diumenge, 9 d’octubre de 2016

10K Roda de Ter


    En Joan acaba d'arribar de viatge amb alumnes de l'institut i es veu amb cor de fer la mitja! És molt valent! Ara, que en Moha, tot i la lesió que té, també s'hi ha atrevit!!! En Gerard i jo farem la de 10km. Ah! I estrenem recorreguts en aquesta competició tan veterana i consolidada.
   Em fa l'efecte que la temperatura és l'adequada per no patir calor i m'ofereixo acompanyar en Gerard, però prefereix fer la seva cursa sense pressió de ningú i es proposa anar a 5'. Comencem amb puntualitat i deixo passar els primers quilòmetres de pujada cap a les Cases Noves a un ritme suau i aprofito la baixada per incrementar el meu ritme. Baixo amb facilitat dels 5', però em proposo que si pateixo massa no tindré cap mena de prevenció a baixar-ne la intensitat. I així ho faig, quan és pla i avall accelero i quan fa pujada freno...el patiment mai ha d'ofegar la satisfacció de córrer! Sempre ho he tingut clar i ara més que mai. Fins i tot em menjo els quilòmetres finals sense mirar el cronòmetre i quan arribo m'adono que baixaré dels 50' del marcador oficial de l'arc d'arribada. El meu rellotge em marca 48'52". Feia molt de temps que no feia un temps semblant i el més important: la lesió coneguda com a pota d'ànec, la tinc molt ben controlada i no me n'he sentit gens ni mica. De tota manera, per evitar sorpreses, ja tinc hora al fisioterapeuta per dimarts de la setmana que ve. 
   Propera cursa: Córrer per córrer de casa!!!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada