Mitja marató d'Empúries.

Com podria resumir aquesta cursa?...Despertador que m'avisa que ja és hora de llevar-se. Esmorzar que m'assegura el suficient combustible per afrontar la mitja marató sense defallir. Un cafè en un bar del poble amb corredors que també fan el mateix que jo.  Paisatge de mar: dunes, platges bellíssimes que m'acompanyen mentre em dirigeixo al punt de sortida.Un atleta popular que fa molt temps que conec i que em va motivar a sortir a córrer pels carrers de Manlleu, i que em diu que farà la mitja marató en 2 hores com jo, i no m'ho crec, penso que la farà amb força minuts menys. Contacte de les meves mans amb la muralla mil·lenària de les ruïnes gregues. Presència d'un corredor que fa els 21k descalç després d'admirar-ne un altre que les fa amb unes sandàlies minimalistes. Vent que bufa sovint de cara i que dificulta seguir un ritme més o menys constant. El meu Galloway tradicional que fa que els últims 4km siguin els més ràpids de tots 21 acompanyat d'un corredor que deu tenir més de 60 anys i que m'encoratja a seguir així fins al final. Admiració cap a aquest atleta quan veig que està fent la marató al meu ritme. L'emoció sempre indescriptible de creuar la línia d'arribada sigui la distància que sigui. Arribada a l'hotel, dutxa reconfortant i passejada pel poble abans d'anar a dinar. Maratonians que encara corren i intenten assolir el somni de completar els mítics 42k.