Des dels seus orígens, aquesta marató em va cridar l'atenció pel seu recorregut. Sense ser de muntanya, defuig la cursa clàssica d'asfalt i s'endinsa sovint per paratges de gran interès paisatgístic, Es va seguint la ruta del carrilet Girona-Sant Feliu, però amb final a platja d'Aro per tal de completar els 42,195 metres. En David March em va acabar de convèncer, tot i que finalment per culpa d'una lesió no l'ha poguda fer. La Carme s'hi ha apuntat també. I en Joan, dins la seva programació d'acabar 50 mitges maratons, ha participat en els 21k...per cert, ha assolit una molt meritòria 3a posició!
El vídeo de promoció d'aquesta cursa encara em va fer augmentar més el desig de participar-hi:
El fet que el recorregut sigui unidireccional: Girona-Platja d'Aro, ens ha obligat a matinar molt per poder agafar el bus que ens havia de portar al punt de sortida inicial. L'excel·lent organització i l'atenció al corredor que hem rebut en tot moment, ha fet que aquest inconvenient hagi estat oblidat ràpidament. De les 4 distàncies possibles (10k, 21k, 30k i 42 k) la marató ha estat la menys participativa amb poc més de 200 participants, 226 arribats per ser exactes.
Ens hem proposat seguir el mètode Galloway, és a dir, córrer una milla i caminar 1 minut per tal d'assegurar que podíem acabar la cursa sense un desgast excessiu. A més a més, també hem seguit la pauta que ens va donar la prova d'esforç de no passar jo, de les 160 pulsacions i la Carme de 162.
A partir del km 35 aproximadament, he constatat que passava d'aquest llindar i he baixat moltíssim el ritme per no forçar el motor, la qual cosa ha evitat un sofriment que hauria estat excessiu i absurd, quan el que pretenem és, per davant de tot, i malgrat la duresa inevitable de la prova, gaudir-ne tant com sigui possible. El paisatge hi ha contribuït moltíssim, així com la companyia de la Carme, amb qui he compartit moltes curses.
A partir del km 35 aproximadament, he constatat que passava d'aquest llindar i he baixat moltíssim el ritme per no forçar el motor, la qual cosa ha evitat un sofriment que hauria estat excessiu i absurd, quan el que pretenem és, per davant de tot, i malgrat la duresa inevitable de la prova, gaudir-ne tant com sigui possible. El paisatge hi ha contribuït moltíssim, així com la companyia de la Carme, amb qui he compartit moltes curses.
Aquesta ha estat la meva desena marató. Acabar-ne qualsevol dóna una satisfacció enorme, que només els qui formem part d'aquest món poden valorar i entendre. El meu modestíssim temps no ha provocat que avui deixés d'emocionar-me una altra vegada quan he creuat la línia d'arribada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada