Cursa memorial Ramon Oliu

 

    Enguany es celebrava el 100è aniversari del naixement del pioner de les curses populars a Catalunya, en Ramon Oliu. Juntament amb  les que organitza l'Olímpic Manlleu, és de les poques que queden a Catalunya absolutament gratuïtes i per tant, fidels a la més pura essència popular que va impulsar en Ramon Oliu. Quan vam arribar ens vam fer la foto de rigor amb uns quants atletes de l`Olímpic Manlleu

abans d'afrontar un dels 10km més bonics que podem trobar en el calendari català, amb unes vistes espectaculars del Cabrerès,i de transcórrer pel bellíssim corriol del Camí dels Enamorats i el camí forestal que ens porta al lloc més elevat del recorregut, després de superar un desnivell d'uns 200 metres.

      Després del repte  Una cursa, una comarca , m'he proposat acabar 10 maratons (ja fetes, per cert) 50 mitges, 100 curses de 10km i 200 de 5km.  

Cursa de les cigonyes. Parc natural de Sebes. Flix

 

   Cursa de les cigonyes al parc natural de Sebes, Flix, Ribera d'Ebre. Dono per finalitzat el meu repte; 1 cursa 1 comarca. Si ve últimament s'ha incorporat la comarca del Lluçanès , tinc unes quantes curses a sant Bartomeu del Grau, municipi que geogràficament pertany al Lluçanès però políticament encara no (veurem després de les municipals si canvia aquest parer, perquè fixem-nos per exemple la paradoxa que veiem en el municipi de sant Agustí del Lluçanès, que administrativament tampoc s'hi ha adherit, però que tant el nom com la seva ubicació no deixen cap dubte a cap geògraf de la identitat a la qual pertany) ho considero realitzat i assolit.

   Arribem a Flix dissabte al migdia, això em permetrà no haver de matinar l'endemà per fer la cursa. Fem una volteta per la població fins que arribem a la plaça Major i a l'església de santa Maria d'estil gòtic a l'interior.

   No ens deixa indiferents alguns racons que ens testimonien com havia de ser en el passat  Flix, o la conservació del mobiliari del que havia de ser una antiga farmàcia.

   Ens allotgem en un establiment rural a la península que fa el meandre de l'Ebre, en un lloc paradisíac en què una senyora de Flix ens ha assegurat que només sentirem el cant dels "moixons"

   L'endemà al matí, després d'esmorzar, m'arribo al parc natural de Sebes. I com que vaig d'hora m'hi passejo una mica abans d'anar a recollir el dorsal i la samarreta commemorativa de la cursa. El lloc és preciós i molt ben preparat per visitar-lo.

   Comença la cursa i al cap de pocs centenars de metres comencem a enfilar-nos per un sender que ens portarà fins a un poblat ibèric, i des d'on gaudirem d'unes vistes magnífiques de l'Ebre (de lo riu, com diuen la gent de la terra)

  El recorregut de 5km és un continu tobogan i m'ho agafo com sempre, intentant gaudir tant com puc de l'entorn per on passem. Paro el cronòmetre en poc menys de 29' minuts

Torno cap a l'hotel, però abans em paro a admirar el castell que presideix la població riberenca.

Estic molt content d'haver culminat aquest repte, que m'ha permès trepitjar totes les comarques del nostre país.

Empúries 10k.

 

   M'havia apuntat a la mitja marató, però un refredat-al·lèrgia 10 dies abans de la competició em va fer desistir per prudència a enfrontar-me als 21k, i a darrera hora vaig canviar la distància pels 10k. Com és ja costum quan participo en aquesta cursa, aprofitem per passar el cap de setmana a l'Escala i d'aquesta manera fer la tradicional visita a la llibreria Vitel·la on sempre trobo algun petit tresor literari;

   L'endemà me'n vaig fins a les ruïnes d'Empúries a peu des de l'Escala. És una passejada bellíssima vora mar d'uns 20' que sempre agraeixo, en aquesta ocasió sota un lleuger plugim que perfuma tot el trajecte que faig fins al lloc de sortida de la cursa. Mentre espero que arribin en Toni i la Carme en Joan es prepara per iniciar, ell sí, la mitja marató, que surten juntament amb els maratonians. Nosaltres encara haurem d'esperar-nos 10` per fer els 10k. 

  Bones sensacions. Hem baixat de l'hora 58'34" i encara que és un temps modestíssim hem aconseguit la posició 225 de 415 arribats, que no està gens malament, i la Carme arriba en segona posició en la seva categoria.

  Tinc possibilitats d'acabar el repte 1 cursa-1 comarca durant aquest mes de maig. A veure!

´Mitja marató de la Garrotxa.

 

   L'ajornament de la cursa de muntanya La cameta coixa a Miravet fins a l'octubre per motius mediambientals em va fer decidir apuntar-me per cinquena vegada a la mitja marató d'Olot. Només arribar he vist a les llistes penjades que en Joan també la feia, i quan ens hem trobat, m'ha comentat que en Moha també estava disposat a fer els 21km, que amb la bonança excessiva que estava fent, feia presagiar que no seria gens plàcida. Saludo l'Eva Serradell, crec que hauré d'entrenar molt si vull aconseguir els seus sempre bons temps que fa quan competeix. Abans de córrer ens fem la foto de rigor:

  M'havia proposat inicialment acabar la cursa en 1h55', però ja a la meitat m'he adonat que més aviat la podria acabar al voltant de les 2h06'. Hauria hagut de patir massa i no paga gens la pena. És curiós, després de tantes curses, encara m'emociono a la sortida i a l'arribada, deu ser que encara estimo practicar aquest esport que tant m'ha ajudat i m'està ajudant a viure.

  Aturo el cronòmetre en poc més de 2h05', després d'uns 21 km per zones bellíssimes de la Garrotxa.

   Ens hem guanyat l'espatlla que ofereix l'organització a tots els atletes que acabin la mitja marató. Cada queixalada que hi farem ens farà recordar totes les gambades que hem hagut de fer per merèixer-nos-la.

Mitja marató de Granollers.

  Si no m'erro és la 13ena vegada que faig la mitja marató de Granollers. En aquesta ocasió, i afavorit pel bon temps i la normalització postpandèmica, la gent de la capital del Vallès i de la Garriga es va bolcar al carrer a animar-nos com mai havia vist, i per uns instants ens va fer pensar en la Behobia. Més de 6000 atletes ens vam aplegar a la sortida i  em vaig proposar amb la Carme d'acabar-la al voltant de les 2 hores.

   Vaig parar el cronòmetre després de gaudir d'una veritable festa esportiva durant 2h5' 41''

Vídeo, a partir del segon 42"

Vídeo. Minut 54'29''

   

Sant Sivestre manlleuenca.

 

       Hi havia ganes de tornar a la normalitat. Si bé el bon temps, amb temperatures molt més suaus de les que correspondrien per la data, ha influït en l'alta participació tant d'atletes com d'espectadors, també és cert que hi havia il·lusió de recuperar una normalitat total que no vèiem des del 2019. Això ens va permetre que després de la cursa, que la vam acabar amb poc més de 27 minuts

poguéssim també recuperar el tradicional brindis que any rere any havíem anat fent a casa. Només desitjo tenir bona salut per continuar practicant aquest esport, que tantes satisfaccions m'ha donat.

  Acabo l'any amb un total de km, d'hores i de desnivell correguts següent:

Cursa solidària TV3. Manlleu

 

   Torno a fer aquesta cursa en què el maridatge esport, solidaritat i salut encaixen perfectament. Sense fer un fred rigorós segueixo  el criteri d'anar una mica abrigat quan el termòmetre assenyala menys de dos dígits i reconec que la roba no m'ha fet gens de nosa. Abans de córrer els 10k he anat a recollir el dorsal i la samarreta, que enguany llueix un disseny relacionat amb les malalties cardiovasculars. He tingut ocasió de parlar amb l'atleta Eva Serradell, que va recollint trofeus en les darreres curses on ha participat.

   Abans de les 11h, hora prevista del tret de sortida, em faig la foto de rigor.

  Però encara hi ha temps per fer-ne una amb tots els participants:

  

   M'he proposat fer un temps al voltant dels 52' minuts i quan arribo tanco el cronòmetre en un temps de 52'30". Objectiu, per tant, assolit. Molt content d'haver pogut participar en aquesta cursa solidària, amb un ambient de tardor preciós. Ara espero també amb il·lusió la sant Silvestre manlleuenca.