Mitja marató de Granollers

   M'estic preparant per la marató d'Empúries i en el programa d'entrenament que segueixo, la clàssica mitja marató de Granollers em coincidia amb tirada llarga, si bé hauria hagut de fer 35km Galloway, els 21km que em proposo fer sense parar ja faran el fet. 3 dies abans de l'esdeveniment em truca en Moha i em diu que vindrà a córrer a la capital vallesana, no li penso demanar si se l'ha pogut preparar més bé que la de Ripoll o la de Mataró en què els últims km se li van fer un veritable calvari.

   Divendres me'n vaig amb la Maria i els pares a buscar el dorsal de la Carme i el meu, en Moha correrà sense. Mentre les senyores passegen per la Porxada, jo i el meu pare ens dirigim a l'espai Roca Umbert. D'un tros lluny veiem una cua important que arriba al carrer, i en un primer moment ens temem una espera llarga, però l'excel·lent organització fa que en uns 10 minuts ja hagi recollit també els generosos obsequis d'aquesta edició.

  Enguany, i com també ja és tradició en la mitja de Granollers, hi ha la presència de noms coneguts de l'atletisme de fons, dels quals destacava sens dubte en Dennis Kimetto, posseïdor del récord del món de Marató. Això sempre esdevé un bon reclam i no deixa de ser una demostració de l'alt nivell i del prestigi consolidat d'aquesta cursa. De tota manera el discret 7è lloc final em va decebre una mica i no em val que es justifiqués dient que s'està preparant per  la marató de Boston. Els organitzadors i tothom n'esperava alguna cosa més.

   La previsió meteorològica ens va alertar de possibles pluges i així va ser, perquè ens va acompanyar gairebé els 9km darrers. Els comentaris dels atletes coincidien que ja era mala sort que després de gairebé 3 mesos de sequera acabéssim ben xops. De tota manera, malgrat que el vent i la pluja no ens ho va pas posar fàcil, vaig fer un bon plantejament de cursa:començar molt conservadors i a mesura que ens menjàvem els km anar augmentant la velocitat, i crec que ens va sortir molt i molt bé, és de les mitges que he gaudit més en el sentit que no ens va fer mai la sensació d'arribar al límit. La gràfica mostra l'evolució constant de l'augment progressiu de velocitat. 

   De tota manera vam deixar enrere en Moha al km 17. Tal i com va passar en les altres dues mitges, la manca d'entrenament li va passar factura una altra vegada. Vam acabar la cursa enmig d'un ambient espectacular,amb la gent animant els corredors, tant a la Garriga com a Granollers. La pluja després de tants dies també va ser benvinguda per tothom.

Els temps que faig sempre són modestíssims, però per mi el més important és ser feliç practicant l'esport que m'ha donat tantes i tantes satisfaccions.