Una altra vegada
agraeixo haver descobert el córrer. En aquesta ocasió m'ha permès
fer una escapada a Amsterdam. Ha estat un petit tast d'aquesta bonica ciutat, però la degustació ha estat intensa i
exquisida.He quedat meravellat de la capital neerlandesa solcada pels canals, talment com si hagués observat la Bellesa reflectida en un mirall. He pogut aproximar-me al tarannà civilitzat de la seva
gent, a una urbs que des del primer moment se'm va fer acollidora. Un
munt de bicicletes amunt i avall em feien intuir una manera
d'entendre la vida que ja m'agradaria prou que se'ns
encomanés a casa nostra.
Tot això amanit amb la companyia impagable
de la Carme, d'en Joan i d'en David, que han fet d'aquesta marató,
que passava per llocs bellíssims, en una de les més maques que he
viscut.
Dissabte al matí
en Joan ens ve a passar a buscar a Manlleu. Havíem d'anar a
l'aeroport de Girona. El vol va resultar molt agradable i quan vam
arribar a Amsterdam, de dret cap a l'estadi olímpic a buscar el
pitrall.
També ho aprofitem per treure el cap la pista d'atletisme on es van celebrar les olimpíades l'any 1928 i on l'endemà començarem i acabarem la marató.
Malgrat la gran concurrència de gent, una organització
molt endreçada ens va permetre recollir-lo ràpidament i així poder visitar la fira del corredor amb molta
tranquil·litat. Després vam decidir anar a peu fins l'hotel per tal
de controlar el temps que trigaríem l'endemà a fer aquest
recorregut, que també l'hauríem de fer caminant, perquè a les 15h
teníem hora al museu Van Gogh. Pel camí ens aturem a dinar i ja
constatem l'amabilitat neerlandesa amb la simpatia de la cambrera del
restaurant. El camí que fem corresponen als 3km darrers de la marató
que farem diumenge, 2 dels quals passen per un magnífic parc, ple de
gent que gaudeix de la tranquil·litat d'aquest lloc i del bon temps
que ens acompanya.
Ens instal·lem a
l'hotel i de seguida sortim a visitar la ciutat. Decidim comprar un
bitllet que ens permetrà recórrer la part antiga d'Amsterdam en un
vaixell turístic que navega pels canals d'aquesta sorprenent ciutat.
Com que podem baixar i pujar quan vulguem durant unes quantes hores,
en Joan ens fa de guia i això ens permet esprémer al màxim el poc
temps que tenim per fer de turistes, i podem gaudir de l'harmonia
dels edificis del nucli antic de la ciutat, que de seguida la vaig
trobar molt agradable per passejar-hi tranquil·lament. Vam passar
pel mercat de les flors, la plaça Dam amb el palau reial,...i també
vam visitar el barri Vermell, si bé però, com que havíem de
matinar ens hi vam passejar massa d'hora i no vam poder observar les
senyores que s'exhibeixen en els famosos aparadors que vam trobar
tots buits...què hi farem. També va ser una sorpresa entrebancar-me
amb la sala de concerts Concertgabouw, considerada una de les millors
del món!!! No sé per què, però sempre l'havia situada a Viena!?
L'endemà la
marató. En David i en Joan sortiran en un calaix abans que el de la Carme i el meu, òbviament són mooolt més ràpids i acabaran també molt més abans que nosaltres.
Ens desitgem bona sort i després d'anar a corre-cuita a deixar
la bossa al guarda-roba ens dirigim al calaix que ens toca enmig d'un
ambient esportiu impressionant. Primer surten els corredors d'elit i
encara trigarem uns 12' a sortir nosaltres.
Comencem a menjar-nos
quilòmetres i ja de seguida m'adono que em sento molt feixuc, per
tant, ja des del km 10 decideixo que el més important serà gaudir
de l'entorn espectacular que ens envolta i de l'ambient esportiu que
es viu entre els corredors i la gent que contempla la cursa com si
fos una festa, des del començament fins al final de la marató.
La
Carme podia haver anat molt més ràpid que jo, però també s'adona
que paga la pena fer el 42km gaudint de la cursa tant com es pugui.
La combinació de circuit urbà, amb els parcs, rius i canals, i la
zona rural per on passem amb els típics molins fa que les 4h38' que
hem invertit a completar la cursa, ens hagi passat per davant com un
somni. Per acabar-ho d'adobar, l'arribada a l'estadi olímpic em fa
posar els pèls de punta i l'emoció és vivíssima. Em sento tan afortunat de poder haver viscut aquesta experiència!.La precària salut d'un familiar meu m'ho podia haver impedit...
La Carme va publicar aquest article al 9Nou:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada