Tornem-hi que no ha estat res. Ja s'ha convertit en un ritual que després del Córrer per córrer faci la Mitja de Ripoll. Torno a acompanyar la Carme en la cursa del seu poble. Fa un fred que pela, però el paisatge de tardor d'aquestes contrades és magnífic i compensa amb escreix els minuts que hem d'esperar abans que comencem a córrer.
He trobat aquesta foto de la cursa. No hi surto, però em fa reviure l'espectacle visual de les muntanyes i boscos que ens envolten durant el recorregut.
Classificacions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada