Mitja marató d'Empúries

  El que havia de ser la meva desena marató es va convertir en una mitja marató. Una forta tramuntanada va obligar els mossos a aconsellar a l'organització de suspendre la marató. Vaig arribar el dia abans a l'Escala amb la Maria. Abans d'anar a l'hotel vaig anar a recollir el pitrall al pavelló municipal i em vaig entretenir una mica a estudiar el recorregut, que de fet ja el tenia prou conegut.

Ens allotgem en un hotel senzillet però molt ben situat, que ens permet passejar pel centre de la vila sense haver de caminar excessivament. Un bon plat d'arròs per dinar i un altre de pasta per sopar m'asseguren la gasolina necessària per afrontar amb seguretat la prova reina de l'atletisme. Si m'hagués fixat amb més atenció en els núvols esfilagarsats que es veien des del passeig, potser m'hauria adonat del canvi de temps que ens esperava l'endemà.

De fet, ja de matinada el fort vent que va començar a bufar em va despertar més d'una vegada, però no em va passar en cap moment pel cap que fos tan rigorós com per suspendre la cursa. Quan em vaig llevar i em vaig dirigir cap al punt de sortida a uns 2km del lloc on estàvem hostatjats, em vaig adonar que la força del vent era majúscula i que seria un entrebanc important a l'hora de córrer. L'onatge cada vegada era més fort 

i em vaig adonar que els organitzadors havien decidit ajaure les tanques per evitar que el vent se les endugués.

Quan vaig arribar a les envistes de les ruïnes d'Empúries vaig buscar de seguida un refugi que permetés treure'm el xandall còmodament abans de deixar la motxilla al guarda-roba. Quan faltaven 15´per començar la cursa, per megafonia ens van fer reunir a tots els maratonians i ens van anunciar  la decisió de suspendre-la per motius de seguretat i que si volíem ens podíem afegir a la mitja marató. Per compensar aquesta mesura ens han inscrit gratuïtament ja a la marató de l'edició del 2017. Comprenc l'astorament dels atletes, una marató requereix molts mesos de preparació, però davant d'aquestes circumstàncies, jo em vaig posar a la pell dels organitzadors i jo hauria actuat de la mateixa manera.

Així que em vaig disposar a participar en la prova dels 21km...i renoi, si bé en un començament vaig pensar que potser no n'hi havia per tant, al cap d'uns quants km els cops de vent de més de 100km per hora em van deixar les idees clares en aquest punt. En determinats moments em desplaçava, m'aturava i sovint em feia entrebancar! Prefereixo més  aguantar fred o a  entomar pluja  que no pas el vent, que quan feia aixecar la sorra se'ns clavava a la pell com agulles.

Estic satisfet del meu modest temps: 1h50'40''. 

   Com es pot veure arribo amb la gorra a la mà, més d'una vegada vaig estar a punt de perdre-la per la força del vent!

 De moment vull reposar de la disciplina que em vaig imposar en els darrers mesos per tal d'assegurar que podia acabar la marató,  només vull córrer ara per plaer,  córrer per córrer!