Un correu molt amable dels organitzadors de la Behobia ens oferien la possibilitat de participar virtualment en aquesta cursa. Automàticament em va venir l’excel·lent record de 9 anys enrere, quan vaig tenir la sort de poder-hi participar. Revistes especialitzades en el món de l’atletisme popular, la qualifiquen com una de les més belles i emotives dels calendari europeu. Si bé és ben cert que el paisatge que es pot gaudir durant tota la cursa és espectacular i que l’arribada a Donosti és inoblidable, em quedo amb l’ambient de la gent que es bolca a animar els atletes pràcticament durant tot el recorregut de la cursa, i que no he viscut en cap altre de les més de 200 que tinc finalitzades.
A través de l’aplicació, els organitzadors han intentat reproduir l’ambientació de la cursa real. He pogut escoltar el moment del compte enrere de la cursa, els grups d’animació repartits durant tots els 20 km, i especialment els Aupa!de la gent que et donaven ales en els moments més difícils del recorregut exigent de la Behobia.
Reconec que han aconseguit que viatgés a l’any 2011 i que m’emocionés recordant moments d’aquella cursa que portaré sempre gravada al cor. No és estrany, que molts atletes de Catalunya, ens diguessin que l’havien feta durant 4 o 5 edicions, i fins i tot alguns més.
Espero que la crisi sanitària provocada per aquest maleït virus es resolgui aviat i finalment es puguin fer curses reals, perquè tot i els esforços de fer-ne de virtuals, les sensacions viscudes no tenen punt de comparació. I tinc encara per acabar el meu projecte: Una cursa a cada comarca de Catalunya.
Ah...he fet pitjor temps que l’any 2011! 2h04’ temps de la cursa virtual. La real, la vaig fer en 1h58’. El fet d’anar amb la Fosca, amb les aturades freqüents i pertinents de la mascota hi han influït sense cap mena de dubte. Però donades les circumstàncies...el temps és el que menys importa. No m’importava abans i ara encara menys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada