dilluns, 29 de gener del 2024

Mitja marató Terrassa

 


  Continuo amb el repte d'acabar 50 mitges maratons. En aquesta ocasió vaig completar la meva 45ena cursa 21k. Arribem a Terrassa i després de fer un cafetó ens fem la foto de rigor abans de començar la cursa.

  No triguem gaire a trobar altres corredors de Manlleu, com l'Albert Corominas o el maratonià Ramon Camprubí, que està preparant la marató de Boston.
   Ambient espectacular amb més de 2500 corredors entre la cursa 5k i la mitja marató. 

   Havíem pensat fer el mètode Galloway, però el recorregut ple de pujades i baixades ens fa decidir anar a un ritme suau i si convé fer alguna parada quan hi hagi alguna pujada .

  Però a mesura que anem fent km veiem que ens sentim prou valents com per anar fent sense fer cap parada. Tanquem el cronòmetre amb un temps modestíssim de 2h12'42''. Hem millorat el temps que vam fer a Figueres, però la satisfacció ha estat molt més gran. A mesura que anem fent curses ens sentim mes valents i n'hem gaudit molt més. Ja espero amb il·lusió la mitja de Granollers.

 

       


 

 








diumenge, 31 de desembre del 2023

Sant Silvestre manlleuenca.

 


   Cada vegada reitero les mateixes sensacions: quin sort i quina joia poder acabar l'any corrent amb mig miler d'atletes que, a part d'uns pocs que sembla que competeixin, compartim l'alegria de sentir-nos vius. No podia faltar tampoc el brindis a casa amb la Maria, la Carme, en Toni i en Joan, tot esperant que puguem tornar-ho a repetir l'any que ve.


dimarts, 5 de desembre del 2023

Mitja marató de Figueres

 


   En Joan em va dir que potser faria aquesta mitja. Vaig buscar informació i vaig veure que el recorregut seria preciós: Figueres-Vilabertran-Peralada-Cabanes-Figueres. M'hi apunto i li ho comento a la Carme. La seva participació va perillar fins a l'últim moment per un encostipat que va agafar, i dies després en Joan em va dir que finalment no la faria per un compromís amb la seva banda de música.
  Arribem a Figueres amb un fred molt viu, però també amb un dia clar i lluminós. Sort d'anar d'hora perquè el tall de carrers va dificultar força trobar una zona d'aparcament. Després de recollir el dorsal ens acostem a la zona de sortida, davant per davant de la Torre Galatea daliniana:

   No triguem gaire a trobar corredors de l'Olímpic Manlleu. Avui també se celebra la marató de València, amb tots ells, i uns quants més, fa ja 11 anys que hi vam anar plegats:


   A la línia de sortida també vaig fer una bona estona la discutida amb l'incombustible Ramon Camprubí, que està preparant la marató de Boston. Ja només li quedarà Londres per completar les Majors. Enveja sana!

   Tenint en compte que l'organització ens dóna 2h30' per acabar la cursa, calculo que la podem acabar sense patir excessivament en dues hores i quart. Anem fent km i gaudint del sempre agraït paisatge empordanès.




   Repte aconseguit. Creuem la línia d'arribada en 2h16`. Una altra mitja a la butxaca.















 





diumenge, 17 de setembre del 2023

Mitja marató Costa Maresme Barcelona.

 



   M'he proposat assolir un mínim de 50 mitges maratons i mirant el calendari em vaig adonar que aquesta cursa em venia com l'anell al dit. En Joan, sempre mostrant la seva amabilitat,  em va venir a buscar a casa a les 6 del matí i cap a 1/4 de 8 vam arribar a Calella. Amb tota la tranquil·litat del món vam anar a recollir el dorsal.

   Vam tenir temps d'anar a fer un cafetó, que sempre es posa bé abans d'una cursa, i quan faltaven 15' minuts per començar-la vam fer una mica d'escalfament.

   Havent acabat ens vam dirigir cap al punt de sortida i en Ramon Camprubí ens va explicar que estava preparant la marató de Boston i que l'any que ve completarà la seva participació a les sis Majors! Enveja sana!!!

   Iniciem els 21km i m'he proposat acabar, com ja és habitual, al voltant de les 2 hores. I si bé al començament em trobava entre les llebres de 1h55' i 2h

  A partir del km 17 vaig notar que la xafogor i la calor em feien pujar massa les pulsacions i vaig decidir abaixar una mica el ritme

   Les arribades, com també les sortides, sempre són molt, molt emotives. Vaig creuar la línia de meta en poc més de 2hores


  Ens vam premiar l'esforç amb un bon bany de mar, i quan vam arribar a casa amb el tast de 2 whiskys amb els comentaris sempre ben encertats d'en Joan. Una altra matinal esportiva que et fa celebrar el goig de viure. Ja estic rumiant quin ha de ser el proper repte. M'agradaria fer una cursa de muntanya abans de la mitja de Ripoll.




















   


dissabte, 15 de juliol del 2023

La Cabanera. 22km. La Vall Fosca

 

   Sempre havia somniat poder recórrer la zona dels llacs per sobre del port de Rus. Descartava anar-hi sol, per això, quan vaig veure que s'organitzava aquesta cursa, no vaig dubtar ni un moment a apuntar-m'hi.



   El vídeo promocional era més que engrescador:

   L'únic problema que hi vaig veure era que s'havia d'assolir la collada de la Morera en un temps màxim de 2h30', i la situació encara es va complicar més quan, just abans de sortir, se'ns va comunicar que, per problemes de cobertura, el tall es faria a dalt del pic de l'Espada...i amb el mateix temps!!! La qual cosa em va semblar inadequada perquè s'augmentava la distància i el desnivell exigit en un primer moment i no pas també els minuts per tal d'entrar en el tall de temps que se'ns obligava a fer. No hi vaig pensar més, i em vaig proposar anar fent la meva, gaudir tant com fos possible del paisatge i si se'm desqualificava de la prova, abandonar-la i punt.
   A les 7 del matí vaig arribar al pla de Toveria, una hora abans de la cursa per tal de no trobar entrebancs en l'aparcament.

   Després de comprovar el material exigit per l'organització es va donar el tret de sortida a les 8 en punt. Es tractava de pujar el camí de l'Escala Blanca amb un fort desnivell de 500 metres positius en menys de 3 km.


 Durant la pujada vèiem a sota el pantà de Sallente.

      Un cop vam arribar al camí del carrilet



 vaig poder córrer uns 3km fins arribar a l'emblemàtic Estany Gento

   A partir d'aquí vam anar a buscar el coll de Morera. En cap moment vaig mirar el cronòmetre, prioritat gaudir del meu somni fet realitat. i anar immortalitzant els llocs per on passava mentre pujava. Sallente el veia una altra vegada des de l'altre vessant de la muntanya.

  Al pas de Morera ja vaig veure corredors que baixaven del pic de l'Espada. Aquí sí, vaig mirar el rellotge i em vaig adonar que potser arribaria abans del temps exigit per l'organització. Mentre pujava, m'adonava que el paisatge cada vegada era més espectacular.

Vaig fer el cim amb 2h 20'. Estava més que satisfet. Podria continuar la cursa amb la seguretat dels controls de l'organització. M'hi vaig estar una estona gaudint del paisatge que m'envoltava.


  Quan vaig baixar del cim vaig veure participants que encara no havien pujat l'Espada i algun corredor que manifestava que no el faria i que, per tant, quedarien fora de cursa. Això també volia dir que a partir d'aquest moment jo tancava caixa dels corredors de la Cabanera. Però això no va ser impediment perquè m'aturés a fotografiar el Tapat:

   El Morera:

El Salado:

El Travessan:

  I el Francí:

   Encara em quedava baixar tot el port de Rus, amb parada obligatòria al salt (de Rus)

   Després d'arribar a Capdella, vaig haver d'enfilar fins al pla de Toveria. El meu GPS m'indicava 5 hores d'activitat i 45' de parada...3/4 d'hora ben justificats per assaborir la bellesa del que m'envoltava, encara que això representés haver fet l'última posició dels corredors arribats.

   Molt content d'haver fet els gairebé 23 km de la cursa, i encara més d'haver pogut materialitzar un somni que feia molt de temps que em ballava pel cap.

Vídeo de la cursa:

































dilluns, 5 de juny del 2023

Cursa memorial Ramon Oliu

 




    Enguany es celebrava el 100è aniversari del naixement del pioner de les curses populars a Catalunya, en Ramon Oliu. Juntament amb  les que organitza l'Olímpic Manlleu, és de les poques que queden a Catalunya absolutament gratuïtes i per tant, fidels a la més pura essència popular que va impulsar en Ramon Oliu. Quan vam arribar ens vam fer la foto de rigor amb uns quants atletes de l`Olímpic Manlleu


abans d'afrontar un dels 10km més bonics que podem trobar en el calendari català, amb unes vistes espectaculars del Cabrerès,i de transcórrer pel bellíssim corriol del Camí dels Enamorats i el camí forestal que ens porta al lloc més elevat del recorregut, després de superar un desnivell d'uns 200 metres.

      Després del repte  Una cursa, una comarca , m'he proposat acabar 10 maratons (ja fetes, per cert) 50 mitges, 100 curses de 10km i 200 de 5km.  












diumenge, 21 de maig del 2023

Cursa de les cigonyes. Parc natural de Sebes. Flix

 


   Cursa de les cigonyes al parc natural de Sebes, Flix, Ribera d'Ebre. Dono per finalitzat el meu repte; 1 cursa 1 comarca. Si ve últimament s'ha incorporat la comarca del Lluçanès , tinc unes quantes curses a sant Bartomeu del Grau, municipi que geogràficament pertany al Lluçanès però políticament encara no (veurem després de les municipals si canvia aquest parer, perquè fixem-nos per exemple la paradoxa que veiem en el municipi de sant Agustí del Lluçanès, que administrativament tampoc s'hi ha adherit, però que tant el nom com la seva ubicació no deixen cap dubte a cap geògraf de la identitat a la qual pertany) ho considero realitzat i assolit.
   Arribem a Flix dissabte al migdia, això em permetrà no haver de matinar l'endemà per fer la cursa. Fem una volteta per la població fins que arribem a la plaça Major i a l'església de santa Maria d'estil gòtic a l'interior.



   No ens deixa indiferents alguns racons que ens testimonien com havia de ser en el passat  Flix, o la conservació del mobiliari del que havia de ser una antiga farmàcia.


   Ens allotgem en un establiment rural a la península que fa el meandre de l'Ebre, en un lloc paradisíac en què una senyora de Flix ens ha assegurat que només sentirem el cant dels "moixons"



   L'endemà al matí, després d'esmorzar, m'arribo al parc natural de Sebes. I com que vaig d'hora m'hi passejo una mica abans d'anar a recollir el dorsal i la samarreta commemorativa de la cursa. El lloc és preciós i molt ben preparat per visitar-lo.


   Comença la cursa i al cap de pocs centenars de metres comencem a enfilar-nos per un sender que ens portarà fins a un poblat ibèric, i des d'on gaudirem d'unes vistes magnífiques de l'Ebre (de lo riu, com diuen la gent de la terra)




  El recorregut de 5km és un continu tobogan i m'ho agafo com sempre, intentant gaudir tant com puc de l'entorn per on passem. Paro el cronòmetre en poc menys de 29' minuts


Torno cap a l'hotel, però abans em paro a admirar el castell que presideix la població riberenca.



Estic molt content d'haver culminat aquest repte, que m'ha permès trepitjar totes les comarques del nostre país.