divendres, 18 d’octubre de 2019

Darrer tram de la Marxa per la llibertat.


Resultat d'imatges de marxa per la llibertat 2019
  En Joan em convida a participar a la Marxa per la llibertat, i amb molta il·lusió finalment hi puc anar. Desenes de milers de persones vam respondre a aquesta convocatòria com a mitjà pacífic de protesta, a imitació de la marxa de la sal de Gandhi, per la injusta sentència cap als presos polítics. Dels 100 km que es podien fer, nosaltres ens vam afegir a l´últim tram de 20km, des de sant Quirze del Vallès fins a la capital de Catalunya. No entenc com després de tants anys de manifestacions massives, els governs espanyols les han ignorades, sempre amb tanta indiferència i menyspreu. Qualsevol estat que es manifestés democràtic i que ho fos realment, hauria dialogat i intentat buscar-ne una solució negociada.
A punta de dia arribem a la població vallesana i ens disposem a iniciar la marxa. L'emoció que em produeix compartir el que sento amb tanta gent no m'abandonarà durant totes les 5 hores que durarà el trajecte, ni la resta de la meva vida.



Quan arribem a Barcelona ens acomiadem de les companyes que  han compartit la caminada amb nosaltres, perquè volen anar a la manifestació de la tarda. En Joan, en Moha i jo havíem decidit tornar a peu fins al cotxe. El que no sabia era que passaríem per paratges bellíssims i carregats d'història i que són tan a l'abast de la ciutat comtal. La serra de Collserola, farcit de corriols i camins de terra, ens ha ofert vistes espectaculars i racons realment bonics, com el pi centenari anomenat d'en Xandri. Arbre monumental que la gent de sant Cugat va salvar de l'especulació urbanística salvatge, que hauria fet desaparèixer no només aquest arbre, sinó el seu entorn, d'un valor natural i paisagístic indiscutible.


Hem acabat fent en total,una mica més de 47 km. Se'ns ha fet fosc pel camí, però realment contents d'una jornada per recordar-la sempre, i  en tots els sentits.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada