Una altra cursa que faig fora del programa establert de córrer en poblacions de comarques catalanes en què encara no hi he participat. No podia defugir la gran satisfacció que m'ha donat sempre la sant Silvestre manlleuenca, És una manera esplèndida d'acomiadar l'any fent l'esport que més m'agrada i envoltat de mig miler d'atletes que comparteixen la "joie de vivre" que representa aquest esdeveniment i en aquesta data tan assenyalada. En aquesta ocasió recuperem la Carme (l'any passat no va participar perquè una tendinitis va fer perillar fins i tot la seva participació a la mitja de Granollers) però una lesió no ha permès que en Gerard pogués venir tal i com tenia planejat.
Després d'un breu escalfament i de saludar coneguts que ens anem trobant, em proposo acompanyar la Carme i comencem a córrer a un ritme còmode, però força viu. El mantenim fins a l'últim moment, i fins i tot ens permetem el luxe de fer els últims metres a un ritme més elevat i que al final ens fa arribar a una mitjana de 5'05'' el km, que no està gens malament. En Joan ha anat molt per sota dels 5' sense despentinar-se!
Excel·lent organització de l'Olímpic Manlleu. Continuen amb l'esperit d'oferir una cursa gratuïta, però sense renunciar a les últimes tecnologies, amb el control amb xip i l'enviament automàtic del temps realitzat al telèfon mòbil. Això completat amb un bon web i el seguiment que es pot fer per Facebook i Twitter de tots els esdeveniments esportius que organitza el club.
Com ja és tradicional pugem a casa i amb un brindis ens desitgem primer de tot salut i que el 2018 ens permeti poder continuar córrer i ser una mica més feliços tots plegats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada