diumenge, 6 d’octubre de 2019

Mitja marató de muntanya de Falset


Resultat d'imatges de marató del priorat 2019


  Expedició amb la Maria al Priorat, des de divendres fins diumenge amb l'excusa de la meva  participació en la mitja marató de muntanya de Falset. Si els 21km ja em feien respecte, no en parlem pas de la marató, i més quan es tracta de superar desnivells considerables. Confesso que, fins i tot, si haguessin ofert l'opció de córrer 10km, hauria triat sense cap mena de dubte la distància més curta. De tota manera, cal tenir en compte que des de l'organització, ja se'ns va informar del caràcter festiu de la cursa i que es convidava els participants a oblidar el cronòmetre i de gaudir dels avituallaments proveïts amb els famosos i potents garnatxes de la terra, i alhora anar disfressats. Inevitablement em va venir al cap la participació a la famosa marató del Médoc que, fa 10 anys ja,  vaig poder gaudir amb la Carme, en Joan i en Josep Maria. També s'ha de dir, i molt assenyadament, que l'organització ens advertia de l'exigència de la prova i que calia anar-hi ben preparat. I els atletes n'eren ben conscients perquè a la marató hi va haver 101 arribats mentre que a la mitja vam ser-ne 547.
   El fet que hi hagués presents corredors de 15 països d'arreu del món, denota que aquesta cursa va agafant popularitat, tot i que pel fet també de ser de muntanya, es limita el nombre d'inscripcions.
Arribem a la capital del Priorat divendres al migdia, la qual cosa ens permet havent dinat d'explorar aquesta població que no arriba als 3000 habitants, però que està prenyada d'història.




  L'endemà ens escapem al cor del Montsant a veure les restes de la cartoixa d'Escaladei. L'entorn és d'una bellesa i d'una solitud que fa posar els pèls de punta. Un cel extremadament nítid, enlluernadorament blau i transparent, donava un to místic al lloc,de recolliment, d'harmonia amb la natura, que ens fa imaginar la vida que havien de dur els monjos cartoixans en aquella època.



L'etiqueta d'un vi que vaig trobar a Falset conté un dibuix que ens permet saber com havia de ser aquesta cartoixa abans de la seva destrucció després de la desamortització de Mendizábal.


   També ens va plaure d'anar a Porrera. Poble que gràcies a en Lluís Llach s'ha fet famós arreu del nostres país. En vam visitar també la botiga del poble, on hi ha una bona mostra dels vins de la contrada.

  I arribem al diumenge. Em llevo d'hora per fer un bon esmorzar, però faig el mandra a l'habitació fins a les 9. Tinc la sortida en una de les catedrals del vi d'aquestes terres, i a 5' a peu de l'hotel on ens hostatgem. Quan hi arribo m'adono ràpidament de l'ambient festiu que s'hi respira amb més de la meitat dels participants amb les disfresses més variades que ens puguem imaginar. Abans que ens adverteixin per megafonia que ens podem anar preparant, em faig la fotografia de rigor.

Ens fan entrar dins la cooperativa Falset Marçà i ens adonem de la grandiositat d'aquest celler.
I tot seguit comencem l'aventura atlètica pels 21 km que ens faran passar per 6 avituallaments amb música en directe i bons vins. De tota manera els gairebé 700 metres de desnivell positiu la converteixen en una prova força exigent.

Sé que si hagués participat en aquesta cursa amb concurres, de segur que ens hauríem disfressat i que hauríem fet parada i fonda a cadascun d'aquests avituallaments. Jo només m'aturo per menjar una mica, beure beguda isotònica i fer també un petit tastet dels excel·lents garnatxes que ens ofereixen. I continuo fent la meva. És per això que quan arribo a casa quedo "sorprès" de la posició que he aconseguit a la general. De segur que en una cursa normal hauria quedat força més enrere. De fet...no em va preocupar en cap moment, perquè sempre, i des de sempre, he donat prioritat a l'equilibri entre la satisfacció i l'esforç, procurant patir el mínim possible.





Ja puc acolorir el Priorat en el meu mapa. De mica en mica vaig completant la meva peculiar col·lecció de curses arreu del país.














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada