dissabte, 14 d’agost de 2010

Marató d'Helsinki. 14 d'agost de 2010




Una lesió inoportuna  jugant a futbol amb els alumnes de l’institut em fa pensar per dintre meu  que no haig d’anar a Finlàndia, perquè em trobava en el moment en què havia d’acumular fons per tal d’assegurar que el meu cos estigués preparat per a suportar 42km i estava realment molt desanimat. La Maria m’encoratja i em diu que corri fins que el meu cos aguanti, sigui el 10,el 21 o el km que sigui, però que no podem deixar-nos perdre un viatge d’aquestes característiques que potser no farem mai més. El fisio també em diu que ho tinc molt just i em fa un tractament intensiu, però que existeixen algunes possibilitats de poder-hi participar...Després de 4 setmanes sense anar a córrer, que ho substitueixo per  caminar, bici, el·líptica i nedar... arriba la prova de foc: en Marc em diu que provi de rodar 2 hores seguides, però jo decideixo córrer 42km Galloway...i me’n surto! El dolor ha desaparegut. Així que agafem les maletes i volem cap a la capital finlandesa. La prova es realitzava a les 3 de la tarda, és clar: país nòrdic, temperatures fresques...Res més lluny de la realitat! És la cursa que he patit més calor de totes! Només recordo que mirant les classificacions, la diferència d'atletes que van passar per la mitja marató i els que van arribar al final era de 800!!! Cap a un miler de corredors van anar abandonant la cursa a partir del km 21. Jo m'ho vaig agafar bé i a partir del km 35 els trossos que anava caminant cada vegada eren més llargs, i si bé la mitja marató la vaig fer per sota de les 2 hores, l'altra mitja hi vaig invertir 2h i  30min !!! Amb tot i això vaig quedar en la posició 2564 de 5095 arribats. Ah! El recorregut preciós, l'Arcadi Alibés en el seu llibre Les petjades dels herois a la pàg 198 en l'epíleg informatiu de les maratons olímpiques fa aquesta afirmació: " Circuit: Se surt de l'exterior de l'Estadi Olímpic i s'arriba a l'interior , després d'haver fet un recorregut dels més bonics i relaxants del món, al costat del mar Bàltic i de diversos parcs". Comparteixo absolutament aquesta afirmació...Una altra cosa que no oblidaré mai és que tot i que hi havia moltíssima gent durant tot el recorregut, els aplaudiments eren continuats, però molt discrets, el crit d'ànim de la Maria al km 30 es devia sentir per tota la ciutat d'Helsinki!!! Inoblidable tot plegat!!!















Classificacions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada