diumenge, 8 de novembre de 2020

Behobia virtual

 





Un correu molt amable dels organitzadors de la Behobia ens oferien la possibilitat de participar virtualment en aquesta cursa. Automàticament em va venir l’excel·lent record de 9 anys enrere, quan vaig tenir la sort de poder-hi participar. Revistes especialitzades en el món de l’atletisme popular, la qualifiquen com una de les més belles i emotives dels calendari europeu. Si bé és ben cert que el paisatge que es pot gaudir durant tota la cursa és espectacular i que l’arribada a Donosti és inoblidable, em quedo amb l’ambient de la gent que es bolca a animar els atletes pràcticament durant tot el recorregut de la cursa, i que no he viscut en cap altre de les més de 200 que tinc finalitzades.

A través de l’aplicació, els organitzadors han intentat reproduir l’ambientació de la cursa real. He pogut escoltar el moment del compte enrere de la cursa, els grups d’animació repartits durant tots els 20 km, i especialment els Aupa!de la gent que et donaven ales en els moments més difícils del recorregut exigent de la Behobia.

Reconec que han aconseguit que viatgés a l’any 2011 i que m’emocionés recordant moments d’aquella cursa que portaré sempre gravada al cor. No és estrany, que molts atletes de Catalunya, ens diguessin que l’havien feta durant 4 o 5 edicions, i fins i tot alguns més.

Espero que la crisi sanitària provocada per aquest maleït virus es resolgui aviat i finalment es puguin fer curses reals, perquè tot i els esforços de fer-ne de virtuals, les sensacions viscudes no tenen punt de comparació. I tinc encara per acabar el meu projecte: Una cursa a cada comarca de Catalunya.

Ah...he fet pitjor temps que l’any 2011! 2h04’ temps de la cursa virtual. La real, la vaig fer en 1h58’. El fet d’anar amb la Fosca, amb les aturades freqüents i pertinents de la mascota hi han influït sense cap mena de dubte. Però donades les circumstàncies...el temps és el que menys importa. No m’importava abans i ara encara menys.




dimarts, 28 de juliol de 2020

Cursa La Somnàmbula virtual. Roda de Ter


Sant Tomàs - Gent molt capaç - Cursa la Somnàmbula

    M'havia inscrit a la Lineal de S'Agaró, però donades les cirmcumstàncies, i abans que l'organització decidís ajornar-la, ja vaig creure més prudent no participar-hi. A veure quan es podrà fer!?
   Una cursa estiuenca nocturna preciosa és la solidària Somnàmbula que cada any es celebra a Roda de Ter. Tots els diners es destinen a la fundació de sant Tomàs. L'organització va creure oportú fer-ne una versió virtual. A través de l'Strava s'ha de seguir el track que hi ha penjat i fer el recorregut quan vulguis dins un període de dies determinat. 


  Això m'ha permès fer la segona cursa amb la Fosca!

 La qual cosa vol dir que el menys important és el temps que hi puguis fer. I més si tenim en compte que he fet la cursa amb el mòbil a la mà per tal d'anar seguint el track. Amb tot i això, he sortit fora de ruta unes quantes vegades i he acabat fent un km més. Però l'objectiu de celebrar el meu aniversari fent el que més m'agrada s'ha acomplert amb escreix. Ningú es pensava que aquest maleït virus continuaria present durant l'estiu. Els esforços científics que se s'estan fent a nivell mundial, crec que aviat han de donar fruit per poder acabar amb aquest malson que estem vivint tots plegats.

   



diumenge, 10 de maig de 2020

Desconfina viRaceSalomon. 5k




   Primera cursa competitiva que es pot fer a l'aire lliure i des de qualsevol lloc de l'estat espanyol i fins i tot des de qualsevol lloc del món, a través d'una aplicació que simula totes les característiques d'una cursa real. Et proposa un escalfament, t'avisa que estiguis preparat per la cursa, t'informa de la posició que ocupes cada vegada que fas un km...i s'adapta als horaris en què els govern ens permet sortir a l'aire lliure i practicar esport. Evidentment, que mai això podrà substituir una cursa real, però tal i com van les coses, és molt probable que en tinguem per força mesos abans no puguem participar en una competició tal i com les entenem i hem viscut fins ara. Per tant, si la tecnologia permet fer-nos "viure" un 5k com el d'avui, benvinguda sigui. 
Jo he participat en la primera cursa de les tres que es proposaven en diferents horaris. Reconec que m'agrada córrer tan d'hora com sigui possible. En un primer moment pensava emportar-me la Fosca, però quan he vist que amenaçava pluja, m'he estimat més anar-hi sol. I ha estat un encert perquè quan he arribat al passeig del Ter, uns quants trons amenaçadors ens han anunciat un pluja torrencial que no ha trigat a aparèixer. De tota manera, m'ha agradat moltíssim aquesta experiència i crec que no  serà pas l'última que faré.
Quan he acabat els 5k, a través dels auriculars una veu em felicitava i m'informava de la meva posició final. No m'he mirat el mòbil fins que he arribat a casa. M'ha fet por que la pluja el fes malbé. I quan he arribat, he vist que ja hi havia les classificacions i el diploma de finisher.




  Després de tantes setmanes sense sortir a córrer a l'exterior, se m'ha fet força dur portar el ritme suau que demostra el meu temps final, però ara ja m'he fet passar les ganes, he estat molt feliç, i de segur que  no trigaré gaire a xafardejar quins nous reptes, a partir d'aquesta aplicació, em puc proposar de dur a terme. 
   

diumenge, 3 de maig de 2020

555 Virtual Run



   Davant la situació que ha provocat la pandèmia, i que les curses arreu han estat anul·lades, l´única possibilitat era fer-ne una de virtual. I vaig trobar que existia aquesta cursa, que era a més a més solidària amb l'associació Metges sense fronteres, organització també molt implicada en la lluita contra el coronavirus.  Se'm feia realment una mica complicat perquè no disposo de cinta de córrer, però el garatge podia fer el fet. Vaig fer unes quantes sessions d'entrenament. Això sí, el ritme de cursa lentíssim, i malgrat tot, amb un elevat risc de lesió, perquè no estava acostumat a girs constants que em carregaven força els genolls. 
  Ha estat una sort que la primera fase de desconfinament hagi coincidit amb els 5 dies que es podia fer la cursa, i els 5km els he pogut fer a fora! Després d'un mes i mig de no córrer a l'aire lliure, ha estat d'una satisfacció enorme. Crec que d'aquesta situació tan bèstia, que està provocant la mort de milers de persones, si és que se'n pot treure alguna cosa positiva, és la de valorar aquelles petites coses que formaven part de la nostra quotidianitat, i que ens passaven potser massa desapercebudes o que no hi donàvem cap importància. He de dir també, que és la primera cursa "oficial" que faig amb la meva gosseta Fosca. M'he adaptat a les seves parades periòdiques fins a la fi dels 5km. Una veritable experiència, que de segur, donades les circumstàncies, no oblidaré mai.
  De moment, dels 96 participants que han compartit la cursa virtual, m'he adonat que ben pocs són de la meva edat. Això vol dir que si tinc ganes d'anar participant en aquest esport que m'ha donat tantes satisfaccions, cal més que mai, practicar-lo amb seny, i evidentment, amb constància.

   



diumenge, 12 de gener de 2020

Mar i murtra 10K



    En Gerard s'està convertint en el punt de referència dels Concurre et gaude. Entre les baixes que el pas del temps i les lesions provoquen, el meu projecte de curses comarcals i el d'en Joan d'aconseguir 50 mitges maratons diferents, havia fet que les trobades del grup haguessin pràcticament desaparegut. Fins que en Gerard, cada dos mesos, ens proposa diferents opcions, i entre tots decidim quina ens va més bé. En aquesta ocasió es va escollir la Mar i murtra blanenca. No anava prou preparat per fer la tradicional cursa de 20km, però com que últimament també ofereixen la possibilitat dels 10k, no m'hi vaig pas pensar dues vegades i m'hi vaig inscriure. Quan ja feia mitja hora que els corredors de la distància llarga havien sortit, en Moha, en Gerard i jo ens vam preparar per fer els deu mil.
  Tot i que quan vam arribar, la temperatura era força baixa, el dia radiant que feia, em va fer decidir de no  anar gaire abrigat. El recorregut era molt planer i amb 6 km de pista forestal. Tot plegat va permetre que les articulacions no patissin excessivament. A mi m'agrada fer les curses acompanyat, però en Gerard, segons abans del tret de sortida, ens va desitjar molta sort, i en Moha, que no acaba d'entrenar prou, de seguida em vaig adonar que anava a un ritme per sobre dels 6'. Amb la qual cosa vaig prendre la decisió d'anar a la meva, al meu ritme, i gaudint al màxim d'un recorregut, que si bé no és tan espectacular com els 20k, és molt agraït.
   Molt bona organització. Després d'arribar, ens vam trobar amb una bona diversitat d'aliments per recuperar les forces. Jo em vaig decantar per un entrepà i una cerveseta. Al cap de pocs minuts van arribar en Joan i en David, que havien fet els 20k.
   Després de comentar la jugada, i veient que tots ens ho havíem passat d'allò més bé, vam demanar que en Gerard ens oferís una altra proposta per més endavant. Es tracta d'això: salut i km!!!



dimarts, 31 de desembre de 2019

Sant Silvestre manlleuenca


   Mentre pugui anar fent aquesta cursa reiteraré la meva satisfacció, reflectida en el meu blog, d'acomiadar l'any corrent pel meu poble. És una festa esportiva i reconec que m'agrada compartir-la. Enguany a més a més de la Carme s'hi afegit la veïna i  mare d'un alumne de l'institut, la Sandra, amb el propòsit de fer tot el circuit plegats.
 Han estat uns 5km gaudint de l'esport i de l'ambient nadalenc. Hem anat comentant  tot el que ens envoltava. Hi ha hagut poques competicions en què m'ha agradat fer la meva, perquè sens dubte, participar d'una cursa acompanyat, i a més a més d'aquestes característiques,  és d'una immensa satisfacció. Sensacions que vaig trobar a faltar a la dels nassos de Mont-roig del Camp en què veia molts grups de gent que pretenien només gaudir de la gran joia de córrer, de viure. Malgrat que m'ho vaig passar molt bé, vaig trobar a faltar poder comentar i compartir amb algú el que veia i sentia, la qual cosa sí que es va materialitzar a Manlleu, i que ho va convertir en uns moments màgics.
 El brindis tradicional a casa va arrodonir una altra jornada sens dubte memorable.
   

diumenge, 29 de desembre de 2019

Cursa dels Nassos. Mont-roig del Camp


   
   Buscant, buscant em vaig entrebancar amb la cursa dels nassos de la població mironiana de Mont-roig del Camp. Això m'ha permès anar completant el meu mapa esportiu. En aquesta ocasió el Baix Camp, i ja només me'n queden 8, de comarques!
   La data de la cursa m'anava d'allò més bé perquè em permetia així de poder participar en la tradicional sant Silvestre del meu poble, malgrat que l'encostipat que porto des de fa gairebé tres setmanes em va fer dubtar fins al darrer moment de poder-hi anar.
    He estat entrenant per tant ben poc, però em vaig trobar realment molt còmode, i si tenim en compte que el primer km era d'una pujada amb un desnivell considerable,
 i que més de la meitat de la cursa transcorria per corriols i camins de carro, vaig creuar la línia d'arribada molt satisfet i sense patir gaire en cap moment.
 M'agraden aquestes curses de cap d'any, reflecteixen el meu ideari esportiu: són molt populars i per tant la majoria de la gent s'ho agafa d'una manera festiva, poc competitiva, que d'altra banda crec que són com sempre haurien de ser, amb l'objectiu d'anar a fer salut i de passar-s'ho bé. La xocolata desfeta que ens va oferir l'organització a l'arribada va acabar d'arrodonir una matinal esportiva excel·lent.