La mitja marató de Granollers sempre ha estat especial per mi, la d'enguany perquè és la primera cursa que faig el 2017 i perquè, sense ni saber-ho, he finalitzat la que ha fet 10 a la capital vallesana. Va ser la de les primeres mitges que vaig fer, i l'ambient que es respira quan arribes a la Garriga o els 3km finals a Granollers m'han fet pensar en la Behobia, després d'haver pogut viure-la i gaudir el 2011.
Estic preparant la marató de les Vies Verdes amb la Carme (finalment en David, per culpa d'una lesió, no la podrà fer, i en Joan farà la mitja) Aquesta tirada de 21km ens ajudarà a acabar d'arrodonir els entrenaments que hem estat fent des de fa uns quants mesos. Hem compartit els primers 10km amb en Moha, però acaba de sortir d'una lesió i molt prudentment ha alentit el ritme, mentre la Carme i jo anàvem seguint amb el que ens proposem realitzar a la marató. No cal dir, que abans de començar la cursa ja ens sentíem tots plegats uns veritables campions i no hem dubtat ni un moment a pujar al podi.
Hem aplicat el mètode Galloway des del començament, però a les envistes de Granollers, quan faltaven 5km i ens hem adonat que anàvem molt i molt bé, hem "volat" fins a la meta amb un somriure d'orella a orella. El crono s'ha aturat a 1h58'30'', temps modestíssim, però he tornat a ser feliç com un nen, això ja no m'ho pren ningú.
Propera fita: els 42km195m que ens separaran de Girona a Platja d'Aro per la via del carrilet. També serà la meva desena marató. Desitjo gaudir-la tant com aquesta mitja de Granollers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada