En Josep Costa em diu si em fa gràcia anar a Olot i no m'hi penso pas dues vegades. Tot i que m'agradaria fer la mitja marató de la capital de la Garrotxa algun dia, aprofito l'ocasió per afegir una nova localitat en l'historial de les meves curses. Arribem d'hora i tranquil·lament anem a recollir el pitrall i la bossa del corredor. Anem veient corredors coneguts i ens comenten que és una cursa molt planera, però a partir del 3r km de seguida ens adonem que no és pas del tot cert, perquè Déu n'hi do dels tobogans que anem trobant. Ara bé, la combinació de recorregut urbà i els bonics parcs per on passem em deixen molt satisfet, i més quan sense pensar-m'ho entrem a la pista d'atletisme, una obra arquitectònica bellíssima que va tenir un premi FAD l'any 2002 i que està perfectament integrada en l'entorn natural.
Si bé és cert que hi anava amb una mica de por perquè encara tenia alguna molèstia després de la Matagalls-Montserrat, i que em va fer desistir de participar la setmana passada a la cursa del meu poble: Sant Hipòlit de Voltregà, la realitat és que finalment l'he feta amb molta comoditat i he creuat la línia d'arribada després de 50'07''realment agradables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada