Qui ho havia de dir!!! Des del meus inicis de corredor havia desitjat participar en la Behovia i els 20km de Paris. A través de la publicacions especialitzades n'havia llegit excel·lents comentaris d'amdues competicions i em vaig demanar si mai podria veure materialitzats aquests somnis. En aquells moments els companys corredors no estaven disposats a viatjar per participar en competicions que no fossin maratons. Quan en Joan es va incorporar en aquest món, ell no va dubtar ni un moment anar a París. I més endavant va ser la Carme que em va dir que ella i família anirien a Donosti i que si volia m'hi podia apuntar. No podia deixar passar aquestes dues oportunitats.
París em va agradar moltíssim, no em faria res tornar-hi i si fos possible durant més dies per gaudir de la ciutat. Si es mira el Bloc d'en Joan veiem que en fa un resum molt complet i fins i tot hi penja un enllaç del restaurant on vam anar a sopar per acomiadar la nostra estada a la capital francesa. La cursa es desenvolupava per llocs emblemàtics de París. No ho oblidaré mai... Vam ensopegar uns dies magnífics, fins i tot potser massa calor per competir. Recordo que a l'arribada es va acumular moltíssima gent per recollir la medalla i un noi em va suplicar que li donés aigua per la calor que hi feia. Incomprensiblement primer donaven la medalla, que per cert és molt bonica, i després el líquid. A la tarda i l'endemà vam fer turisme per arrodonir un viatge preciós que la vaga de transport va convertir-la en aventura perquè vam haver d'agafar el tren d'alta velocitat si no ens volíem quedar atrapats a París... Llàstima que ens en vam sortir...uns quants dies més hauria estat perfecte!!! He he.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada