Mitja marató Ripoll 2006

La mitja marató de Ripoll sempre ha tingut per a mi l'encant del paisatge en plena tardor amb els boscos vestits de tota la gama de colors des del verd fins al vermell passant per tots els matisos de marró... Després de debutar el mes passat en la distància reina de l'atletisme a Castelldefels (Marató del Mediterrani) em feia una mica de respecte afrontar els 21km quan el cos potser encara no s'havia recuperat del tot. Amb seny i escoltant la resposta del cos em vaig disposar a participar-hi. Sense forçar la màquina vaig tornar a gaudir per segona vegada d'aquesta entranyable competició.

 En aquest any vaig compartir la feina a l'institut amb la Montse Dalmau, mare del campió d'Espanya de marató Roger Roca, que va participar en aquesta cursa i que la va guanyar amb facilitat.

Classificacions

Córrer per córrer. Novembre 2006

Tercera edició del Córrer per córrer manlleuenc en què participava. Aquesta vegada acompanyat per alumnes de l'institut. Sempre he cregut en la capacitat integradora de l'esport. De seguida em vaig adonar que les curses podien ser una manera de sentir-se formar part del poble on viuen i per tant d'estimar-lo una mica més. Va ser una experiència molt maca que any rere any he anat repetint.

Marató del Mediterrani 8 d'octubre de 2006

Reprodueixo la crònica que vaig publicar al butlletí del club Olímpic Manlleu en què vaig explicar una mica l'experiència de la meva primera marató:
 Per a molts de vosaltres fer una marató no és un fet excepcional, i fins i tot potser en porteu moltes a les vostres cames, però estic convençut que tots recordeu especialment la primera que vàreu fer. Jo, us ho prometo, la tindré a la memòria tota la vida. He tingut la sort de poder compartir aquesta experiència amb la Carme. El nostre propòsit era acabar la cursa, és possible que perquè he entrat tard en aquest món m'agrada més participar que competir i tenir algú al costat per anar explicant el que es viu segon a segon.
Potser perquè ja som una mica madurets (aquest anys en vaig fer 45) més d'un es pensava que era una empresa una mica massa agosarada! Eh Toni! Una barreja de sentiments contradictoris envoltava el començament de la cursa: por a allò que es desconeix, il·lusió d'acabar-la, dubtes de si l'entrenament havia estat o no l'adequat (tothom amb experiència maratoniana ens aconsellava què podia ser el millor per tenir èxit, gràcies Albert i Josep!) Però ja teníem al cap i practicat una estratègia que s'usa amb eficàcia als Estats Units i que és la d'alternar períodes relativament llargs de cursa continuada (1 milla) i caminades ràpides breus d'un minut... L'efecte psicològic i físic d'esperar aquestes petites pauses de "repòs" va contribuir a assolir amb comoditat el que ens proposàvem, si bé cal reconèixer que els últims 7 quilòmetres varen ser una lluita contra el dolor. El sofriment es va veure compensat quan a 200 metres de la línia de meta en Josep Maria i família i en Toni amb els seus fills ens animaven! Però especialment quan vaig veure que la Maria m'esperava a l'arribada! Em vaig emocionar! La vaig abraçar i li vaig fer el petó més salat de la meva vida després de 4h 31minuts i 55 de cursa!


Encara recordo com si fos ara la cursa. El dia abans ens vam desplaçar a un hotel proper al lloc de sortida com  si fóssim uns professionals. La pregunta que ens van fer  abans de la cursa de per què no escalfàvem i la meva resposta que teníem més de 42km per davant i que ja tindríem temps d'entrar en calor. El gps que no em va agafar senyal fins al km 8 i per això en el trajecte de la marató que adjunto no surten els 42 km. El recorregut atractiu  a la vora del mar i sobretot l'arribada... És una experiència difícil d'explicar.  Se l'ha de viure per entendre-la.

Fotos marató:

Classificació:

Trajecte marató:

ORRIUS.29/08/2006

Que jo recordi en aquests 8 anys de participació en curses populars només aquesta d'Orrius i la marató d'Helsinki són les úniques que he corregut en el mes d'agost. Encara em ve  a la memòria l'ambient de festa major d'aquest poble petit del Maresme i el recorregut dur d'11km, però molt bonic que s'enfilava fins a un coll a través d'una pista forestal des del qual es podia veure el mar a l'horitzó. Em va cridar l'atenció abans de començar a córrer que el periodista Xavier Bonastre s'adrecés amb molta familiaritat a en Josep Costa, jo feia poc que m'incorporava en aquest món i ben aviat em vaig adonar que el meu veí i president del Club Olímpic Manlleu, després de tants anys dins l'atletisme popular era conegut i estimat per moltíssima gent.

Classificació:

CURSA DE ROCA DEL VALLÈS JULIOL 2006

D'aquesta cursa recordo el recorregut en què hi havia un tram de terra amb un paisatge força interessant, l'esmorzar de forquilla i ganivet del qual en Josep Costa ja me n'havia parlat molt i molt bé, i de l'arribada: no hi havia ningú de l'organització prenent el temps, i encara que no haguessin pres el temsp, és que no hi havia ningú, ni públic!!?? Et feia la sensació com si haguessis fet un entrenament de qualitat i punt. No m'hi he trobat en cap lloc més de les gairebé cent que porto fetes.

Recorregut

Cursa Cantonigròs 11 de juny2006

Primera cursa a Cantoni.  Recordo tres  coses: un tram preciós abans d’entrar a la pista forestal  que porta fins a la meitat de la cursa , la duresa precisament d’aquesta primera part  i  el record que es fa sempre abans de començar la cursa a Ramon Oliu, impulsor de l’ateltisme de fons a Catalunya. A la tardor tenia  el repte de la primera MARATÓ  que compartiria amb la Carme, però  entre els compromisos polítics que tenia i que la setmana anterior vam fer la cursa de Campdevànol  en aquesta ocasió no hi va participar.

Classificació
Recorregut

Campdevànol 4/06/2006

Primera participació a la cursa del Comte Arnau...el meu dubte era si el veuríem cavalcar  luxuriós empaitant  la bella abadessa  Adelaisa ,o millor:  com a espectre terrible,  que així  ens empenyaria  a córrer més que mai!. La Carme de seguida em va engrescar a participar-hi, la cursa és a costat de casa seva i s’ha d’aprofitar... I així s’ha convertit en una competició en què pràcticament en totes ella ha aconseguit podi!. En l’edició de l’any 2006 a més del trofeu es va endur un lot magnífic de llonganisses! També recordo el recorregut preciós, però a les portes de l’estiu ens feia  una mica de por davant dels   gairebé  4km de pujada ininterromputs  que té el recorregut! En anys posteriors la cursa va passar de celebrar-se diumenge a dissabte, però en totes les edicions destaco l’ambient espectular de l’arribada, on sempre ens ha fet l’efecte que tot el poble ens esperava animant-nos apassionadament !
Recorregut