dilluns, 20 de juny de 2022

La Ribalera. Pallars Sobirà. 14km

 



  Aprofito l'oportunitat de poder fer una cursa al Pallars Sobirà, i com no podia ser de cap altra manera, de muntanya. De les tres distàncies, 42, 23 i 14 km, trio evidentment la de 14km. Tot i que quan vaig acabar-la, vaig pensar que també hauria pogut fer la de 23 perquè el paisatge s'ho mereix. 
   Decidim fer estada a Sort, capital d'aquesta comarca pirinenca. Quan vam arribar la sorpresa va ser que estaven preparant una baixada de Falles, que són patrimoni de la Humanitat.

   Quan es va fer de nit, de lluny es veien serpentejar una corrua de cuquetes de llum que anaven descendint  la muntanya, amb llanternes perquè la situació de sequera extrema era extremadament perillosa, però que van encendre quan van arribar al poble. Va ser màgic...

  La festa va durar fins a les 2 de la matinada. Teníem el nostre allotjament  a pocs metres d'on es va fer la foguera final, i si tenim en compte que a les 6 del matí m'havia de llevar per anar fins a Tírvia, el repòs que vaig tenir no va ser de gaire qualitat. De tota manera haver pogut gaudir d'aquest espectacle no va tenir preu i el sacrifici me'l dono per ben pagat.
   A 2/4 de 8 arribo a Tírvia. La temperatura és fresqueta, 14 graus. i encara que els 700 metres de desnivell positiu imposen una mica, el fet de no fer una calor excessiva em va animar.







Els 7 primers kilòmetres són els més durs, la pujada fins a les Bordes de la Coma la faig pràcticament tota caminant mentre travessem un bosc pirinenc preciós.









  Un cop assolida la cota màxima, anem fent la carena i ens permet córrer, i després baixar contínuament a partir del km 8 fins al final per uns corriols d'ensomni. Em vaig aturar una altra vegada a fotografiar, en aquesta ocasió el poble de Farrera, on després de l'arcada hi havia un dels 6 avituallaments que hi havia en els 14km de la cursa. L'atenció al corredor va ser excel·lent. És una  cursa absolutament recomanable i que no descarto tornar-la a fer.

 Havent sortit d'aquest poble de postal, observo al fons unes muntanyes entre les quals crec que hi ha la Pica d'Estats i que em va fer pensar per uns instants  en l'any que hi vaig pujar amb un meu amic i en Carles, el nebot.
    Un altre mirador que feia tallar l'alè era el de la Mare de Déu de la Serra. Parada obligatòria per poder immortalitzar aquest moment.

   Al fons ja es veia Tírvia. On vaig arribar després de 2hores i 3 minuts de cursa. No em pensava pas que acabés en la 26a posició de 85 arribats. Quan vaig consultar la classificació em va cridar l'atenció la participació d'un senyor de 82 anys que també la va fer amb un no gens menyspreable temps de 2h i poc més de 45 minuts. 





   Després d'un bon dinar i d'una agradable migdiada, vam anar a fer una volta per Sort. Ens vam adonar que el general Moragues hi va néixer.
   Es va acabant el meu repte. Ja només em queden les comarques de la Terra Alta i de la Ribera d'Ebre.

























diumenge, 5 de juny de 2022

Cantonigròs.

 


   Després d'uns quants anys de no poder gaudir corrent dels meravellosos paisatges del Cabrerès ha tornat enguany aquesta competició que rememora el pioner de les curses populars a Catalunya, en Ramon Oliu. La discreta difusió que se n'ha fet segurament n'ha condicionat l'escassa participació, però probablement ha estat intencionada, per tal de poder avaluar tranquil·lament quins resultats es tenien de la sempre complicada preparació d'una cursa, i poder així assegurar en properes edicions un projecte més ambiciós, i si tenim en compte que l'any que ve serà el 100è  aniversari del naixement de l'eminent enginyer i amant de l'esport nascut a Cantonigròs. De  tota manera la participació de la llegendària Quima Casas ha donat una nota de qualitat en aquesta edició. La incombustible Eva Serradell i la Carme Brugarola no van perdre l'oportunitat de fer-se una foto al costat d'aquesta gran atleta


La meva setena participació en aquesta prova l'he compartida amb la Carme i en Moha, però hi hem trobat altres atletes, amics i coneguts. M'ha fet especial il·lusió prendre la línia de sortida amb en Joan, en David i l'Albert.
   El recorregut no ha variat, després d'una petita volta pel municipi ens hem endinsat pel corriol preciós del  camí dels Enamorats 
fins a dalt l'esplanada al km 5, on hi hem trobat un sempre agraït avituallament d'aigua. A la tornada, i ja en descens, hem pogut gaudir de l'espectacular paisatge muntanyenc que teníem davant dels nostres ulls. Un veritable luxe. I l'arribada, sempre emocionant, ens ha deixat amb ganes de tornar a poder gaudir més endavant del nostre esport preferit.

De tota manera, i si no surt cap entrebanc, el dia 19 faré una cursa de muntanya a Tírvia. D'aquesta manera ja tindré el Pallars Sobirà. Ja en l'etapa final del meu repte: Una cursa, una comarca.













dimarts, 22 de març de 2022

Mitja marató de la Garrotxa.

 


   Mentre espero completar el repte: una cursa-una comarca, me n'he proposat un altre: arribar a les 50 mitges maratons, 100 curses 10k i les que pugui 5k (200 estaria bé). Les 10 maratons ja les tinc fetes, tot i que no descarto fer-ne alguna altra. 
   Després de la pandèmia ha tornat una mitja molt maca, la que organitza el CN Olot. Malgrat la pluja que ens ha acompanyat en els primeres 5 km, un lleuger impermeable no ens ha fet gens de nosa,

no ha estat cap impediment per gaudir del meravellós paisatge garrotxí. Hem anat fent sense patir excessivament amb el propòsit d'arribar a la línia d'arribada abans de les 2h30' que ens dictava l'organització com a temps màxim per aconseguir la clàssica espatlla per als corredors que completen els 21k. I ho vam aconseguir.


   Quan vaig mirar les classificacions em va fer gràcia saber que la Quima Casas, referent de l'atletisme català,  amb els seus 70 anys va arribar poc després de nosaltres. Ens agradaria poder gaudir de l'esport que tant estimem també nosaltres quan arribem a la seva edat. 









diumenge, 6 de febrer de 2022

Mitja marató de Granollers.

 


   Primera cursa del 2022 amb un fort regust nostàlgic. 12a participació en una de les mitges maratons més boniques del nostre país. La primera va ser l'any 2005, amb la participació del mític Haile Gebreselassie. D'això, per tant, ja en fa 17 anys! I sembla que fos ahir. Més que un tòpic és una realitat: el temps s'escola que ni ens n'adonem. Per això, envoltat de tanta gent que tenia ganes de córrer, ergo, de sentir-se viu, em va omplir d'una enorme felicitat. Reconec que m'hi vaig apuntar sense pensar-m'hi, el meu objectiu era fer els 21k d'Olot, però davant de la incertesa de si es faria o no en l'estat encara pandèmic actual, em va fer decidir a participar-hi a poques setmanes vista. I ho vaig encertar. L'ambient esportiu és únic, amb la gent de Granollers, les Franqueses i de la Garriga abocada al carrer animant els centenars d'atletes que ens hi vam aplegar.
    Abans de sortir, em va agradar molt retrobar-me amb en Joan, que s'ha convertit en el corredor més entusiasta del nostre petit grup, i que amb el seu exemple ens engresca contínuament a practicar l'atletisme.

  Dia fresquet, però radiant, per tant, amb unes condicions immillorables per a una cursa de fons. Al cap hi tenia fer la mitja marató al voltant de les 2 hores, i quan vaig arribar a la Garriga em vaig adonar que ho podia aconseguir, estava prou bé de cames per fer el retorn cap a Granollers més ràpid que els primers 10km i mig que ja havia realitzat. Les dades que ens ha ofert l'organització amb el control que ens fan cada 5km m'ho confirmen: els meus primers 10km els vaig fer en 58'27'' i els segons 10km en 54'27''. El km i 100 metres restants que em quedaven els vaig fer en 5' i 55'', que sumaven tot plegat el temps final de 1h58'55''. 

   Mentre no trobi curses que em permetin completar el meu repte "una comarca, una cursa", n'aniré buscant d'altres que em plaguin, ara que de mica en mica se'n van normalitzant les organitzacions, després de dos anys pandèmics que n'han limitat moltíssim la possibilitat de participar-hi. Avui mateix he tf al CN Olot i m'han assegurat que tenen la intenció d'obrir inscripcions a finals de setmana i que es farà la mitja de la Garrotxa al mes que ve.

Vídeo. Surto al temps 1h33'45''

Km 4
Km 18

Vídeo de la mitja. Surto al minut 52'46''

















divendres, 31 de desembre de 2021

Sant Silvetre manlleuenca.

 

     La construcció del carril bici ha ocasionat que l'organització hagués de buscar un nou circuit. Si bé en un primer moment em va saber greu, som animals de costums, quan vaig anar a buscar el dorsal el dia abans em vaig adonar dels avantatges d'aquest canvi: amb  les portes obertes del centre cívic  es podria oferir als atletes un espai cobert  d'aixopluc o lavabos...això no podia ser de cap de les maneres en l'antic recorregut.
   Cal reconèixer i valorar l'esforç immens dels organitzadors per tal de donar el màxim de seguretat als corredors, i si tenim en compte l'alt nivell de contagi covid que tornem a patir. Malgrat la situació, que sens dubte va fer que molts atletes decidissin quedar-se a casa, prop de 400 participants van poder acomiadar l'any practicant l'esport que ens agrada. He estat molt content dels meus gairebé 26' que vaig trigar a completar el circuit, però encara més de poder haver viscut altra volta aquesta cursa tan nostrada. Només vaig trobar a faltar el brindis que fèiem a casa després de la cursa els concurres que hi havíem participat. De tota manera haver pogut tornar a fer-la després que fos anul·lada l'any passat ha estat un pas de gegant. 
   Espero que l'any 2022 em permeti acabar el meu repte esportiu de fer una cursa a cada comarca catalana, que només me'n queden 3! I que tinguem tots molta salut per poder continuar gaudint del nostre esport favorit.
   Deixo l'any 2021 amb uns quants centenars de km acumulats entre entrenaments i curses:





diumenge, 19 de desembre de 2021

10 km per la Marató de TV3. Manlleu

 


   Bon maridatge esport-salut-solidaritat. Sempre he entès aquesta cursa d'aquesta manera. Em sento orgullós del meu petit país que s'aboca amb diferents activitats a participar any rere any a recollir diners per a la investigació de diferents malalties, enguany dedicat a la salut mental. 
  Matí gèlid, però els -3 graus amb boira no han estat cap impediment per córrer els 10km que transcorren per paratges tan coneguts i estimats del meu poble. Abans he saludat els pocs concurre-et-gaude que anem quedant i ens hem fet la foto de rigor.

  Estic content dels meus 53'14'' reals. M'he sentit molt bé i he gaudit del sempre màgic paisatge emboirat de tot el recorregut.
 Ara espero amb il·lusió la sant Silvestre manlleuenca, que canvia de recorregut després de la construcció del magnífic carril bici que han fet a Manlleu, però que podria ser perillós per als corredors. 





diumenge, 21 de novembre de 2021

Cursa Comte Guifré. Ripoll. 10k

 


   Tot i que no soc partidari de fer dues curses consecutives, vaig acceptar el convit de la Carme de participar a la cursa del seu poble. Decisió encertada, perquè em va permetre també de retrobar en Joan, en Moha i d'altres companys i coneguts que feia molt temps que no veia. Ambient fred però assolellat i amb normes antipandèmiques generalment seguides per la majoria dels atletes:


   Ens vam proposar com a repte baixar de l'hora. Es tractava, per tant, de dur un ritme una mica per sota dels 6'. En Moha, que ja havia fet el Córrer per córrer manlleuenc, no ens va poder seguir a partir del km 3 aproximadament. Es tracta sempre de no forçar el que et dicta el cos i no patir excessivament... ben fet. Em vaig deixar portar per la Carme i en el km 6 em vaig adonar que podríem fer els 10k entre 56 i 58 minuts.


    I així va ser, en poc més de 56' vam travessar la sempre emocionant arribada davant el monestir de Ripoll.

   Com que de moment no trobo curses a les 3 comarques que em falten, és molt possible que faci la cursa solidària de TV3 i la sant Silvestre manlleuenca. Que la salut ens acompanyi i que el seny dels ciutadans permeti poder practicar l'esport que tantes satisfaccions ens dóna. (No em sé estar d' aquest diacrític, mestres Fabra i Solà  de segur que hi estarien d'acord)