Nova edició d'una cursa popular per excel·lència: la Córrer per córrer manlleuenca. Després de senyalitzar el quilometratge m'afanyo a trobar-me amb el grup d'alumnes de l'institut que he engrescat a participar-hi. També hi ha en Joan, que ja el tenim consolidat com a atleta i amb unes marques cada vegada més bones, i en David que sempre fa uns temps que per mi són estratosfèrics. Comencem la cursa i em quedo amb un grupet de 4 nois que no estan gaire acostumats a córrer, però amb ganes de passar-ho bé, principalment l'Abdessamad (el que porta la samarreta blanca, al meu costat) i que no para de xerrar durant tota la cursa! L' anècdota divertida és que em vaig trobar que un d'aquests nois al km 8 aproximadament em va dir que plegava, que no podia més, però a uns 50 metres d'on ens trobàvem el seu pare el va veure i el va cridar! Quan l'Abderrahim el va sentir, per orgull va córrer més que tots plegats i va arribar corrent a la meta.
Una altra matinal esportiva molt maca i per recordar-la!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada