Recuperem una modalitat de cursa que feia ja força temps que no fèiem: els relleus. La Carme, en Ferran, en Gerard i jo formem un equip que aspira a passar-s'ho tan bé com sigui possible, col·laborar amb l'hospital de sant Joan de Déu, i gaudir de l'impressionant ambient que es vivia a la plaça, ja que molt encertadament es va fer coincidir amb la Festa de l'Esport. Cadascú haurà de fer al seu ritme els 10,5 km per tal de completar entre tots la distància mítica de la marató.
Vam gaudir d'una excel·lent organització i de la possibilitat de seguir en temps real el desenvolupament de la cursa, això em va fer fer pensar en la complexitat que devia representar quan fa temps també s'havia fet la marató per relleus a Manlleu i no existia encara el xip actual.
Vaig fer el primer relleu i reconec que la segona volta se'm fer un xic feixuga, però l'arribada a la plaça sempre és emocionant i sempre et fa dir que paga la pena tot l'esforç que hi hagis posat.
Després d'haver acabat el meu relleu vaig anar a buscar la Maria, i vam tenir temps d'anar comentant tots plegats com s'anava desenvolupant la marató, enmig de la joia (i també del sofriment) que sentim quan practiquem el nostre esport. Crec que és una manera de demostrar la voluntat tossuda que tenim els atletes de donar sentit una mica a la vida, d'aquesta manera tan peculiar i a vegades poc compresa, tot i que cada vegada som més els qui ens calcem les vambes i sortim a córrer.
Els organitzadors, satisfets de l'èxit aconseguit, ja estan pensant en les millores que es poden fer de cara a la marató per relleus del 2016!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada