´Mitja marató de la Garrotxa.

 

   L'ajornament de la cursa de muntanya La cameta coixa a Miravet fins a l'octubre per motius mediambientals em va fer decidir apuntar-me per cinquena vegada a la mitja marató d'Olot. Només arribar he vist a les llistes penjades que en Joan també la feia, i quan ens hem trobat, m'ha comentat que en Moha també estava disposat a fer els 21km, que amb la bonança excessiva que estava fent, feia presagiar que no seria gens plàcida. Saludo l'Eva Serradell, crec que hauré d'entrenar molt si vull aconseguir els seus sempre bons temps que fa quan competeix. Abans de córrer ens fem la foto de rigor:

  M'havia proposat inicialment acabar la cursa en 1h55', però ja a la meitat m'he adonat que més aviat la podria acabar al voltant de les 2h06'. Hauria hagut de patir massa i no paga gens la pena. És curiós, després de tantes curses, encara m'emociono a la sortida i a l'arribada, deu ser que encara estimo practicar aquest esport que tant m'ha ajudat i m'està ajudant a viure.

  Aturo el cronòmetre en poc més de 2h05', després d'uns 21 km per zones bellíssimes de la Garrotxa.

   Ens hem guanyat l'espatlla que ofereix l'organització a tots els atletes que acabin la mitja marató. Cada queixalada que hi farem ens farà recordar totes les gambades que hem hagut de fer per merèixer-nos-la.

Mitja marató de Granollers.

  Si no m'erro és la 13ena vegada que faig la mitja marató de Granollers. En aquesta ocasió, i afavorit pel bon temps i la normalització postpandèmica, la gent de la capital del Vallès i de la Garriga es va bolcar al carrer a animar-nos com mai havia vist, i per uns instants ens va fer pensar en la Behobia. Més de 6000 atletes ens vam aplegar a la sortida i  em vaig proposar amb la Carme d'acabar-la al voltant de les 2 hores.

   Vaig parar el cronòmetre després de gaudir d'una veritable festa esportiva durant 2h5' 41''

Vídeo, a partir del segon 42"

Vídeo. Minut 54'29''

   

Sant Sivestre manlleuenca.

 

       Hi havia ganes de tornar a la normalitat. Si bé el bon temps, amb temperatures molt més suaus de les que correspondrien per la data, ha influït en l'alta participació tant d'atletes com d'espectadors, també és cert que hi havia il·lusió de recuperar una normalitat total que no vèiem des del 2019. Això ens va permetre que després de la cursa, que la vam acabar amb poc més de 27 minuts

poguéssim també recuperar el tradicional brindis que any rere any havíem anat fent a casa. Només desitjo tenir bona salut per continuar practicant aquest esport, que tantes satisfaccions m'ha donat.

  Acabo l'any amb un total de km, d'hores i de desnivell correguts següent:

Cursa solidària TV3. Manlleu

 

   Torno a fer aquesta cursa en què el maridatge esport, solidaritat i salut encaixen perfectament. Sense fer un fred rigorós segueixo  el criteri d'anar una mica abrigat quan el termòmetre assenyala menys de dos dígits i reconec que la roba no m'ha fet gens de nosa. Abans de córrer els 10k he anat a recollir el dorsal i la samarreta, que enguany llueix un disseny relacionat amb les malalties cardiovasculars. He tingut ocasió de parlar amb l'atleta Eva Serradell, que va recollint trofeus en les darreres curses on ha participat.

   Abans de les 11h, hora prevista del tret de sortida, em faig la foto de rigor.

  Però encara hi ha temps per fer-ne una amb tots els participants:

  

   M'he proposat fer un temps al voltant dels 52' minuts i quan arribo tanco el cronòmetre en un temps de 52'30". Objectiu, per tant, assolit. Molt content d'haver pogut participar en aquesta cursa solidària, amb un ambient de tardor preciós. Ara espero també amb il·lusió la sant Silvestre manlleuenca.

Cursa del vi. Gandesa.

 

    Ara entenc perquè en diuen la Terra Alta, venint des de Tortosa només vaig fer que pujar fins a Gandesa! Vaig travessar la serra de Pàndols, salvatge i feréstega, alhora bellíssima , prenyada també pel record de la guerra civil i la terrible batalla de l'Ebre. A Gandesa aquest passat històric hi és ben present:

   Com que desconeixia el lloc, em vaig estimar més arribar-me a la capital de la Terra Alta amb temps. Això em va permetre poder aparcar el cotxe ben bé al costat del Celler modernista Cooperatiu, des d'on es començava la cursa. Edifici preciós.

       Quan em desplaço lluny i haig de conduir força hores, si puc, sempre trio la distància més curta. Tot i que en un primer moment vaig pensar a fer la de 10k, finalment vaig continuar amb el mateix criteri que he anat seguint en els desplaçaments llargs i em vaig inscriure a la de 5km. Era la primera vegada que s'organitzava una cursa a Gandesa i tot va funcionar com un rellotge. No em vaig poder estar de felicitar-los quan la vaig haver acabada. Malgrat el vent que hi va fer, em vaig sentir físicament molt bé i vaig acabar els 5km en 24'10. Feia anys que no baixava dels 25' en aquesta distància. Ja sé que és un temps modestíssim, però me'n vaig sentir molt satisfet.

  S'està acabant el meu repte de fer una cursa a cada comarca. Ja només em queda la Ribera d'Ebre. M'enduré un molt bon  record, però, de la capital de la Terra Alta.

XXXIX cursa popular fires de sant Lluc.Olot. 10k

 

Ja fa 9 anys que vaig acompanyar en Josep Costa a fer aquesta cursa, quan ell estava completant el seu repte d’aconseguir acabar 1000 curses. El bon record que en tenia em va fer venir ganes de tornar-hi a participar amb la intenció d’intentar baixar de l’hora amb la Carme.

 Després dels 5 primers km força còmodes i plenament urbans, els altres 5 que ens quedaven ja eren una mica més complicats, plens de continus tobogans trencacames, però els indrets per on vam passar ens van fer dir que l’esforç pagava molt la pena: el preciós passeig dels Desemparats:

La Font de la gruta:

 

I la sempre sorprenent pista d’atletisme dissenyada pels multipremiats arquitectes del RCR:

 

  Vam creuar l’arc d’arribada per sota de l’hora. Objectiu assolit. De tota manera, si no s’hagués aconseguit, la preciosa matinal que vam viure diumenge passat va ser sens dubte més important que el que ens havia marcat el cronòmetre

   A veure si abans d’anar a Gandesa al novembre, trobo alguna altra cursa que pugui fer. Sempre hi trobo un ambient ple de salut, de vida, d’il·lusió…que m’engresca a continuar gaudint d’aquest esport que tant m’ajuda a reconciliar-me amb el món, que tal i com està, ja és prou difícil.

La Ribalera. Pallars Sobirà. 14km

 

  Aprofito l'oportunitat de poder fer una cursa al Pallars Sobirà, i com no podia ser de cap altra manera, de muntanya. De les tres distàncies, 42, 23 i 14 km, trio evidentment la de 14km. Tot i que quan vaig acabar-la, vaig pensar que també hauria pogut fer la de 23 perquè el paisatge s'ho mereix. 

   Decidim fer estada a Sort, capital d'aquesta comarca pirinenca. Quan vam arribar la sorpresa va ser que estaven preparant una baixada de Falles, que són patrimoni de la Humanitat.

   Quan es va fer de nit, de lluny es veien serpentejar una corrua de cuquetes de llum que anaven descendint  la muntanya, amb llanternes perquè la situació de sequera extrema era extremadament perillosa, però que van encendre quan van arribar al poble. Va ser màgic...

  La festa va durar fins a les 2 de la matinada. Teníem el nostre allotjament  a pocs metres d'on es va fer la foguera final, i si tenim en compte que a les 6 del matí m'havia de llevar per anar fins a Tírvia, el repòs que vaig tenir no va ser de gaire qualitat. De tota manera haver pogut gaudir d'aquest espectacle no va tenir preu i el sacrifici me'l dono per ben pagat.

   A 2/4 de 8 arribo a Tírvia. La temperatura és fresqueta, 14 graus. i encara que els 700 metres de desnivell positiu imposen una mica, el fet de no fer una calor excessiva em va animar.

Els 7 primers kilòmetres són els més durs, la pujada fins a les Bordes de la Coma la faig pràcticament tota caminant mentre travessem un bosc pirinenc preciós.

  Un cop assolida la cota màxima, anem fent la carena i ens permet córrer, i després baixar contínuament a partir del km 8 fins al final per uns corriols d'ensomni. Em vaig aturar una altra vegada a fotografiar, en aquesta ocasió el poble de Farrera, on després de l'arcada hi havia un dels 6 avituallaments que hi havia en els 14km de la cursa. L'atenció al corredor va ser excel·lent. És una  cursa absolutament recomanable i que no descarto tornar-la a fer.

 Havent sortit d'aquest poble de postal, observo al fons unes muntanyes entre les quals crec que hi ha la Pica d'Estats i que em va fer pensar per uns instants  en l'any que hi vaig pujar amb un meu amic i en Carles, el nebot.

    Un altre mirador que feia tallar l'alè era el de la Mare de Déu de la Serra. Parada obligatòria per poder immortalitzar aquest moment.

   Al fons ja es veia Tírvia. On vaig arribar després de 2hores i 3 minuts de cursa. No em pensava pas que acabés en la 26a posició de 85 arribats. Quan vaig consultar la classificació em va cridar l'atenció la participació d'un senyor de 82 anys que també la va fer amb un no gens menyspreable temps de 2h i poc més de 45 minuts. 

   Després d'un bon dinar i d'una agradable migdiada, vam anar a fer una volta per Sort. Ens vam adonar que el general Moragues hi va néixer.

   Es va acabant el meu repte. Ja només em queden les comarques de la Terra Alta i de la Ribera d'Ebre.