diumenge, 15 de novembre del 2015

Mitja marató de Ripoll.


  El dia ens acompanya. Un sol radiant fa que ens permeti gaudir del magnífic paisatge de tardor que ens envoltarà durant tots els 21km que farem. En Joan em passa a buscar i quan arribem a Ripoll esperem que la Carme ens porti els pitralls que ha anat a recollir. Ens dirigim a la sortida i en Moha ja ens espera!

En Joan farà la seva, el seu ritme és massa fort perquè el puguem seguir. En Moha vol compartir amb la Carme i amb mi la cursa tot fent el mètode Galloway que tantes satisfaccions m'ha donat. Ja patim prou per la salut de la família, pel futur dels fills, a la feina...per què hem de patir fent l'esport que tant ens agrada? L'esforç i la preparació hi són, sense els quals seria impossible acabar 21km, però  poder-los córrer sense esgotament i dolor  dóna una sensació de felicitat impagable.
 Abans de començar ens fem una foto d'una bona representació d'olímpics:

   Anem fent quilòmetres i tot ens fa pensar que baixarem fàcilment de les 2hores,



 però al km 17 m'adono que en Moha té problemes i alentim el ritme perquè puguem acabar junts. L'arribada a la plaça del monestir és preciosa:

Les 2 hores i poc més que hem trigat a fer la mitja marató ens engresca a pensar en nous projectes.



   En Joan ens premia a casa de la Carme i d'en Toni, que ha tingut la gentilesa de portar-nos l'abrigall a la meta, amb un tastet del seu exclusiu whisky! Què més podem demanar a la vida?













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada