El dia ens acompanya. Un sol radiant fa que ens permeti gaudir del magnífic paisatge de tardor que ens envoltarà durant tots els 21km que farem. En Joan em passa a buscar i quan arribem a Ripoll esperem que la Carme ens porti els pitralls que ha anat a recollir. Ens dirigim a la sortida i en Moha ja ens espera!
En Joan farà la seva, el seu ritme és massa fort perquè el puguem seguir. En Moha vol compartir amb la Carme i amb mi la cursa tot fent el mètode Galloway que tantes satisfaccions m'ha donat. Ja patim prou per la salut de la família, pel futur dels fills, a la feina...per què hem de patir fent l'esport que tant ens agrada? L'esforç i la preparació hi són, sense els quals seria impossible acabar 21km, però poder-los córrer sense esgotament i dolor dóna una sensació de felicitat impagable.
Abans de començar ens fem una foto d'una bona representació d'olímpics:
Anem fent quilòmetres i tot ens fa pensar que baixarem fàcilment de les 2hores,
però al km 17 m'adono que en Moha té problemes i alentim el ritme perquè puguem acabar junts. L'arribada a la plaça del monestir és preciosa:
Les 2 hores i poc més que hem trigat a fer la mitja marató ens engresca a pensar en nous projectes.
En Joan ens premia a casa de la Carme i d'en Toni, que ha tingut la gentilesa de portar-nos l'abrigall a la meta, amb un tastet del seu exclusiu whisky! Què més podem demanar a la vida?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada