diumenge, 19 d’octubre de 2014

MARATÓ D'AMSTERDAM


   Una altra vegada agraeixo haver descobert el córrer. En aquesta ocasió m'ha permès fer una escapada a Amsterdam. Ha estat un petit tast d'aquesta bonica ciutat, però la degustació ha estat intensa i exquisida.He quedat meravellat de la capital neerlandesa solcada pels canals, talment com si hagués observat la Bellesa reflectida en un mirall. He pogut aproximar-me al tarannà civilitzat de la seva gent, a una urbs que des del primer moment se'm va fer acollidora. Un munt de bicicletes amunt i avall em feien intuir una manera d'entendre la vida  que ja m'agradaria prou que se'ns encomanés a casa nostra. 


Tot això amanit amb la companyia impagable de la Carme, d'en Joan i d'en David, que han fet d'aquesta marató, que passava per llocs bellíssims, en una de les més maques que he viscut. 
    Dissabte al matí en Joan ens ve a passar a buscar a Manlleu. Havíem d'anar a l'aeroport de Girona. El vol va resultar molt agradable i quan vam arribar a Amsterdam, de dret cap a l'estadi olímpic a buscar el pitrall.






  També ho aprofitem per treure el cap la pista d'atletisme on es van celebrar les olimpíades l'any 1928 i on l'endemà començarem i acabarem la marató.

 Malgrat la gran concurrència de gent, una organització molt endreçada ens va permetre recollir-lo ràpidament i així poder visitar la fira del corredor amb molta tranquil·litat. Després vam decidir anar a peu fins l'hotel per tal de controlar el temps que trigaríem l'endemà a fer aquest recorregut, que també l'hauríem de fer caminant, perquè a les 15h teníem hora al museu Van Gogh. Pel camí ens aturem a dinar i ja constatem l'amabilitat neerlandesa amb la simpatia de la cambrera del restaurant. El camí que fem corresponen als 3km darrers de la marató que farem diumenge, 2 dels quals passen per un magnífic parc, ple de gent que gaudeix de la tranquil·litat d'aquest lloc i del bon temps que ens acompanya. 

    Ens instal·lem a l'hotel i de seguida sortim a visitar la ciutat. Decidim comprar un bitllet que ens permetrà recórrer la part antiga d'Amsterdam en un vaixell turístic que navega pels canals d'aquesta sorprenent ciutat. Com que podem baixar i pujar quan vulguem durant unes quantes hores, en Joan ens fa de guia i això ens permet esprémer al màxim el poc temps que tenim per fer de turistes, i podem gaudir de l'harmonia dels edificis del nucli antic de la ciutat, que de seguida la vaig trobar molt agradable per passejar-hi tranquil·lament. Vam passar pel mercat de les flors, la plaça Dam amb el palau reial,...i també vam visitar el barri Vermell, si bé però, com que havíem de matinar ens hi vam passejar massa d'hora i no vam poder observar les senyores que s'exhibeixen en els famosos aparadors que vam trobar tots buits...què hi farem. També va ser una sorpresa entrebancar-me amb la sala de concerts Concertgabouw, considerada una de les millors del món!!! No sé per què, però sempre l'havia situada a Viena!? 




   L'endemà la marató. En David i en Joan sortiran en un calaix abans que el de la Carme i el meu, òbviament són mooolt més ràpids i acabaran també molt més abans que nosaltres.

 Ens desitgem bona sort i després d'anar a corre-cuita a deixar la bossa al guarda-roba ens dirigim al calaix que ens toca enmig d'un ambient esportiu impressionant. Primer surten els corredors d'elit i encara trigarem uns 12' a sortir nosaltres.







 Comencem a menjar-nos quilòmetres i ja de seguida m'adono que em sento molt feixuc, per tant, ja des del km 10 decideixo que el més important serà gaudir de l'entorn espectacular que ens envolta i de l'ambient esportiu que es viu entre els corredors i la gent que contempla la cursa com si fos una festa, des del començament fins al final de la marató.







    La Carme podia haver anat molt més ràpid que jo, però també s'adona que paga la pena fer el 42km gaudint de la cursa tant com es pugui. La combinació de circuit urbà, amb els parcs, rius i canals, i la zona rural per on passem amb els típics molins fa que les 4h38' que hem invertit a completar la cursa, ens hagi passat per davant com un somni. Per acabar-ho d'adobar, l'arribada a l'estadi olímpic em fa posar els pèls de punta i l'emoció és vivíssima. Em sento tan afortunat de poder haver viscut aquesta experiència!.La precària salut d'un familiar meu m'ho podia haver impedit...


   Tornem caminant cap a l'hotel. Són 3 km que transcorren paral·lelament al circuit i veiem els últims corredors que han invertit més de 5 hores,  però amb el ulls plens d'il·lusió per haver completat la distància mítica. També veiem els participants de la mitja marató... Ens despistem una mica quan som molt a la vora de l'hotel i perdem 10' buscant-lo. Haurem d'afanyar-nos per anar a visitar el museu Van Gogh. Sort de la paciència infinita d'en David i d'en Joan, que han convertit la participació d'aquesta cursa en una pàgina inoblidable de la nostra petita història esportiva. La visió dels quadres del geni holandès ha estat la cirereta final d'un cap de setmana fantàstic.










  La Carme va publicar aquest article al 9Nou:


  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada