això també volia dir que a partir d'aquest moment jo tancava caixa dels corredors de la Cabanera. Però això no va ser impediment perquè m'aturés a fotografiar el Tapat:

   El Morera:

El Salado:

El Travessan:

  I el Francí:

   Encara em quedava baixar tot el port de Rus, amb parada obligatòria al salt (de Rus)

   Després d'arribar a Capdella, vaig haver d'enfilar fins al pla de Toveria. El meu GPS m'indicava 5 hores d'activitat i 45' de parada...3/4 d'hora ben justificats per assaborir la bellesa del que m'envoltava, encara que això representés haver fet l'última posició dels corredors arribats.

   Molt content d'haver fet els gairebé 23 km de la cursa, i encara més d'haver pogut materialitzar un somni que feia molt de temps que em ballava pel cap.

Vídeo de la cursa:

Cursa memorial Ramon Oliu

 

    Enguany es celebrava el 100è aniversari del naixement del pioner de les curses populars a Catalunya, en Ramon Oliu. Juntament amb  les que organitza l'Olímpic Manlleu, és de les poques que queden a Catalunya absolutament gratuïtes i per tant, fidels a la més pura essència popular que va impulsar en Ramon Oliu. Quan vam arribar ens vam fer la foto de rigor amb uns quants atletes de l`Olímpic Manlleu

abans d'afrontar un dels 10km més bonics que podem trobar en el calendari català, amb unes vistes espectaculars del Cabrerès,i de transcórrer pel bellíssim corriol del Camí dels Enamorats i el camí forestal que ens porta al lloc més elevat del recorregut, després de superar un desnivell d'uns 200 metres.

      Després del repte  Una cursa, una comarca , m'he proposat acabar 10 maratons (ja fetes, per cert) 50 mitges, 100 curses de 10km i 200 de 5km.  

Cursa de les cigonyes. Parc natural de Sebes. Flix

 

   Cursa de les cigonyes al parc natural de Sebes, Flix, Ribera d'Ebre. Dono per finalitzat el meu repte; 1 cursa 1 comarca. Si ve últimament s'ha incorporat la comarca del Lluçanès , tinc unes quantes curses a sant Bartomeu del Grau, municipi que geogràficament pertany al Lluçanès però políticament encara no (veurem després de les municipals si canvia aquest parer, perquè fixem-nos per exemple la paradoxa que veiem en el municipi de sant Agustí del Lluçanès, que administrativament tampoc s'hi ha adherit, però que tant el nom com la seva ubicació no deixen cap dubte a cap geògraf de la identitat a la qual pertany) ho considero realitzat i assolit.

   Arribem a Flix dissabte al migdia, això em permetrà no haver de matinar l'endemà per fer la cursa. Fem una volteta per la població fins que arribem a la plaça Major i a l'església de santa Maria d'estil gòtic a l'interior.

   No ens deixa indiferents alguns racons que ens testimonien com havia de ser en el passat  Flix, o la conservació del mobiliari del que havia de ser una antiga farmàcia.

   Ens allotgem en un establiment rural a la península que fa el meandre de l'Ebre, en un lloc paradisíac en què una senyora de Flix ens ha assegurat que només sentirem el cant dels "moixons"

   L'endemà al matí, després d'esmorzar, m'arribo al parc natural de Sebes. I com que vaig d'hora m'hi passejo una mica abans d'anar a recollir el dorsal i la samarreta commemorativa de la cursa. El lloc és preciós i molt ben preparat per visitar-lo.

   Comença la cursa i al cap de pocs centenars de metres comencem a enfilar-nos per un sender que ens portarà fins a un poblat ibèric, i des d'on gaudirem d'unes vistes magnífiques de l'Ebre (de lo riu, com diuen la gent de la terra)

  El recorregut de 5km és un continu tobogan i m'ho agafo com sempre, intentant gaudir tant com puc de l'entorn per on passem. Paro el cronòmetre en poc menys de 29' minuts

Torno cap a l'hotel, però abans em paro a admirar el castell que presideix la població riberenca.

Estic molt content d'haver culminat aquest repte, que m'ha permès trepitjar totes les comarques del nostre país.

Empúries 10k.

 

   M'havia apuntat a la mitja marató, però un refredat-al·lèrgia 10 dies abans de la competició em va fer desistir per prudència a enfrontar-me als 21k, i a darrera hora vaig canviar la distància pels 10k. Com és ja costum quan participo en aquesta cursa, aprofitem per passar el cap de setmana a l'Escala i d'aquesta manera fer la tradicional visita a la llibreria Vitel·la on sempre trobo algun petit tresor literari;

   L'endemà me'n vaig fins a les ruïnes d'Empúries a peu des de l'Escala. És una passejada bellíssima vora mar d'uns 20' que sempre agraeixo, en aquesta ocasió sota un lleuger plugim que perfuma tot el trajecte que faig fins al lloc de sortida de la cursa. Mentre espero que arribin en Toni i la Carme en Joan es prepara per iniciar, ell sí, la mitja marató, que surten juntament amb els maratonians. Nosaltres encara haurem d'esperar-nos 10` per fer els 10k. 

  Bones sensacions. Hem baixat de l'hora 58'34" i encara que és un temps modestíssim hem aconseguit la posició 225 de 415 arribats, que no està gens malament, i la Carme arriba en segona posició en la seva categoria.

  Tinc possibilitats d'acabar el repte 1 cursa-1 comarca durant aquest mes de maig. A veure!

´Mitja marató de la Garrotxa.

 

   L'ajornament de la cursa de muntanya La cameta coixa a Miravet fins a l'octubre per motius mediambientals em va fer decidir apuntar-me per cinquena vegada a la mitja marató d'Olot. Només arribar he vist a les llistes penjades que en Joan també la feia, i quan ens hem trobat, m'ha comentat que en Moha també estava disposat a fer els 21km, que amb la bonança excessiva que estava fent, feia presagiar que no seria gens plàcida. Saludo l'Eva Serradell, crec que hauré d'entrenar molt si vull aconseguir els seus sempre bons temps que fa quan competeix. Abans de córrer ens fem la foto de rigor:

  M'havia proposat inicialment acabar la cursa en 1h55', però ja a la meitat m'he adonat que més aviat la podria acabar al voltant de les 2h06'. Hauria hagut de patir massa i no paga gens la pena. És curiós, després de tantes curses, encara m'emociono a la sortida i a l'arribada, deu ser que encara estimo practicar aquest esport que tant m'ha ajudat i m'està ajudant a viure.

  Aturo el cronòmetre en poc més de 2h05', després d'uns 21 km per zones bellíssimes de la Garrotxa.

   Ens hem guanyat l'espatlla que ofereix l'organització a tots els atletes que acabin la mitja marató. Cada queixalada que hi farem ens farà recordar totes les gambades que hem hagut de fer per merèixer-nos-la.