Mitja marató de Ripoll.21 de novembre de 2010

Tornem-hi que no ha estat res. Ja s'ha convertit en un ritual que després del Córrer per córrer faci la Mitja de Ripoll. Torno a acompanyar la Carme en la cursa del seu poble. Fa un fred que pela, però el paisatge de tardor    d'aquestes contrades és magnífic i compensa amb escreix els minuts que hem d'esperar abans que comencem a córrer.
He trobat aquesta foto de la cursa. No hi surto, però em fa reviure l'espectacle visual de les muntanyes i boscos que ens envolten durant el recorregut.

Classificacions

14 de novembre de 2010

Nova edició d'una cursa popular per excel·lència: la Córrer per córrer manlleuenca. Després de senyalitzar el quilometratge m'afanyo a trobar-me amb el grup d'alumnes de l'institut que he engrescat a participar-hi. També hi ha en Joan, que ja el tenim consolidat com a atleta i amb unes marques cada vegada més bones, i en David que sempre fa uns temps que per mi són estratosfèrics. Comencem la cursa i em quedo amb un grupet de 4 nois que no estan gaire acostumats a córrer, però amb ganes de passar-ho bé, principalment l'Abdessamad (el que porta la samarreta blanca, al meu costat) i que no para de xerrar durant tota la cursa! L' anècdota divertida és que em vaig trobar que un d'aquests nois al km 8 aproximadament em va dir que plegava, que no podia més, però a uns 50 metres d'on ens trobàvem  el seu pare el va veure i el va cridar! Quan l'Abderrahim el va sentir, per orgull va córrer més que tots plegats i va arribar corrent a la meta.

Una altra matinal esportiva molt maca i per recordar-la!

20km de París. 10 d'octurbre de 2010

Qui ho havia de dir!!! Des del meus inicis de corredor havia desitjat participar en  la Behovia i els 20km de Paris. A través de la publicacions especialitzades n'havia llegit excel·lents comentaris d'amdues competicions i em vaig demanar si mai  podria veure materialitzats aquests somnis. En aquells moments els companys corredors no estaven disposats a viatjar per participar en competicions que no fossin maratons. Quan en Joan es va incorporar en aquest món, ell no va dubtar ni un moment anar a París. I més endavant va ser la Carme que em va dir que ella i família anirien a Donosti i que si volia m'hi podia apuntar. No podia deixar passar aquestes dues oportunitats. 

París em va agradar moltíssim, no em faria res tornar-hi i si fos possible durant més dies per gaudir de la ciutat. Si es mira el Bloc d'en Joan veiem que en fa un resum molt complet i fins i tot hi penja un enllaç del restaurant on vam anar a sopar per acomiadar la nostra estada a la capital francesa. La cursa es desenvolupava per llocs emblemàtics de París. No ho oblidaré mai... Vam ensopegar uns dies magnífics, fins i tot potser massa calor per competir. Recordo que a l'arribada es va acumular moltíssima gent per recollir la medalla i un noi em va suplicar que li donés aigua per la calor que hi feia. Incomprensiblement primer donaven la medalla, que per cert és molt bonica, i després el líquid. A la tarda i l'endemà vam fer turisme per arrodonir un viatge preciós que la vaga de transport va convertir-la en aventura perquè vam haver d'agafar el tren d'alta velocitat si no ens volíem quedar atrapats a París... Llàstima que ens en vam sortir...uns quants dies més hauria estat perfecte!!! He he.

3 d'octubre 2010. 10km Valls d'Andorra

Tornem a la clàssica d'Andorra. Tinc la Luci engrescada i li prometo acompanyar-la durant la primera volta i després que abandoni havent fet els primers 5km. Comencem massa bé, massa ràpid, els nervis poden més que el seny i això es paga perquè  a partir del km 3 hem de fer moltes pauses...No passa res, el més important és el coratge que ella ha tingut i tirar endavant... i abans d'entrar a l'estadi Comunal la Luci abandona la cursa tal i com havíem quedat, per tant entro sol a la pista d'atletisme i en última posició! Tinc 5km per davant per intentar recuperar algun lloc, tot i que també hauria estat bé tancar la cursa!He he! Agafo el meu ritme i procuro no forçar la màquina, no paga la pena patir, he vingut a passar un cap de setmana a Andorra i cloure'l esportivament. De tota manera, aviat atrapo uns quants atletes i fins i tot entro a línia de meta per sota de l'hora.

Classifciacions

Marató d'Helsinki. 14 d'agost de 2010

Una lesió inoportuna  jugant a futbol amb els alumnes de l’institut em fa pensar per dintre meu  que no haig d’anar a Finlàndia, perquè em trobava en el moment en què havia d’acumular fons per tal d’assegurar que el meu cos estigués preparat per a suportar 42km i estava realment molt desanimat. La Maria m’encoratja i em diu que corri fins que el meu cos aguanti, sigui el 10,el 21 o el km que sigui, però que no podem deixar-nos perdre un viatge d’aquestes característiques que potser no farem mai més. El fisio també em diu que ho tinc molt just i em fa un tractament intensiu, però que existeixen algunes possibilitats de poder-hi participar...Després de 4 setmanes sense anar a córrer, que ho substitueixo per  caminar, bici, el·líptica i nedar... arriba la prova de foc: en Marc em diu que provi de rodar 2 hores seguides, però jo decideixo córrer 42km Galloway...i me’n surto! El dolor ha desaparegut. Així que agafem les maletes i volem cap a la capital finlandesa. La prova es realitzava a les 3 de la tarda, és clar: país nòrdic, temperatures fresques...Res més lluny de la realitat! És la cursa que he patit més calor de totes! Només recordo que mirant les classificacions, la diferència d'atletes que van passar per la mitja marató i els que van arribar al final era de 800!!! Cap a un miler de corredors van anar abandonant la cursa a partir del km 21. Jo m'ho vaig agafar bé i a partir del km 35 els trossos que anava caminant cada vegada eren més llargs, i si bé la mitja marató la vaig fer per sota de les 2 hores, l'altra mitja hi vaig invertir 2h i  30min !!! Amb tot i això vaig quedar en la posició 2564 de 5095 arribats. Ah! El recorregut preciós, l'Arcadi Alibés en el seu llibre Les petjades dels herois a la pàg 198 en l'epíleg informatiu de les maratons olímpiques fa aquesta afirmació: " Circuit: Se surt de l'exterior de l'Estadi Olímpic i s'arriba a l'interior , després d'haver fet un recorregut dels més bonics i relaxants del món, al costat del mar Bàltic i de diversos parcs". Comparteixo absolutament aquesta afirmació...Una altra cosa que no oblidaré mai és que tot i que hi havia moltíssima gent durant tot el recorregut, els aplaudiments eren continuats, però molt discrets, el crit d'ànim de la Maria al km 30 es devia sentir per tota la ciutat d'Helsinki!!! Inoblidable tot plegat!!!

Classificacions

6 de juny de 2010. Cursa Cantonigròs.

Continuo la preparació per a la marató de l'estiu a Finlàndia. En Joan és la primera vegada que participa a Cantoni i crec que l'experiència va ser altament positiva perquè a l'arribada ens va comentar que n'havia quedat molt satisfet malgrat un petit entrebanc amb el seu cotxe, que més aviat va ser conseqüència de les presses i dels nervis abans de la cursa que no pas res més, però que quedarà sempre com una anècdota divertida. Si es volen més detalls es pot mirar el bloc d'en Joan i ho explica molt bé! La Carme també s'hi va apuntar tot i haver participat el dia abans a la seva cursa ripollesa de Campdevànol!

Classificacions

5 de juny 2010. Cursa comte Arnau. Campdevànol

Torno a córrer aquesta cursa ripollesa, en aquesta ocasió acompanyat per en Joan, que hi debuta, per en Ferran  de Ripoll, el meu nebot Carles i la Carme. El diari digital de la comarca destaca la forta calor que vam patir aquest dia, però que no va ser obstacle perquè la Carme s'endugués el primer premi de la seva categoria.

Quan escric aquesta petita ressenya (23 de maig de 2012) em sap greu adonar-me que no hi podré participar. Una fascitis plantar m'ha deixat fora de combat i crec que dono per acabada la temporada. De tota manera, estic content perquè tant el fisio com algun company que ha patit aquesta lesió em van comentar que en podia tenir per molts mesos i crec que en tindré només per setmanes...ja es veurà.