Davant la situació que ha provocat la pandèmia, i que les curses arreu han estat anul·lades, l´única possibilitat era fer-ne una de virtual. I vaig trobar que existia aquesta cursa, que era a més a més solidària amb l'associació Metges sense fronteres, organització també molt implicada en la lluita contra el coronavirus. Se'm feia realment una mica complicat perquè no disposo de cinta de córrer, però el garatge podia fer el fet. Vaig fer unes quantes sessions d'entrenament. Això sí, el ritme de cursa lentíssim, i malgrat tot, amb un elevat risc de lesió, perquè no estava acostumat a girs constants que em carregaven força els genolls.
Ha estat una sort que la primera fase de desconfinament hagi coincidit amb els 5 dies que es podia fer la cursa, i els 5km els he pogut fer a fora! Després d'un mes i mig de no córrer a l'aire lliure, ha estat d'una satisfacció enorme. Crec que d'aquesta situació tan bèstia, que està provocant la mort de milers de persones, si és que se'n pot treure alguna cosa positiva, és la de valorar aquelles petites coses que formaven part de la nostra quotidianitat, i que ens passaven potser massa desapercebudes o que no hi donàvem cap importància. He de dir també, que és la primera cursa "oficial" que faig amb la meva gosseta Fosca. M'he adaptat a les seves parades periòdiques fins a la fi dels 5km. Una veritable experiència, que de segur, donades les circumstàncies, no oblidaré mai.
De moment, dels 96 participants que han compartit la cursa virtual, m'he adonat que ben pocs són de la meva edat. Això vol dir que si tinc ganes d'anar participant en aquest esport que m'ha donat tantes satisfaccions, cal més que mai, practicar-lo amb seny, i evidentment, amb constància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada