Mitja marató d'Olot.

   Feia temps que tenia al cap participar en aquesta mitja, però la preparació d'altres curses sempre m'ho impedia. Finalment ho tenia a l'abast, tot i que la recent participació a la marató de les Vies Verdes em feia témer que potser no hi arribaria del tot recuperat dels 42km. La Carme finalment també hi participa, malgrat que va ser dubte fins a l'últim moment: nevada el dia abans, manca d'entrenaments a la darrera setmana, compromisos familiars...Vaig estar molt content quan em va dir, dissabte al vespre, que s'afegia a l'aventura! El pernil de regal a tots els atletes que acabessin la cursa era força temptador i de segur que hi va contribuir!He he!

   El dia, tot i que al començament força fred, es presenta esplèndid. Ens vam trobar en Moha, que volia fer els 10k i un seu company, que es va interessar pel mètode Galloway, que va fer també els 21k. 

   Comencem la cursa i després de travessar la ciutat d'Olot, ens endinsem a la vall d'en Bas amb un paisatge primaveral amb una lluminositat espectacular. Ara em penedeixo de no haver-ne fet alguna foto, però no tenia prou ulls per gaudir-ne i me'n vaig oblidar, a vegades penso que la necessitat d'enregistrar el que veiem ens impedeix viure-ho amb la intensitat que es mereix l'ocasió. Fem les parades pertinents del mètode Galloway i fem un temps oficial d'una mica més de 2h!

 Abans d'arribar a la meta, veiem molts atletes amb un somriure d'orella a orella amb el pernil carregat a l'espatlla, i que ens animen a arribar aviat perquè s'estan acabant! He he! Estem molt contents i si res ho impedeix, hi tornaré al 2018!

Marató vies verdes. Ruta del carrilet.

    Des dels seus orígens, aquesta marató em va cridar l'atenció pel seu recorregut. Sense ser de muntanya, defuig la cursa clàssica d'asfalt i s'endinsa sovint per paratges de gran interès paisatgístic, Es va seguint la ruta del carrilet Girona-Sant Feliu, però amb final  a platja d'Aro per tal de completar els 42,195 metres. En David March em va acabar de convèncer, tot i que finalment per culpa d'una lesió no l'ha poguda fer. La Carme s'hi ha apuntat també.  I en Joan, dins la seva programació d'acabar 50 mitges maratons, ha participat en els 21k...per cert, ha assolit una molt meritòria 3a posició! 

   El vídeo de promoció d'aquesta cursa encara em va fer augmentar més el desig de participar-hi:

   El fet que el recorregut sigui unidireccional: Girona-Platja d'Aro, ens ha obligat a matinar molt per poder agafar el bus que ens havia de portar al punt de sortida inicial. L'excel·lent organització i l'atenció al corredor que hem rebut en tot moment, ha fet que aquest inconvenient hagi estat oblidat ràpidament. De les 4 distàncies possibles (10k, 21k, 30k i 42 k) la marató ha estat la menys participativa amb poc més de 200 participants, 226 arribats per ser exactes.

    Ens hem proposat seguir el mètode Galloway, és a dir, córrer una milla i caminar 1 minut per tal d'assegurar que podíem acabar la cursa sense un desgast excessiu. A més a més, també hem seguit la pauta que ens va donar la prova d'esforç de no passar jo, de les 160 pulsacions i la Carme de 162.

 A partir del km 35 aproximadament, he constatat que passava d'aquest llindar i he baixat moltíssim el ritme per no forçar el motor, la qual cosa ha evitat un sofriment que hauria estat excessiu i absurd, quan el que pretenem és, per davant de tot, i malgrat la duresa inevitable de la prova, gaudir-ne tant com sigui possible. El paisatge hi ha contribuït moltíssim, així com la companyia de la Carme, amb qui he compartit moltes curses.

    Aquesta ha estat la meva desena marató. Acabar-ne qualsevol dóna una satisfacció enorme, que només els qui formem part d'aquest món poden valorar i entendre. El meu modestíssim temps no ha provocat que avui deixés d'emocionar-me una altra vegada quan he creuat la línia d'arribada.

   

   

Mitja marató de Granollers. 2017

   La mitja marató de Granollers sempre ha estat especial per mi, la d'enguany perquè és la primera cursa que faig el 2017 i perquè, sense ni saber-ho, he finalitzat la que ha fet 10 a la capital vallesana. Va ser la de les primeres mitges que vaig fer, i l'ambient que es respira quan arribes a la Garriga o els 3km finals a Granollers m'han fet pensar en la Behobia, després d'haver pogut viure-la i gaudir el 2011. 

   Estic preparant la marató de les Vies Verdes amb la Carme (finalment en David, per culpa d'una lesió, no la podrà fer, i en Joan farà la mitja) Aquesta  tirada de 21km ens ajudarà a acabar d'arrodonir els entrenaments que hem estat fent des de fa uns quants mesos. Hem compartit els primers 10km amb en Moha, però acaba de sortir d'una lesió i molt prudentment ha alentit el ritme, mentre la Carme i jo anàvem seguint amb el que ens proposem realitzar a la marató. No cal dir, que abans de començar la cursa ja ens sentíem tots plegats uns veritables campions i no hem dubtat ni un moment a pujar al podi.

   Hem aplicat el mètode Galloway des del començament, però a les envistes de Granollers, quan faltaven 5km i ens hem adonat que anàvem molt i molt bé, hem "volat" fins a la meta amb un somriure d'orella a orella. El crono s'ha aturat a 1h58'30'', temps modestíssim, però he tornat a ser feliç com un nen, això ja no m'ho pren ningú.

 Propera fita: els 42km195m que ens separaran de Girona a Platja d'Aro per la via del carrilet. També serà la meva desena marató. Desitjo gaudir-la tant com aquesta mitja de Granollers.

   

Sant Silvestre. Manlleu

   

És un luxe poder fer la sant Silvestre davant de casa i encara més, havent acabat, fer un brindis de comiat de l'any que finalitza.

 Llàstima que una lleu tendinitis no ha permès que la Carme hi pogués participar, així com l'Eudald, que s'està recuperant d'una malaltia, i en Martí, que no ha pogut venir. A veure si a la propera edició podem ser més colla. Amb en Joan fem un escalfament d'1,5km en un ambient tèrmic força fred, però compensat amb escreix per l'escalfor humana, perquè tornarà a ser una sant Silvestre molt participativa. Em proposo fer 25' i si és possible menys. Em sento molt bé i de seguida veig que serà possible aconseguir l'objectiu que m'he proposat sense patir gaire. Paro el cronòmetre amb poc més de 23' i, molt satisfet me'n vaig cap a casa. En Joan ha fet més bon temps que jo sense despentinar-se! Bona cursa i bona companyia...si no és això la felicitat és que no existeix.

Entre Ponts. Roda de Ter.

  Continuem la preparació per a la marató de les Vies Verdes i el programa que seguim exigia per diumenge fer una competició de 5km. Aprofitem l'Entre Ponts i passem l'entrenament a dilluns, diada de sant Esteve. En Joan ja fa dies que va dir que hi volia participar i la Carme finalment pot venir, la malaltia d'un familiar feia dubtar-ne la seva participació. Arribem a Roda i escalfem una mica entremig d'una boira espessa que convida a no estar gaire aturats. Hem anat saludant coneguts i finalment veiem en Joan i familiars seus que participaran a la cursa. Després de la foto de rigor

   ens situem a la línia de sortida i em proposo amb la Carme seguir un ritme de 5'. Les dues pujades que hem de fer del pont, amb un desnivell molt fort ho impedeixen, però ens hi acostem força; 25'40''. Ens premiem l'esforç amb una excel·lent xocolata desfeta, i ja tenim al cap la sant Silvestre manlleuenca. 

   

Cursa solidària per la marató de TV3.

   Necessito fer tirada llarga de cara a la marató de les Vies verdes de febrer, però també m' agrada col·laborar a la marató solidària de TV3. Molt bé el club de boxa Hook School i l'Olímpic Manlleu que ho permeten!   La Carme, que també vol tornar a emular Filípides s'hi ha apuntat i, per tant, decidim fer una tirada tranquil·la abans de "competir", i ens surten 14km. Com que la cursa de 10 ja serà més exigent ho donem per bo. 24 km ens permetran saber com estem de fons. Som molt prudents a les pujades i anem fent fins a completar-la per sota de l'hora i ens adonem que estem prou bé. D'aquí a 3 setmanes tocarà fer més de 30km! Abans l'Entre ponts de Roda i la sant Silvestre manlleuenca!!!

10K Roda de Ter

    En Joan acaba d'arribar de viatge amb alumnes de l'institut i es veu amb cor de fer la mitja! És molt valent! Ara, que en Moha, tot i la lesió que té, també s'hi ha atrevit!!! En Gerard i jo farem la de 10km. Ah! I estrenem recorreguts en aquesta competició tan veterana i consolidada.

   Em fa l'efecte que la temperatura és l'adequada per no patir calor i m'ofereixo acompanyar en Gerard, però prefereix fer la seva cursa sense pressió de ningú i es proposa anar a 5'. Comencem amb puntualitat i deixo passar els primers quilòmetres de pujada cap a les Cases Noves a un ritme suau i aprofito la baixada per incrementar el meu ritme. Baixo amb facilitat dels 5', però em proposo que si pateixo massa no tindré cap mena de prevenció a baixar-ne la intensitat. I així ho faig, quan és pla i avall accelero i quan fa pujada freno...el patiment mai ha d'ofegar la satisfacció de córrer! Sempre ho he tingut clar i ara més que mai. Fins i tot em menjo els quilòmetres finals sense mirar el cronòmetre i quan arribo m'adono que baixaré dels 50' del marcador oficial de l'arc d'arribada. El meu rellotge em marca 48'52". Feia molt de temps que no feia un temps semblant i el més important: la lesió coneguda com a pota d'ànec, la tinc molt ben controlada i no me n'he sentit gens ni mica. De tota manera, per evitar sorpreses, ja tinc hora al fisioterapeuta per dimarts de la setmana que ve. 

   Propera cursa: Córrer per córrer de casa!!!