En Joan volia fer una travessa de 45km pel Montseny. Jo no m'hi veia amb cor. Porto un 2017 amb una marató i 3 mitges i el cos em demana repòs. La meva contraoferta són dues curses de petita i mitjana distància a la Garrotxa i a l'Empordà. En Gerard té ganes també de fer alguna cosa i ens proposa una cursa a Parets del Vallès amb un percentatge molt elevat de recorregut per camí rural, i així ho tindria més avinent. No ens hi pensem pas gaire i així podrem fer finalment una cursa junts! Entre els viatges d'en Joan i la preparació meva de la marató, no havia pas tingut gaires oportunitats de compartir una cursa amb ells, tot i que reconec que m'hauria agradat fer el complet i que la Carme també hagués vingut.
Passo a buscar en Joan i ens trobem amb en Gerard quan arribem a la pista d'atletisme del club vallesenc.
Escalfem una mica i ens adonem de seguida que farà molta calor. Comencem la cursa i em proposo gaudir-ne tant com pugui i no patir massa. M'havia pensat que el recorregut seria força planer, i més si tenim en compte el que diu el poeta sobre aquesta comarca:
Però de seguida m'adono que aquests turonets ens faran suar de valent la cansalada. Demano a un atleta si ens esperen gaire tobogans, i ens informa que n'hi ha un de força dur cap al km 5. I efectivament, així és, i no tinc cap mania a caminar una mica. Veig que en Gerard va més o menys al meu ritme i em proposo acabar la cursa amb ell. El paisatge és realment molt bonic. Ens vam endinsar a l'espai rural protegit de Gallecs i vam poder imaginar-nos com havia de ser el Vallès d'abans de la industrialització:
Si haguéssim fet la mitja marató ens hauria permès recórrer bona part d'aquest lloc, però no me'n penedeixo gens, perquè la temperatura ja va fer que fos tot plegat prou dur. No em vaig saber estar de demanar a uns excursionistes com es deia aquest magnífic mas fortificat que vam trobar ja encarant la tornada cap a Parets:
És la torre de Malla. I em va venir de seguida al cap el nostre municipi osonenc de Malla. Busco què diu mestre Coromines d'aquest topònim i ens diu que vol dir "lloc situat al mig". Efectivament Malla es troba al bell mig de la Plana de Vic, i aquest mas probablement també té aquest significat adequat a l'indret on es troba ubicat.
Fem de baixada els últims quilòmetres i veiem que en Joan, que ens ha hagut d'esperar 10' ben bons, ens fa unes excel·lents fotografies.
Tenint en compte les condicions meteorològiques estic molt content del temps que hem fet tots plegats.
Estem engrescats i ja pensem en una possible cursa nocturna que es pogués fer al juny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada