Aprofito l'oportunitat de poder fer una cursa al Pallars Sobirà, i com no podia ser de cap altra manera, de muntanya. De les tres distàncies, 42, 23 i 14 km, trio evidentment la de 14km. Tot i que quan vaig acabar-la, vaig pensar que també hauria pogut fer la de 23 perquè el paisatge s'ho mereix.
Decidim fer estada a Sort, capital d'aquesta comarca pirinenca. Quan vam arribar la sorpresa va ser que estaven preparant una baixada de Falles, que són patrimoni de la Humanitat.
Quan es va fer de nit, de lluny es veien serpentejar una corrua de cuquetes de llum que anaven descendint la muntanya, amb llanternes perquè la situació de sequera extrema era extremadament perillosa, però que van encendre quan van arribar al poble. Va ser màgic...
La festa va durar fins a les 2 de la matinada. Teníem el nostre allotjament a pocs metres d'on es va fer la foguera final, i si tenim en compte que a les 6 del matí m'havia de llevar per anar fins a Tírvia, el repòs que vaig tenir no va ser de gaire qualitat. De tota manera haver pogut gaudir d'aquest espectacle no va tenir preu i el sacrifici me'l dono per ben pagat.
A 2/4 de 8 arribo a Tírvia. La temperatura és fresqueta, 14 graus. i encara que els 700 metres de desnivell positiu imposen una mica, el fet de no fer una calor excessiva em va animar.
Els 7 primers kilòmetres són els més durs, la pujada fins a les Bordes de la Coma la faig pràcticament tota caminant mentre travessem un bosc pirinenc preciós.
Un cop assolida la cota màxima, anem fent la carena i ens permet córrer, i després baixar contínuament a partir del km 8 fins al final per uns corriols d'ensomni. Em vaig aturar una altra vegada a fotografiar, en aquesta ocasió el poble de Farrera, on després de l'arcada hi havia un dels 6 avituallaments que hi havia en els 14km de la cursa. L'atenció al corredor va ser excel·lent. És una cursa absolutament recomanable i que no descarto tornar-la a fer.
Havent sortit d'aquest poble de postal, observo al fons unes muntanyes entre les quals crec que hi ha la Pica d'Estats i que em va fer pensar per uns instants en l'any que hi vaig pujar amb un meu amic i en Carles, el nebot.
Al fons ja es veia Tírvia. On vaig arribar després de 2hores i 3 minuts de cursa. No em pensava pas que acabés en la 26a posició de 85 arribats. Quan vaig consultar la classificació em va cridar l'atenció la participació d'un senyor de 82 anys que també la va fer amb un no gens menyspreable temps de 2h i poc més de 45 minuts.
Després d'un bon dinar i d'una agradable migdiada, vam anar a fer una volta per Sort. Ens vam adonar que el general Moragues hi va néixer.
Es va acabant el meu repte. Ja només em queden les comarques de la Terra Alta i de la Ribera d'Ebre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada