En Joan m'ha passat a buscar a casa i a Roda falta gent! Recollim el "pitrall" i ens dirigim al punt de sortida.
Cursa preciosa! El maridatge esport-solidaritat-música-nit ha funcionat a la perfecció. I a més a més si hi afegim que era la primera vegada que hi participàvem, el factor sorpresa ha estat constant i l'emoció per saber què ens trobaríem ha donat un plus d'interès impagable a la cursa . Les àries de Bellini abans de començar a córrer, els trams urbans amb escales, corriols, l´ús del frontal i el fet de saber que els diners estaven destinats a la fundació de Sant Tomàs ha fet que tot plegat convertís aquest esdeveniment esportiu amb alguna cosa especial i diferent a què estem acostumats.
Estic content, tinc la sensació que he començat amb bon peu les meves vacances. Per celebrar-ho hem tastat un Tokinoka (la fragància del temps). Abans d'anar a dormir he llegit Basho...el cel és a la Terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada